Micròmetre (instrument de mesura): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
[[Fitxer:Messschraube 01 KMJ.jpg|260px|thumb|Micròmetre d'exteriors 0-25, típic.]]
L'instrument, d'aspecte similar al d'una [[falç]], es basa en un cargol de pas constant roscat interiorment que en anar girant desplaça un tambor graduat on indica la distància recorreguda linealment pel cargol.
Per procedir amb la [[mesura]] posseeix dos extrems que són aproximats mútuament gràcies a un cargol de [[roscat | rosca]] fina que disposa en el seu contorn d'una [[escala]] gravada, la qual pot incorporar un [[nònius]]. La longitud màxima mesurable amb el micròmetre d'exteriors és de 25 mm normalment, tot i que també n'hi ha de 0 a 30, sent per tant necessari disposar d'un aparell per a cada rang de mides a mesurar: 0-25 mm, 25-50 mm, 50-75 mm...
A més, sol tenir un sistema per limitar la [[Torsió mecànica | torsió]] màxima del cargol, necessari ja que en ser molt fina la rosca no resulta fàcil detectar un excés de força que pogués ser causant d'una disminució en la precisió.
==Història==
Linha 8 ⟶ 15:
La invenció en 1640 per [[William Gascoigne]] del cargol micromètric suposava una millora del [[nònius|vernier]] o [[nònius]] utilitzat en el [[calibre]] i s'utilitzaria en [[astronomia]] per mesurar amb un [[telescopi]] distàncies angulars entre [[estrelles]].
[[Fitxer:Gascoigne's micrometer as drawn by Robert Hooke .JPG|thumb| Micròmetre de Gascoigne elaborat per Robert Hooke.]]
[[Henry Maudslay]] va construir un micròmetre de banc el 1829, basat en el dispositiu de [[cargol de banc]], compost d'una base i dues mandíbules d'acer, de les quals una es podia moure amb un cargol al llarg de la superfície de la guia. Aquest dispositiu estava dissenyat basat en el sistema mètric anglès, presentava una escala dividida en dècimes de polzada i un tambor, solidari al cargol, dividit en centèsimes i mil·lèsimes de polzada.
Una millora d'aquest instrument va ser inventada pel mecànic francès Jean Laurent Palmer en 1848 i que es va constituir en el primer desenvolupament de què es tingui notícia del'' cargol micromètric de mà''. A la'' Exposició de París'' d'aquest any, aquest dispositiu va cridar l'atenció de Joseph Brown i del seu ajudant Lucius Sharpe, qui van començar a fabricar de forma massiva a partir de 1868 en la seva empresa conjunta'' Brown & Sharpe'' . <ref>{{cita web|título=La medición dimensional: del codo a la micra|url=http://www.interempresas.net/Medicion/Articulos/8413-La-medicion-dimensional-del-codo-a-la-micra.html|fechaacceso=10 de noviembre de 2011|autor=Albert Esteves|fecha=14 de junio de 2007|idioma=español}}</ref> L'àmplia difusió del cargol fabricat per aquesta empresa va permetre el seu ús en els tallers mecànics de mida mitjana.
El 1888 [[Edward Williams Morley]] va demostrar la precisió de les mesures, amb el micròmetre, en una sèrie complexa d'experiments. El 1890, l'empresari i inventor nord-americà Laroy Sunderland Starrett (1836-1922), va patentar un micròmetre que va transformar l'antiga versió d'aquest instrument en una similar a la usada en l'actualitat. Starrett va fundar l'empresa'' Starrett'' en l'actualitat un dels majors fabricants d'eines i instruments de mesura en el món.
La cultura de la precisió i l'exactitud de les mesures, en els tallers, es va fer fonamental durant l'era del desenvolupament industrial, per esdevenir una part important de les ciències aplicades i de la tecnologia. A principis del segle XX, la precisió de les mesures era fonamental en la indústria de matriceria i motlles, en la fabricació d'eines i en l'enginyeria, el que va donar origen a les ciències de la [[metrologia]] i [[metrotècnia] ], i l'estudi de les diferents instruments de mesura.
==Parts del micròmetre==
Linha 46 ⟶ 60:
== Funcionament ==
El principi de funcionament
[[Fitxer:Micrometer applet.gif|thumb|500px|center|Animació del funcionament d'un Micròmetre.]]
El micròmetre utilitza el principi d'un cargol per transformar petites distàncies que són massa petites per ser mesurades directament, en grans rotacions que són prou grans com per llegir-les en una escala. La precisió d'un micròmetre es deriva de l'exactitud del cargol roscat que està al seu interior. Els principis bàsics de funcionament d'un micròmetre són els següents:
# La quantitat de rotació d'un cargol de precisió pot ser directa i precisament relacionada amb una certa quantitat de moviment axial (i viceversa), a través de la constant coneguda com el'' pas del cargol''. El pas és la distància que avança axialment el cargol amb una volta completa de (360 [[grau (angle) | °]]).
# Amb un cargol de pas adequat i de diàmetre major, una determinada quantitat de moviment axial es transformarà en el moviment circular resultant.
Per exemple, si el pas del cargol és d'1 mm i el seu diàmetre exterior és de 10 mm, aleshores la circumferència del cargol és de 10π o 31,4 mm aproximadament. Per tant, un moviment axial d'1 mm s'amplia amb un moviment circular de 31,4 mm. Aquesta ampliació permet detectar una petita diferència en la mida de dos objectes de mides similars segons la posició del tambor graduat del micròmetre.
En els antics micròmetres la posició del tambor graduat es llegeix directament a partir de les marques d'escala en el tambor i l'eix. Generalment s'inclou un [[nònius]], el que permet que la mesura a ser llegida amb una fracció de la marca de l'escala més petita. En els recents micròmetres digitals, la mesura es mostra en format digital a la [[pantalla LCD]] de l'instrument. També existeixen versions mecàniques amb dígits en una escala graduada, en l'estil dels [[odòmetre]] s dels vehicles en els quals els números van "rodant".
==Enllaços externs==
| |||