Abdon Terrades i Pulí: diferència entre les revisions

'''Abdó Terrades i Poli'''<ref group="n.">Existeixen diferents grafies pel seu nom i cognoms. Pel nom, en algunes obres s'utilitza Abdon (per exemple, en la biografia de Guillamet). Pel primer cognom, en algunes publicacions s'utilitza Tarradas, Terradas o Tarrades. Finalment, pel que fa al segon cognom en algunes referències bibliogràfiques es pot trobar Paulí o Pulí. Pels cognoms, en aquest article s'ha seguit el proposat per [[Jaume Guillamet]] en la seva biografia (2000). Pel que fa al nom, s'ha optat per Abdó en ser el més utilitzat en l'actualitat.</ref> ([[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]], [[1812]] - [[Medina-Sidonia]], [[Andalusia]], [[1856]]) fou un polític [[republicanisme|republicà]] considerat pels seus biògrafs moderns com [[Carles Rahola]], [[Josep Soler Vidal]] i [[Jaume Guillamet]] com el pioner del [[republicanisme federal]].<ref name="GEC">{{GEC|0065692}}</ref> Fou elegit [[alcalde de Figueres]] en dues etapes diferents (1842 i 1854) i va ser un [[francmaçoneria|francmaçó]] vinculat al [[carbonarisme]] (moviment que adoptà formes de la [[francmaçoneria|maçoneria]] tradicional però adaptades a un discurs democràtic i social radical). Terrades també fou un notable escriptor: entre les seves obres més destacades s'hi troben la cançó «[[La campana (cançó)|La campana]]» –que esdevingué un himne del republicanisme català del segle XIX– (1842), la novel·la en castellà ''La esplanada'' (1835)<ref>{{citar ref | cognom = Terrades| nom = Abdó| títol = l'Esplanada ; El rei Micomicó| editorial = Curial| lloc = Barcelona| data =1987 | pàgines = | url = | llengua = | isbn = }} </ref> i la peça de teatre antimonàrquica ''[[El rei Micomicó]]''<ref group="n.">En algunes fonts, ''Lo rei Micomicó''.</ref> <ref> {{Ref-llibre |cognom= Terrades|nom= Abdó |enllaçautor= |títol=Lo Rei Micomicó |url= |format= |consulta= |llengua=català |volum= |edició= |editorial= El Gall editor |lloc=Pollença |data=2010|pàgines= |col·lecció= |isbn= 9788492574629 |oclc= |doi= |id= |citació= |ref= micomico}}</ref> <ref>{{citar ref | títol =Lo Rei Micomicó, manuscrit a la Biblioteca de Catalunya | editor = | obra = | data = | url = http://mdc.cbuc.cat/cdm4/document.php?CISOROOT=/manuscritBC&CISOPTR=144554&CISOSHOW=144486 | llengua = |cognom= |nom= | consulta = }}</ref> (1838). En paraules de [[Carles Rahola]]:

El mateix 1842 fou elegit [[alcalde de Figueres]], però les autoritats no acceptaren l'elecció perquè es negava a jurar lleialtat a la regència de [[Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero|Baldomero Espartero]] (duc de la Victòria).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fages i de Romà |nom=Narcís |editorial=Per Gregorio Matas y de Bodallés |editorial=Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona |lloc=Figueres |data=1842 |títol=Defensa de D. Abdon Terradas |citació= Mandado procesar con real orden por haberse denegado á jurar fidelidad al serenissimo señor regente del reino la primera vez que tomó posesión del cargo de alcalde 1º..../ la pronunció su patrono Don Narciso Fages de Romà }}</ref><ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |enllaçautor= |editor= |títol=Diario de las sesiones de Cortes |url=http://books.google.es/books?id=TuHl3upJ3qcC&pg=PA126&dq=abdon+terradas&hl=ca&sa=X&ei=nmCqT9W8AeSp0QXVptnMDw&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=abdon%20terradas&f=false |llengua=castellà |volum=Volum 8 |editorial=Corts d'Espanya |lloc= |data= |pàgines=p. 4618, 5021 }}</ref> L'elecció va haver de ser repetida fins a cinc vegades. Finalment, Terrades fou empresonat al [[castell de Sant Ferran]] de Figueres,<ref name="obrer1357">[[#obrer|''Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans'']], p. 1357</ref> on romangué fins l'abril, quan va exiliar-se a [[Perpinyà]]. Des de la mateixa Perpinyà envià el ''Pla de la Revolució'' (programa polític revolucionari on Terrades definia l'estratègia dels republicans); aquest pla es va popularitzar gràcies a la cançó de «[[La campana (cançó)|La campana]]» (1842),<ref name="GEC"/><ref>{{citar ref | cognom = | nom = | títol = Poetes de l’Empordà Ed. a cura de Joan Ferrerós | editorial = Carles Vallès| lloc = Figueres| data =1986 | pàgines =187-188 | url = | llengua = | isbn = }}</ref> la música de la qual –segons alguns estudiosos, tot i que no està demostrat– fou composta per [[Josep Anselm Clavé]]. El caràcter subversiu d'aquesta cançó –que es convertí en un autèntic himne revolucionari– va fer que els qui la cantessin fossin, en ocasions, detinguts per les autoritats de l'època.