Diferència entre revisions de la pàgina «Jalal-ad-Din Mangubertí»

cap resum d'edició
 
== Guerra amb els mongols ==
La guerra amb els mongols era inevitable i la iniciativa fou de [[Khwarizm]] quan van detenir a una caravana mongola a [[Otrar]] a la frontera en la que viatjaven només comerciants musulmans i el enviat mongol Uquna; els comerciants van ser assassinats per orde del governador local [[InatchiqInatxiq]] conegut pel seu títol de Qadir khan. Genguis khan va demanar reparacions i no li foren donades i llavors va atacar per [[Otrar]], mentre un altre divisió sota comandant de [[Djoci]],el fill gran de Genguis va baixar pel [[Sirdarià]] i va ocupar [[Sighnaq]] (prop de la moderna ciutat de Turkestan) i [[Djend]] (porop de la moderna Perovsk);el propi Genguis Khan amb el seu fill [[Tului]] va avançar cap a [[Bukharà]] on va arribar el febrer de [[1220]]; la guarnició turca va intentar escapar, però fou descoberta i massacrada. La població es va rendir (10 o [[16 de febrer]] de [[1220]]). De Bukharà Genguis Khan va avançar cap a [[Samarcanda]] on se li van unir Txagatai i Ogodei que acabaven de conquerir Otrar. Un intent de sortida dels defensors va acabar en desastre i al cap de cinc dies la ciutat es va rendir (març de 1220). A l'abril de [[1220]] fou conquerida la vella capital, [[Urgendj]] (Gurgandj) prop de [[Khiva]], després d'un setge dirigit per Djoci i Txagatai, als que cap al final va anar a ajudar Ogodei. La ciutat fou destruïda fent passar per damunt de la població les aigües del riu [[Amu Darya]]. Muhammad va fugir a [[Balkh]] i de allí cap al [[Khorasan]] occidental refugiant-se a [[Nishapur]] primer i després a [[Qazwin]]. Genguis va enviar en persecució seva als general Djebé i Subotai. [[Balkh]] va obrir les portes als mongols i fou perdonada rebent un governador, però Muhammad ja havia sortit de la ciutat. Nishapur també es va rendir i va enviar una delegació i Djebé anava despresa i no es va aturar acceptant la submissió. Subotai en canvi va saquejar [[Thus]], [[Damghan]] i [[Semnan]]. Els dos generals van arribar a Ray ([[Rayy]], Rai, Reyy, Reiy) on van massacrar a tots els homes i van fer esclaus a dones i criatures. Van passar al costat d'[[Hamadan]] i finalment van atrapar a Muhammad a Qarun, però aquest va fugir al darrer moment. Muhammad es va refugiar a un illot de la [[mar Càspia]] en front d'[[Abeskun]] on va morir de cansament el desembre del [[1220]]. Inicialment havia designat hereu al seu fill més jove Kutb al-Din Uzlagh Shah però poc abans de morir va canviar el seu testament i va nomenar a Djalal al-Din.
 
== Primeres campanyes de Djalal al-Din ==
 
Djalal al-Din es va dirigir als territoris que antigament li havien estat atribuïts, corresponents al modern [[Afganistan]]. Mentre Genguis Khan va creuar l'[[Amu Darya]] el [[1221]] cap a [[Afganistan]] i [[Khorasan]] perseguint a les forces del ''khwarizmshah''. Balkh fou ocupada i tot haver-se sotmès, fou destruïda i cremada i els habitants massacrats. Al Khorasan Genguis khan va enviar al seu fill [[Tului]] que va ocupar per capitulació la [[ciutat de Merw]] on la major part de la població fou assassinada ([[febrer]] del [[1221]]). Després Tului va anar cap a [[Nishapur]] i va conquerir la ciutat ([[10 d'abril]] de [[1221]]) i la va destruir. La vídua de ToqutcharToqutxar va presenciar la matança; per evitar simulacions els caps dels assassinats foren tallats i es van fer piràmides de caps humans. Fins i tot els gossos i gats van ser morts. Pop de Thus, els mongols van destruir el mausoleu del califa [[Harun al-Rashid]]. Després Tului es va dirigir contra [[Herat]], on la guarnició romania lleial al ''khwarizmshah'', però on la població civil va obrir les portes als mongols; aquesta vegada els soldats foren massacrats però es va respectar la vida dels civils. Tului es va reunir amb Genguis Khan a [[Talikan]], on també van arribar Txagatai i Ogodei que venien de ocupar Urgendj. Talikan fou destruïda i Genguis va creuar el [[Hindu Kush]] per anar a assetjar [[Bamian]].
 
