Diferència entre revisions de la pàgina «Mecànica celeste»

m
r2.7.3) (Robot afegeix: hy:Երկնային մեխանիկա; canvis cosmètics
m (Robot posa l'article correcte a l'estrella)
m (r2.7.3) (Robot afegeix: hy:Երկնային մեխանիկա; canvis cosmètics)
La '''mecànica celeste''' és una branca de l'[[astronomia]] i la [[mecànica clàssica]] que té per objecte l'estudi dels moviments dels cossos en virtut dels efectes gravitatoris que exerceixen sobre ells altres cossos celestes. S'apliquen els principis de la [[física]] coneguts com a [[mecànica clàssica]] ([[gravetat|Llei de la gravitació universal]] d'[[Isaac Newton]]). Estudia el moviment de dos cossos, conegut com a problema de [[Kepler]], el moviment dels planetes al voltant del [[Sol]], dels seus satèl·lits i el càlcul de les [[òrbita|òrbites]] d'estels i asteroides.
 
== Breu història del desenvolupament de la mecànica celeste ==
 
[[Johannes Kepler|Kepler]] va ser el primer en desenvolupar les [[lleis de Kepler|lleis que regeixen les òrbites]] a partir d'observacions empíriques del moviment de [[Mart (planeta)|Mart]] recolzades, en gran part, en observacions astronòmiques realitzades per [[Tycho Brahe]]. Anys després, [[Isaac Newton|Newton]] va desenvolupar la seva llei de la gravitació basant-se en el treball de Kepler.
Els [[Problema dels tres cossos|moviments de tres cossos]] es poden resoldre en alguns casos particulars. El moviment de la [[Lluna]] influït pel [[Sol]] i la [[Terra]] reflecteix la dificultat d'aquest tipus de problemes i va ocupar la ment de molts [[astrònom]]s durant segles.
 
== Determinació d'òrbites ==
 
La mecànica celeste s'ocupa de calcular la [[òrbita]] d'un cos recentment descobert i del que es tenen poques observacions; amb tres observacions ja es poden calcular els paràmetres orbitals. Calcular la posició d'un cos en un instant donat coneguda la seva òrbita és un exemple directe de mecànica celeste. Calcular la seva òrbita conegudes tres posicions observades és un problema molt més complicat.
La planificació i determinació d'òrbites per a una missió espacial interplanetària també és fruit de la mecànica celeste. Un de les tècniques més usades és utilitzar el '''estirada gravitatòria''' per a enviar a una nau a un altre planeta quan el combustible del coet no permetria aquesta acció. Es fa passar a la nau a una curta distància d'un planeta per a provocar la seva acceleració.
 
== Exemples de problemes ==
 
El problema de tres o més cossos no és un problema teòric sinó que la naturalesa està plena d'aquests problemes, el que mai es dóna en la naturalesa és el problema de dos cossos que és una situació irreal que no es produïx. Alguns exemples:
* Òrbita d'un planeta, per exemple [[Mercuri (planeta)|Mercuri]], al voltant del Sol i sotmès a l'acció de tots els altres planetes.
 
== La teoria de pertorbacions ==
 
La [[teoria de pertorbacions]] comprèn mètodes matemàtics que s'usen per a trobar una solució aproximada a un problema que no pot resoldre's exactament, començant amb la solució exacta d'un problema relacionat. Així, en el cas del planeta al voltant del Sol, es pot considerar que es tracta d'un problema de dos cossos (el seu moviment és una el·lipse) i tractar l'acció dels altres cossos com pertorbacions d'aquesta el·lipse que causaran variacions de la seva excentricitat, oscil·lacions del plànol de l'òrbita que farà variar la posició del [[Node (matemàtiques)|node]], o el gir de l'eix major de l'òrbita que farà variar el [[periheli]].
Per a tots els planetes aquestes variacions calculades s'adaptaven a les observades, excepte per al cas de Mercuri on hi havia un excés en el gir del periheli que no tenia explicació. El descobriment d'aquesta petita desviació en l'avanç del periheli de [[Mercuri (planeta)|Mercuri]] es va atribuir inicialment a un planeta proper al Sol, fins que [[Albert Einstein|Einstein]] la va explicar amb la seva [[teoria de la Relativitat]].
 
=== Pertorbacions inverses ===
 
Saber la pertorbació que causa un cos conegut sobre un altre cos, per exemple l'acció de Júpiter sobre l'òrbita d'Urà, és un tema de pertorbacions directes. Aplicant totes les pertorbacions dels cossos coneguts a l'òrbita d'Urà, quedava un residu sense explicar. Es va pensar que es devien a un cos desconegut: en aquest cas, es veia l'efecte, però es desconeixia la massa i posició del causant.
El moviment estrany de [[Urà (planeta)|Urà]], causat per les pertorbacions d'un planeta fins a llavors desconegut, va permetre a [[Urbain Le Verrier|Le Verrier]] i [[John Couch Adams|Adams]] descobrir al planeta [[Neptú (planeta)|Neptú]] mitjançant càlculs. Descobrir l'òrbita, massa i posició del cos que causava la pertorbacions en l'òrbita d'Urà és una cas de pertorbació inversa, i és molt més complicat que el problema habitual.
 
=== Vegeu també ===
* [[Evecció]]
* [[Moviments de la Terra]]
 
== Relativitat General ==
 
Després que Einstein expliqués la precesió anòmala del periheli de Mercuri, els astrònoms van reconèixer que la [[mecànica clàssica|mecànica newtoniana]] no proporciona una exactitud més alta.
 
La nova visió de la mecànica i de la gravitació d'Einstein és utilitzada en uns pocs problemes específics de la mecànica celeste atès que, en la majoria dels problemes que aborda aquesta disciplina, segueix sent suficientment precisa la mecànica newtoniana. Entre els temes que requereixen el concurs de la [[relativitat general]] estan, per exemple, les òrbites dels [[púlsar]]s binaris, l'evolució dels quals suggereix l'existència la [[radiació gravitatòria]]. Encara que la teoria d'Einstein predigues les [[Ona gravitacional|ones gravitacionals]], aquesta radiació no s'ha observat directament ni tampoc la partícula teòrica que la produïx, el [[gravitó]].
 
[[Categoria:Mecànica celeste| ]]
[[hi:खगोलीय यांत्रिकी]]
[[hu:Égi mechanika]]
[[hy:Երկնային մեխանիկա]]
[[id:Mekanika benda langit]]
[[it:Meccanica celeste]]
202.516

modificacions