Viquipèdia

Sorpe: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Vegeu lliureVegeu3|Aquest article és sobre el poble d'aquest nom. Per a |l'antic municipi, vegeu '''[[|Sorpe (antic municipi)]]'''.}}
{{Infotaula d'entitat de població|de |Sorpe|
|topònim = Sorpe
Línia 33:
|web =
}}
'''Sorpe''' és un poble del terme municipal d'[[Alt Àneu]], a la comarca del [[Pallars Sobirà]]. Està enlairat a la dreta de la [[Noguera Pallaresa]], al nord de la vall del [[riu de la Bonaigua]], a l'altra banda del qual es troba l'[[avetosa]] de la Mata, també coneguda com '''la Mata de Sorpe''' o, també, la Mata de València. Segons [[Joan Coromines i Vigneaux|Joan Coromines]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Coromines |nom=Joan |enllaçautor=Joan Coromines i Vigneaux |capítol=Sorpe i Surri |títol=Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. VII. Sal-Ve |editorial=Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa" |lloc=Barcelona |data=1997 |pàgines= |isbn=84-7256-854-7 }}</ref>, ''Sorpe'', de la mateixa manera que «''Surri''» i «''Sorre''», prové de l'ètim basc «''çur''» o «''zur''», «fusta», amb el sufix locatiu «''-be''», que passa a «''-pe''» i posteriorment a «''-re''», que significa «sota de». Per tant, Sorpe seria «sota la fusta», sota el bosc, fent referència als immensos boscos sota dels quals es troba el poble.
'''Sorpe''' és un poble del terme municipal d'[[Alt Àneu]], a la comarca del [[Pallars Sobirà]].
 
Està enlairat a la dreta de la [[Noguera Pallaresa]], al nord de la vall del [[riu de la Bonaigua]], a l'altra banda del qual es troba l'[[avetosa]] de la Mata, també coneguda com '''la Mata de Sorpe''' o, també, la Mata de València.
 
== Geografia ==▼
Està comunicat per carretera local amb la C-28 que, des d'[[Esterri d'Àneu|Esterri]] i passant per [[València d'Àneu]], enllaça amb la [[Vall d'Aran]] pel [[port de la Bonaigua]], a l'oest de l'antic terme de Sorpe.
 
Va tenir [[Sorpe (antic municipi)|ajuntament propi]] fins al [[1970]], en què, juntament amb [[València d'Àneu]], [[Isil]] i [[Son (Alt Àneu)|Son]], va formar el nou municipi d'Alt Àneu. L'any 1971 es constituí en [[entitat local menor]], la qual fou suprimida el 1992. Tanmateix, l'any 1999 es creà la nova [[entitat municipal descentralitzada]] de Sorpe.▼
 
L'edifici més destacat del poble és [[Sant Pere de Sorpe]], [[església (arquitectura)|església]] [[art romànic|romànica]] de tres naus, molt modificada, amb un massís campanar rectangular i de la qual només resta l'absis nord. L'altar major és [[Renaixement|renaixentista]], amb una talla romànica de [[sant Pere]]. Els frescos que decoraven les parets de l'església, del [[segle XII]], constitueixen un important exponent de la pintura romànica i avui dia es poden admirar al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]] i al [[Museu Diocesà d'Urgell]].
Linha 45 ⟶ 42:
En el poble destaquen algunes cases, com Casa Ermengol, que disposa de capella pròpia, primitivament dedicada a [[Sant Ermengol de Casa Ermengol|Sant Ermengol]], i modernament a la Mare de Déu del Carme. Fora del poble, al costat nord-oest de l'accés des de la carretera [[C-28]], hi havia hagut la [[Borda de l'Andreuet]], amb la capella de [[Sant Antoni de la Borda de l'Andreuet|Sant Antoni]] al costat. Actualment borda i capella són desaparegudes.
 