Djalal al-Din Manguberti va poder creuar un cordó de tropes mongoles a [[Nish]] (Nissa) arribant a [[Gazni]] on va poder reconstituir un exèrcit. Va derrotar a un cos de l'exèrcit mongol dirigit per Chigi-qutuqu a Perwan (o Parwan) al nord de [[Kabul]] i nord-est de Carikar, i Genguis Khan va voler venjar la derrota del seu general i va avançar cap a Gazni, on Djalal al-Din no el va esperar; la ciutat no va oferir resistència, i Genguis Khan, volent perseguir a Djalal al-Din, la van deixar en pau de moment, retardant per més tard la seva destrucció. Finalment va atrapar a Djalal al-Din a la vora del riu [[Indus]] i el va derrotar totalment ([[24 de novembre]] de [[1221]] <ref> segons Nessawi</ref>) però Djalal va poder creuar el riu armat, tot i una pluja de fletxes i llances que intentaven matar-lo, i va poder refugiar-se a la cort del soldà de [[Delhi]] (desembre de [[1221]]). Sobre sol indi no fou perseguit fins el [[1222]] quan un destacament dirigit pel noble (''[[noyan]]'') [[djalair]] Bala, va arribar en missió de reconeixement fins a [[Multan]], però es van retirar per causa de la calor. La família de Djalal al-Din va caure en mans dels mongols que van matar a tots els mascles.
El 1227 els mongols es van presentar a Pèrsia i Djalal al-Din els va presentar batalla a les portes d' [[Isfahan]] i encara que no els va derrotar, els atacants van patir tantes baixes que es van retirar cap a l'altra costat de l'[[Oxus]]. El [[1228]] Ghiyath al-Din es va enfrontar al seu germà i fou expulsat dels seus dominis i es va refugiar al [[Kirman]]; la seva mare es va haver de casar amb [[Burak Hadjib]] per força, però al cap de poc mare i fill foren acusats de conspiració contra Burak i executats.
 
El 1229 Djalal al-Din va fer un altra campanya a Geòrgia i l'agost d'aquest any va anar a assetjar altre cop [[Akhlat]]. El [[2 d'abril]] de [[1230]] va entrar a aquesta ciutat (situada al nord-oest del llac Van). Al-Ashraf es va aliar al [[Soldanat Seljúcida de Rüm|soldà seljúcida de Rum]] o [[Konya]], Ala al-Din [[Kaykubad I]], i junts van derrotar a Djalal al-Din prop d'[[Erzindjan]] (agost del [[1230]]) i es va haver de retirar cap a Azerbaidjan. Justament el 1230 [[Ogodei]] havia enviat a Pèrsia un exèrcit de 30000 homes per fer front a la inesperada restauració del khwarizmshah; aquest exèrcit estava sota la direcció del general i noble [[TchormaghanTxormaghan]].<ref>M. Pelliot, ''Les Mongols et la Papauté, Revue de l'Orient chretien'', 1924 </ref> L'hivern del 1230 al 1231 els mongols van arribar a l'Iran pel [[Khorasan]] i [[Rayy]], i es van dirigir de dret a l'Azerbaidjan abans que Djalal al-Din, que generalment vivia a [[Tabriz]], pogués reunir les seves forces. Djalal es va esverar i va fugir cap a la plana del [[Mukan]], i cap a l'[[Arran]], prop de la desembocadura dels rius [[Araxes]] i [[Kura (Geòrgia)]], i d'allí va passar al [[Diyarbakır]], perseguit pels mongols; atacat de nit pels mongols prop d'Amida ([[7 d'agost]] de [[1231]]), va fugir cap a [[Mayyafarikin]] i a les muntanyes d'aquest regió fou obscurament assassinat per un camperol kurd ([[15 d'agost]] de [[1231]]).
 
==Khwarezmiyyes ==
TchormaghanTxormaghan va restar deu anys al front de l'exèrcit mongol acampat al nord-oest de Pèrsia. Molts van refusar creure en la mort de Djalal i en anys següents alguns aventurers van utilitzar el seu nom sense cap èxit. Els seus soldats i fidels van romandre organitzats i es van retirar a la [[Djazira]] i Síria i per uns anys es van fer dir els ''Khwarezmiyyes''. El sultà aiubita [[As-Salih Ayyub ibn al-Kamil]] els va llogar com a mercenaris contra el seu oncle [[al-Salih Ismail ibn al-Adil]], i van prendre part a la conquesta de [[Jerusalem]] el [[1244]]. Més tard encara van servir sota els mamelucs.
 
== Notes ==
107.942

modificacions