Festa del Pi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Fetsdelpi galejadors.jpg|thumb|right|Galejadors a la plaça major de Centelles]]
La '''Festa del Pi''' és una festa anual celebrada a [[Centelles]] ([[Osona]]) cada [[30 de desembre]]. Declarada [[Festa Tradicional d'Interès Nacional]] el 17 de novembre de 1987 i reclassificada com a [[Festa patrimonial d'interès nacional]] el 25 de maig de 2010,. ésÉs una tradició documentada des delde l'any [[1751]], i des d'aleshoresde llavors vinculadalligada a la festivitat de Santa Coloma, patrona de Centelles.
 
== Origen de la festa ==
Hom ha vist en aquesta celebració antigues reminiscències de culte als arbres i de rituals pagans de fecundació relacionats amb el solstici d'hivern i amb la regeneració de la natura. És per això que calhi suposarha qui ha suposat que l'origen d'aquesta festa es remunta molt més enrere del que la documentació reflecteix.
 
La llegenda explica que santa Coloma va ser cremada ena un pi, és per això que cada any se lies fa aquest honor a la patrona delde poble;la vila: es va al bosc a buscar un pi pinyer i se li ofereix.
 
== Actes de la celebració ==
[[Fitxer:Festadelpi penjant.jpg|thumb|right|El pi penjat dins l'església de Santa Coloma]]
Els preparatius de la festa comencen el [[26 de desembre]], dia de [[Sant Esteve (festivitat)|Sant Esteve]], quan un grup de ''galejadors''<ref>Galejador (''aquell que fa ostentació''), és el nom que reben els que tiren els trets, en honor a ''galejar'' per la Santa Coloma, ja que a [[Centelles]] no s'usa la paraula trabucaire. Des fa unsalguns anys noméssols poden serésser galejadors els fills de Centelles o elsaquells quequi fa molts anys que hi resideixen. </ref> (els quals el dia de la festa disparen salves de trabucs contínuament) surten a escollir el pi que protagonitzarà la celebració,. el qualAquest ha de serd'ésser de tronc recte i, brancada rodona i espessa. Un cop s'ha triat, el Pi és marcat per tal de serésser tallat al cap de quatre dies. El diaLa abansvetlla de la festa, el 29 de desembre, alsal pla de baixosterra de l'Ajuntament es reparteixen la pólvora i els pistons entre els galejadors.
 
El dia central de la celebració, però, és el [[30 de desembre]]. La festa comença a les set del matí amb l'assistència a missa primera, a la sortida de la qual ja es deixen sentir els primers trets de les escopetes. Després, els galejadors, en comitiva, van al bosc per, després d'un bon esmorzar, tallar el Pipi a cops de destral. Abans que aquest comenci a cedirtombar-se, és lligat amb cordes per tal queperquè no caigui de cop i es faci malbé. Un cop tallat és pujat a força de braços al damunt del carro que el transporta, sempre dret, fins a la porta de l'església. Mentrestant, les escopetades augmentenvan perpujant de momentsto.
 
Quan arriba al davant de l'església, el pi és baixat del carro i pujat per l'escala fins a l'entrada del temple, on se'l fa ballar als acords de la tonada ''Ara balla el Pipi''. Acabada la ballada, el pi és entrat a l'interior de l'església a les 12 del migdia i se'l porta fins al presbiteri, on és lligat per la part inferior de tronc i penjat cap per avall sobre l'altar major amb cinc poms de pomes i neules lligats a la brancada. El pi és hissat fins a l'alçada de Santa Coloma mentre els galejadors entonen l'''Himne de Centelles''.
 
Finalment, el pi es despenja el dia de Reis, diada també festiva, en què el pi es baixat i les seves branques es convertiran en rams que, segons la tradició, són amulets de la bona sort, com també ho són les pomes, les quals diuen que guareixen el mal de coll. Cada centellenc i centellenca s'endurà una branca del pi a casa.