*Les cases del poble són segons Montanya:<ref>{{Ref-llibre |cognom=Montaña |nom=Silvio |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol=Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà |url= |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial=Silvio Montaña |lloc=Espot |data=2004 |pàgines= |col·lecció= |isbn=84-609-3099-8 |oclc= |doi=}}</ref> |id= |citació= |ref= }}▼
== Etimologia ==
{{refbegin|5}}
Segons [[Joan Coromines i Vigneaux|Joan Coromines]]<ref>Coromines 1997.</ref>, ''Sorpe'', de la mateixa manera que ''Surri'' i ''Sorre'', prové de l'etim basc ''çur'' (o ''zur''), ''fusta'', amb el sufix locatiu ''-be'', que passa a ''-pe'' i posteriorment a ''-re'', que significa ''sota de''. Per tant, ''Sorpe'' seria ''sota la fusta'', sota el ''bosc'', fent referència als immensos boscos sota dels quals es troba el poble.
 
▲== Geografia ==
=== El poble de Sorpe ===
 
===== Les cases del poble <ref>Montaña 2004.</ref> =====
{{col-begin}}
{{col-5}}
* Casa Aiguana
* Casa Andreuet
Linha 64 ⟶ 54:
* Casa Cisco de Paquer
* Casa Dauet
{{col-5}}
* Casa Ermingol
* Casa Escaló
Linha 74 ⟶ 63:
* Casa Gràcia
* Hostal de l'Andreuet
{{col-5}}
* Casa Jaume de Ton
* Casa Jaumetó
Linha 84 ⟶ 72:
* Casa Nana
* Casa Nel
{{col-5}}
* Casa l'Oficial
* Casa Pastor
Linha 94 ⟶ 81:
* Casa Ramonet
* La Rectoria
{{col-5}}
* Casa Redó
* Casa Ros
Linha 104 ⟶ 90:
* Casa Tano
* Casa Ton de Piera
{{col-endrefend}}
 
== Història ==
En el fogatge del [[1553]], Sorpe declara<ref>Mossèn Pere Ermengol i Mossèn Guillem Troc; Joan Arnau Mambilia, Vicenç d'Amill, Jaume Sentenac àlies Vesiada, Cebrià Tolsan, Bernadí de Portaran, Ramon Bernat de Lavarta i Guillem Arnau de Galceran. Iglésias 1981, {{Ref-llibre |cognom=Iglésies |nom=Josep |enllaçautor=Josep Iglésies i Fort |títol=El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II |pàgines = p. 78.</ref>|editorial=Fundació 7Salvador focsVives laicsCasajoana i|lloc=Barcelona 2|data=1981 d'eclesiàstics (uns 45|isbn=84-232-0189-9 habitants). }}▼
=== Època moderna ===
</ref> 7 focs laics i 2 d'eclesiàstics (uns 45 habitants).
▲En el fogatge del [[1553]], Sorpe declara<ref>Mossèn Pere Ermengol i Mossèn Guillem Troc; Joan Arnau Mambilia, Vicenç d'Amill, Jaume Sentenac àlies Vesiada, Cebrià Tolsan, Bernadí de Portaran, Ramon Bernat de Lavarta i Guillem Arnau de Galceran. Iglésias 1981, p. 78.</ref> 7 focs laics i 2 d'eclesiàstics (uns 45 habitants).
 
[[Pascual Madoz]] dedica un article del seu ''Diccionario geográfico...''<ref>{{Ref-llibre |cognom=Madoz 1845|nom=Pascual |enllaçautor=Pascual Madoz |títol=Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1 |citació= Edició facsímil |editorial=Curial Edicions Catalanes |lloc=Barcelona |data=1985 (edició original 1845) |isbn=84-7256-256-5 }}</ref> a Sorpe. Hi diu que és una localitat cap del districte municipal que forma amb Borén, Isavarre i la Bonaigua de Baix, situada en el vessant oriental d'una muntanya de la Vall d'Àneu. Hi regnen els vents del nord, est i sud, i el clima és molt fred, però sa, propens a pulmonies i reumes. Tenia en aquell moment 20 cases i l'església parroquial de Sant Pere, servida per un rector ordinari i dos beneficiats. El poble tenia també l'Hostal de la Bonaigua A l'entorn hi havia diverses fonts abundants, una al costat mateix del poble i dues de ferruginoses, excel·lents, però del tot abandonades. Les terres són fluixes i pedregoses de qualitat mitjana, i a les muntanyes dels entorns només hi havia pastures. S'hi collia sègol, ordi, fenc, pastures i patates. S'hi criava bestiar de tota mena, preferentment vacum, i hi havia caça de llebres, perdius, isards i óssos. Comptava amb 20 veïns (caps de casa) i 174 ànimes (habitants).▼
=== Edat contemporània ===
 
