Sèmnons: diferència entre les revisions

Els '''sèmnons''' (semnones, Σέμνωνες o Σέμνονες) eren un poble [[germànic]] que pertanyien al grup [[sueu]] i habitaven al nord dels [[hermundurs]] entre l'Albis ([[Elba]]) i el Viadus. Tenien a l'oest els [[queruscs]], al sud als [[silinges]], a l'est els [[manims]] i [[burgundis|burgundions]] o burgundis, i al nord-oest als [[longobards]]. El seu país anava entre [[Lusàtia]] al sud i [[Potsdam]] al nord i estava format per un centenar de districtes (''pagi''). Eren un poble molt poderós i el principal del grup dels [[sueus]].

El sèmnons foren membres de la confederació dels [[marcomans]] sota [[Marabod]] en temps d'[[August]]. Després foren aliats dels [[romans]] i estaven governats per reis; en temps de [[Domicià]] el rei era Masius. Cap al segle III semblen haver-se unit als alamans o haver constituït el nucli principal d'aquest poble. El poble dels [[alamans]] (el nom podria significar "tots els homes" o "tots els guerrers que defensen un país") es va formar de la unió dels sèmnons amb els usips o [[usipets]], tèucters o [[tèncters]] i potser altres grups de la frontera del [[Rin]] que no van acceptar el domini romà.