Guerra Freda: diferència entre les revisions

4 octets eliminats ,  fa 10 anys
Durant la guerra, els soviètics sospitaven que britànics i americans havien optat per deixar els russos el gruix de l'esforç bèl·lic, i forjar una unió contra els soviètics una vegada que la guerra estigués decidida a favor dels aliats, per forçar l'URSS a signar un tractat de pau avantatjós per als interessos occidentals. Aquestes sospites varen minar les relacions entre els aliats durant la II Guerra Mundial.<ref> Gaddis 1990, pp. 151-153 </ref>
 
Els aliats no estaven d'acord amb com haurien de dibuixar les fronteres europees després de la guerra.<ref name="Gaddis13-23"> Gaddis 2005,''European Territorial Changes''chapter, pp. 13.-23. </ref> El model americà de d'"estabilitat" es basava en la instauració de governs i mercats econòmics semblants al nord-americà, i la creença que els països així governats acudirien a organitzacions internacionals (com la llavors futura [[ONU]]) per arreglar les seves diferències.<ref> Gaddis 1990, p. 156 </ref>
 
Tanmateix, els soviètics creien que l'estabilitat hauria de basar-se en la integritat de la pròpies fronteres de la Unió Soviètica.<ref> Gaddis 1990, p. 176 </ref> Aquest raonament neix de l'experiència històrica dels russos, que havien estat envaïts des de l'Oest durant els darrers 150&nbsp;anys.<ref> Gaddis 2005, p. 7 </ref> El dany sense precedents infringit a l'URSS durant la invasió nazi (al voltant de 27 milions de morts i una destrucció generalitzada i quasi total del territori envaït <ref> [http://news.bbc.co.uk/ 2/hi/europe/4530565.stm "Leaders Mourne Soviet wartime dead"], BBC News, [[May 9]], [[2005]]. Retrieved on [[July 2]], [[2008]]. </ref>) comminarcomminà als líders moscovites a assegurar que el nou ordre europeu possibilités l'existència a llarg termini del règim soviètic, i que aquest objectiu només es podria aconseguir mitjançant l'eliminació de qualsevol govern hostil al llarg de la frontera occidental soviètica, i el control directe o indirecte dels països limítrofs a aquesta frontera, per evitar l'aparició forces hostils en aquests països.<ref name="Gaddis13-23"/>
 
El cas de [[Polònia]] es va convertir en el principal aparador de les discrepàncies sobre la futura Europa que mantenien soviètics i occidentals: les relacions amb el govern soviètic van desmillorar considerablement l'abril de 1945, quan [[Winston Churchill]] i el recent elegit president nord-americà [[Harry Truman]] demostraren el seu descontentament pel control que els soviètics exercien sobre [[Comitè polonès d'alliberament nacional|Comitè de Lublin]], enfront del pro-occidental [[Govern de Polònia a l'exili]], les relacions amb el govern soviètic s'havien desmillorat considerablement .<ref> Zubok, p. 94 </ref>
 
Durant la '''[[Conferència de Ialta]]''', al febrer de 1945, els aliats van tractar de crear un marc sobre el qual treballar en la reconstrucció de l'Europa de la postguerra, però no es va arribar a cap consens.<ref name="Gaddis21"> Gaddis 2005, p. 21 </ref> Després de la [[fi de la Segona Guerra Mundial a Europa]], els soviètics van ocupar "de facto" les zones de la l'[[Europa de l'Est]] que havien defensat, mentre que les forces nord-americans i els seus aliats es mantenien en la l'[[Europa Occidental]]. En el cas de l'Alemanya ocupada, es van crear les [[zones d'ocupació aliada a Alemanya]] i una difusa organització cuatripartitaquatripartita compartida amb francesos i britànics. Per al manteniment de la pau mundial, els aliats van crear les [[Nacions Unides]], però la seva capacitat d'actuació estava limitada pel [[Consell de Seguretat]], en què les potències victorioses de la II Guerra Mundial es van assegurar el poder de [[Dret de vet al Consell de Seguretat de les Nacions Unides|vetar]] aquelles accions contràries als seus interessos.<ref> Bourantonis, p. 130 </ref> L'[[ONU]] es va convertir així durant els seus primers anys en un fòrum on les potències s'embrancaven en lluites retòriques, i que els soviètics utilitzaven amb fins propagandístics.<ref> Garthoff, p. 401 </ref>
 
A la ''' [[Conferència de Potsdam]] ''', iniciada a finals de juliol de 1945, van emergir les primeres diferències rellevants sobre Alemanya i l'Europa de l'Est;. Els participants de la conferència no van amagar les seves antipaties, i l'ús d'un llenguatge bel·licoslicós va confirmar les intencions mútuament hostils que defensaven cada vegada amb més afany.<ref> Wood, p. 62 </ref> Durant aquesta conferència, Truman va informar a Stalin que els EUA havien creat una nova arma. Stalin, que ja estava al corrent dels avenços americans en el desenvolupament de la bomba atòmica, va expressar el seu desig que aquella nova arma fos utilitzada contra [[Guerra del Pacífic (1937-1945)|Japó]].<ref> Gaddis 2005 , pp. 25.-26. </ref> Una setmana després de finalitzar la conferència, els Estats Units van llançar la bomba atòmica sobre [[bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki|Hiroshima i Nagasaki]].
 
== La postguerra (1946-1949) ==
470

modificacions