Farga catalana: diferència entre les revisions

La farga catalana estava formada per diverses parts. En primer lloc tenia un [[forn]], on s'hi cremava [[carbó vegetal]] o [[llenya|tronc]]s, que podia arribar a uns 1000 [[graus centígradsCelsius]].<ref name="NadalOltra1998">{{cite book|author1=Georgina Blanes i Nadal|author2=Lluís Garrigós i Oltra|author3=Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica|coauthors=Institut d'Estudis Catalans|title=Actes de les IV trobades d'història de la ciència i de la tècnica (Alcoi, 13-15 desembre 1996)|url=http://books.google.cat/books?id=htrtGIp6oe8C&pg=PA397|accessdate=2 April 2011|year=1998|publisher=Institut d'Estudis Catalans|isbn=9788472833913|pages=397–}}</ref>

En segon lloc té una [[trompa d'aigua]], que és el sistema d'alimentació d'[[aire]] utilitzat a la farga. Un canal alimenta un tub vertical que presenta una disminució en la secció just després de la qual trobem uns petits forats que permeten l'entrada d'aire. Arribant a la caixa dels vents, l'aigua i l'aire que cauen barrejats dins del tub se separen aquí. L'aigua surt per un petit forat situat al fons de la caixa, mentre que l'aire sota l'efecte de la [[pressió]] passa per la [[tovera]] directament al cor del forn. Així, la combustió del carbó es manté dins del forn a una [[temperatura]] d'uns 1000 graus Celsius desitjada. Així es forma, a la base del forn, un bloc incandescent essencialment constituït de ferro: el [[masser]].