La capital dels [[khwarizmshahkhwarizmxah]]s s'havia instal·lat a [[Samarcanda]] el [[1212]] i després a [[Urjend]], prop de [[Khivà]]. No hi havia una força de clan o ètnica darrera el sultà, i les poblacions eren heterogènies i l'imperi no s'havia consolidat. L'exèrcit el formaven mercenaris reclutats aquí i allà, especialment entre les tribus turques dels [[oghuz]] i els qanqli de l'estepa [[kirguís]]. La família reial estava dividida: la reina mare Turkan-khatun, mare de Muhammad de Khwarizm, detestava al seu net Djalal al-Din, el fill preferit de Muhammad. Aquest darrer volia erigir-se en un campió del islam contra els mongols pagans, i cridava a la guerra santa, però estava enfrontat amb el [[califa]] de [[Bagdad]] <ref> que el [[1217]] va estar a punt d'atacar </ref> i el califa [[An-Nàssir (abbàssida)|an-Nàssir]] ([[1180]]-[[1225]]) el considerava el seu pitjor enemic i preferia als mongols, Fins i tot a [[Transoxiana]], Muhammad s'havia guanyat l'hostilitat del clergat musulmà quan el [[1216]] va fer executar al xeic Medjd al-Din al-Bagdhdí de l'orde religiosa dels sufites kubrawis.
