Guerra Freda: diferència entre les revisions

4 octets eliminats ,  fa 9 anys
m
cap resum d'edició
mCap resum de modificació
Amb el terme '''Guerra Freda''' s'al·ludeix a l'enfrontament tàctic entre l'[[URSS]] i els [[Estats Units]], amb els seus respectius aliats, després de la [[Segona Guerra Mundial]] (1945). La guerra freda pròpiament dita va començar, però l'any 1947 després de molta tensió política entre un bloc i un altre. Era un enfrontament no declarat, sense ofensives militars, basat en la mútua amenaça (incloent el desenvolupament de [[bomba atòmica|bombes atòmiques]]) i en l'intent per expandir les àrees d'influència respectives, ja que arran del llançament de les bombes de [[Hiroshima]] i [[Nagasaki]], hi havia molta por d'entrar en una [[guerra nuclear]].
 
Els països de l'òrbita americana defensaven el [[capitalisme]] ([[bloc capitalista]], units per l'[[OTAN]] des del 1949), mentre que els partidaris dels russos vivien versions diferents del [[comunisme]] ([[bloc comunista]]) units pel [[pacte de Varsòvia]] (1955). La Guerra Freda va afavorir l'[[espionatge]], les curses [[cursa espacial|espacial]] i [[cursa armamentista|armamentista]] així com diversos [[conflicte armat|conflictes armats]] ''de baixa intensitat'' (per oposició al possible enfrontament total entre els dos blocs). La guerra freda es va acabar l'any [[1991]] amb el desmembrament de l'[[URSS]] i la caiguda del [[comunisme]] que es va donar entre [[1989]] ([[Mur de Berlín#Caiguda del mur|caiguda del mur de Berlín]]) i [[1991]] (cop d'estat a la l'[[URSS]]), entre els blocs occidental-capitalista, liderat per [[Estats Units]], i oriental-comunista, liderat per la [[Unió Soviètica]].
 
Aquest enfrontament va tenir lloc als nivells polític, ideològic, econòmic, tecnològic, militar i informatiu.
Els límits temporals de l'enfrontament s'ubiquen entre [[1945]] i [[1947]] (fi de la [[Segona Guerra Mundial]] i fi de la postguerra respectivament) fins [[1985]] (inici de la [[Perestroika]] ) i [[1991]] (dissolució de la [[Unió Soviètica]]).
 
[[Fitxer: Cold War Map 1959.svg|thumb|400px|Mapa del món en Guerra Freda el 1959, en tons de vermell la l'[[URSS]] i els seus altres aliats [[comunistes]], en els tons de blau la [[OTAN]] i els seus aliats [[capitalistes]] i en tons verdosos els països [[Colonialisme|colonitzats]].]]
 
[[Fitxer: Guerra_Fria_1980.png|thumb|400px|Mapa del món en Guerra Freda el 1980, en tons de vermell els aliats de la l'[[URSS]] i altres països comunistes i en tons de blau la [[OTAN]] i els seus aliats [[capitalistes]], els punts vermells signifiquen guerrilles comunistes i els punts blaus guerrilles anti-comunistes.]]
 
== Origen del terme ==
Els aliats no estaven d'acord amb com haurien de dibuixar les fronteres europees després de la guerra.<ref name="Gaddis13-23"> Gaddis 2005,''European Territorial Changes''chapter, pp. 13.-23. </ref> El model americà de "estabilitat" es basava en la instauració de governs i mercats econòmics semblants al nord-americà, i la creença que els països així governats acudirien a organitzacions internacionals (com la llavors futura [[ONU]]) per arreglar les seves diferències.<ref> Gaddis 1990, p. 156 </ref>
 
Tanmateix, els soviètics creien que l'estabilitat hauria de basar-se en la integritat de la pròpies fronteres de la Unió Soviètica.<ref> Gaddis 1990, p. 176 </ref> Aquest raonament neix de l'experiència històrica dels russos, que havien estat envaïts des de l'Oest durant els darrers 150&nbsp;anys.<ref> Gaddis 2005, p. 7 </ref> El dany sense precedents infringit a la l'URSS durant la invasió nazi (al voltant de 27 milions de morts i una destrucció generalitzada i quasi total del territori envaït <ref> [http://news.bbc.co.uk/ 2/hi/europe/4530565.stm "Leaders Mourne Soviet wartime dead"], BBC News, [[May 9]], [[2005]]. Retrieved on [[July 2]], [[2008]]. </ref>) comminar als líders moscovites a assegurar que el nou ordre europeu possibilités l'existència a llarg termini del règim soviètic, i que aquest objectiu només es podria aconseguir mitjançant l'eliminació de qualsevol govern hostil al llarg de la frontera occidental soviètica, i el control directe o indirecte dels països limítrofs a aquesta frontera, per evitar l'aparició forces hostils en aquests països.<ref name="Gaddis13-23"/>
 
El cas de [[Polònia]] es va convertir en el principal aparador de les discrepàncies sobre la futura Europa que mantenien soviètics i occidentals: l'abril de 1945, [[Winston Churchill]] i el recent elegit president nord-americà [[Harry Truman]] demostraren el seu descontentament pel control que els soviètics exercien sobre [[Comitè polonès d'alliberament nacional|Comitè de Lublin]], enfront del pro-occidental [[Govern de Polònia a l'exili]], les relacions amb el govern soviètic s'havien desmillorat considerablement .<ref> Zubok, p. 94 </ref>
470

modificacions