Diferència entre revisions de la pàgina «Abbas I el Gran»

m
cap resum d'edició
m (r2.7.1) (Robot afegeix: war:Abbas I han Persia)
m
{{millorar estructura}}
[[Fitxer:Shah Abbas I engraving by Dominicus Custos - Antwerp artist printer and engraver.jpg|thumb|right|Abbas I el Gran]]
'''Abbas I de Pèrsia''' (en [[persa]]: شاه عباس بزرگ, ''Shăh Abbās-e bozorg''), també conegut com a '''Abbas I el Gran''' <ref>{{GEC|0000082}}</ref> ([[27 de gener]] de [[1571]]-[[19 de gener]] de [[1629]]) fou [[xa]] de la dinastia [[safàvida]] de [[Pèrsia]], fill i successor de [[Muhammad Khudabanda]] el [[1588]]. Va morir a [[Mazanderan]] el [[1629]] després de regnar 41 anys.
 
El xa [[Ismail II]] va ordenar eixorbar o matar a diversos parents entre els quals Abbas; nou d'aquestos parents almenys foren morts o cegats però abans de la mort d'Abbas, que era a Herat, Ismail II fou assassinat per un grup d'amirs el [[24 de novembre]] de [[1577]]; l'orde contra Abbas fou revocada; aquesta revocació haguera arribat tard, però el governador d'Herat, Ali Kuli Khan Shamlu la va demorar tant com va poder; llavors aquest fou nomenat preceptor del príncep.
El [[1598]] l'uzbek Abdallah Khan va morir i la dinastia va entrar en conflictes interns. Abbas va iniciar l'ofensiva i va derrotar els uzbeks (agost [[1598]]) reconquerint Herat i entrant a Mashad, ciutats que feia deu anys que Pèrsia havia perdut. A [[Merv]], [[Balkh]] i [[Gorgan (ciutat)|Astarabad]] es van instal·lar khans uzbeks vassalls. La capital de Pèrsia fou traslladada de Qazwin a [[Esfahan]] que va esdevenir una gran ciutat. El [[1600]]/[[1601]] el khan uzbek de [[Transoxiana]] Baki Muhammad, va reconquerir [[Balkh]]. Abbas hi va enviar un exèrcit però una epidèmia el va obligar a retirar-se ([[1602]]/[[1603]]). El [[1601]]/[[1602]] els perses van ocupar [[Bahrayn]].
 
Reorganitzat l'exèrcit sota la direcció d'Allahvardi khan, i amb els consells del britànic Robert Sherley, va iniciar l'ofensiva contra els otomans: el [[1603]]/[[1604]] va atacar als otomans a [[Azerbaidjan]] i va ocupar [[Nakhitxevan]] i [[Erevan]]. Després ([[1605]]/[[1606]]) va vèncer al otomà Cigalazade Pasha a Sis o Sufian, prop de [[Tabriz]] i va ocupar [[Gandja]] i [[Tbilisi]]; els otomans van contraatacar però la política persa de la terra cremada a Cukhur Sad i Nakhitxevan i l'evacuació dels habitants, va fer l'ofensiva poc eficaç. La campanya va continuar, ocupant [[ShirvanXirvan]] ([[1607]]/[[1608]]) i recuperant els perses totes les posicions perdudes feia anys fins als límits dels tractat d'[[Amàsia]] del [[1555]]. La pau es va signar a Sarab el [[1618]]. El [[1614]]/[[1615]] Abbas I va enviar un fort exèrcit a [[Kakhètia]] sota comandament d'Isa Khan que va ocupar el país; el rei [[Teimuraz I de Kartli|Teimuraz]] va fugir a [[Imerètia]] ([[1616]]), però assassinat Isa Khan va retornar, i va demanar ajuda a [[Rússia]] i [[Polònia]] i ell mateix va anar a l'[[imperi Otomà]] a demanar ajuda. Abbas va enviar un altre exèrcit ([[1617]]) i va fer milers de presoners i va repoblar el país amb turcmans i tàtars (uns 130.000 habitants de Kakhètia foren portats a Pèrsia el 1617).
 
El [[1620]] Abbas es va posar malalt i va designar hereu al seu fill Imam Kuli, però quan es va posar bo el va fer cegar.
225.299

modificacions