|
Els '''Salentinssalentins''' o '''Salsal·lentins''' (llatí ''Salentinisalentini'' o ''Sallentinisallentini'', grec Σαλεντῖνοι) fou un poble del sud d'Itàlia que vivia a la península que forma l'extrem sud-est d'Itàlia, a la regió que els grecs anomenaven [[Iapígia]] o [[Messàpia]] i els romans [[Calàbria]]. Estrabó diu que el país era anomenat ''Salentina''. Probablement eren, com els [[calabres]], una branca dels [[messapis]]. El cap a l'extrem sud de la península, modern Capo di Leuca, era conegut com ''[[Salentinum Promontorium]]''. Els límits que ocupaven no poden ser fixats amb precisió.
El nom de sal•lentinssal·lentins no apareix entre els grecs que els incloïen entre els [[iapigis]] o els [[messapis]].
[[Tit Livi]] diu que els sal•lentinssal·lentins es van aliar als [[samnites]] el [[306 aC]] i el cònsol L. Volumnius fou enviat al seu territori i els va derrotar en diversos combats i va ocupar algunes ciutats; però probablement Livi es confon amb els [[peuquetis]] amb els que potser estaven emparentats.
El nom de Sal•lentinssal·lentins torna a ser esmentat a la quarta guerra samnita, quan es va unir altre cop als samnites i [[Tàrent]] contra Roma, i tots foren derrotats pel cònsol L. Aemilius Barbula el [[281 aC]], que va celebrar un triomf.
Després de la sortida de [[Pirros]] d'Itàlia i la conquesta de Tàrent per Roma, els romans no van tardar a marxar contra els sal•lentinssal·lentins; el [[267 aC]] la guerra fou declarada i els cònsols els van sotmetre; la seva conquesta es va completar el [[266 aC]] quan els cònsols van celebrar el triomf sobre “''de messapiis sallentinisque''” .
Durant la [[segona guerra púnica]] es van revoltar a favor d'[[AnníbalHanníbal]] però foren sotmesos sense masses problemes.
Després ja no tornen a ser esmentats com a poble separat.
Plini els assigna les següents ciutats: ''[[Aletium]]'', ''[[Basta]]'', ''[[Neretum]]'', ''[[Uxentum]]'' i ''[[Veretum]]''.
[[Categoria:PoblesGrups preromans d'Itàliaindoeuropeus]]
| 