▲[[Pascual Madoz]] dedica un article del seu ''Diccionario geográfico...''<ref>Madoz 1845.</ref> a Sorpe. Hi diu que és una localitat cap del districte municipal que forma amb Borén, Isavarre i la Bonaigua de Baix, situada en el vessant oriental d'una muntanya de la Vall d'Àneu. Hi regnen els vents del nord, est i sud, i el clima és molt fred, però sa, propens a pulmonies i reumes. Tenia en aquell moment 20 cases i l'església parroquial de Sant Pere, servida per un rector ordinari i dos beneficiats. El poble tenia també l'Hostal de la Bonaigua A l'entorn hi havia diverses fonts abundants, una al costat mateix del poble i dues de ferruginoses, excel·lents, però del tot abandonades. Les terres són fluixes i pedregoses de qualitat mitjana, i a les muntanyes dels entorns només hi havia pastures. S'hi collia sègol, ordi, fenc, pastures i patates. S'hi criava bestiar de tota mena, preferentment vacum, i hi havia caça de llebres, perdius, isards i óssos. Comptava amb 20 veïns (caps de casa) i 174 ànimes (habitants).
▲Va tenir [[Sorpe (antic municipi)|ajuntament propi]] fins al [[1970]], en què, juntament amb [[València d'Àneu]], [[Isil]] i [[Son (Alt Àneu)|Son]], va formar el nou municipi d'Alt Àneu. L'any 1971 es constituí en [[entitat local menor]], la qual fou suprimida el 1992. Tanmateix, l'any 1999 es creà la nova [[entitat municipal descentralitzada]] de Sorpe.
 
== Articles relacionats ==
* [[Castell de Portaran]]
 
== Referències ==
Linha 117 ⟶ 107:
 
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre |cognom=CorominesLloret |nom=JoanTeresa |enllaçautor=Joan Coromines i Vigneaux |cognom2=Castilló |nom2=Arcadi |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol=Sorpe i Surri |urlcapítol= |editor= |títol=OnomasticonEl Cataloniae.Pallars, Elsla noms de llocRibagorça i nomsla deLlitera persona de totes les terres de llengua catalana. VII. Sal-Ve |url= |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial=CurialFundació EdicionsEnciclopèdia Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa"Catalana |lloc=Barcelona |data=19971984 |pàgines= |col·lecció=Gran geografia comarcal de Catalunya, 12 |isbn=84-725685194-85447-70 |oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }}
 
* {{Ref-llibre |cognom=Iglésies |nom=Josep |enllaçautor=Josep Iglésies i Fort |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol=El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II |url= |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial=Fundació Salvador Vives Casajoana |lloc=Barcelona |data=1981 |pàgines= |col·lecció= |isbn=84-232-0189-9 |oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }}
 
* {{Ref-llibre |cognom=Lloret |nom=Teresa |enllaçautor= |cognom2=Castilló |nom2=Arcadi |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol=Sorpe |urlcapítol= |editor= |títol=El Pallars, la Ribagorça i la Llitera |url= |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial=Fundació Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona |data=1984 |pàgines= |col·lecció=Gran geografia comarcal de Catalunya, 12 |isbn=84-85194-47-0 |oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }}
* {{Ref-llibre |cognom=Madoz |nom=Pascual |enllaçautor=Pascual Madoz |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol=Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar |url= |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial=Establecimiento Literario Topográfico |lloc=Madrid |data=1845 |pàgines= |col·lecció= |isbn= |oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }} Edició facsímil: {{Ref-llibre |cognom= |nom= |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol=Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1 |url= |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial=Curial Edicions Catalanes |lloc=Barcelona |data=1985 |pàgines= |col·lecció= |isbn=84-7256-256-5 |oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }}
▲* {{Ref-llibre |cognom=Montaña |nom=Silvio |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol=Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà |url= |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial=Silvio Montaña |lloc=Espot |data=2004 |pàgines= |col·lecció= |isbn=84-609-3099-8 |oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }}
 
== Enllaços externs ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Sorpe»