Diferència entre revisions de la pàgina «Qays Aylan»

13 bytes afegits ,  fa 7 anys
cap resum d'edició
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
En la reagrupació de grups que es va fer sota els musulmans, en temps de [[Muawiya I]] havien quedat establerts dos grups principals, els [[kalbites]] o iemenites (àrabs del sud) i els kaysites (qaysites) o també Kays Aylan, o àrabs del nord. Muawiya tenia el suport dels [[Banu Kalb]] o kalbites i el seu fill [[Yazid I]] tenia una mare d'aquest grup, de manera que els kaysites van donar suport a [[Abd-Al·lah ibn az-Zubayr|Ibn al-Zubayr]]. L'oposició kaysites-iemenites va dominar la política omeia; mentre els kaysites eren partidaris d'una política expansiva els iemenites ho eren de fronteres estables.
 
La rivalitat va desaparèixer amb l'arribada al poder dels [[abbàssides]] però va ressorgir en alguns moments i llocs concrets i així al [[Líban]] les faccions que lluitaven pel poder en temps dels otomans s'anomenaven Kays i Yaman però en aquest temps moltes de les famílies dirigents d'un o altra bàndol no eren àrabs (eren kurds, turcmans o circassians) i els que ho eren podian passar a un o altra bàndol sense tenir en compte el seu origen o dividir-se en dos grups familiars, un per cada part. La facció iemenita estava dirigida pels Alam al-Din i la kaysita pels Buhtur; el [[1585]] hi va haver una conspiració iemenita contra l'emir maànida Korkamz i van tenir el poder, però el seu fill [[Fakhr al-Din II]] va restablir la supremacia kaysita. A la caiguda de Fakhr el [[1633]] els iemenites van tenir altre cop el poder breument però després de la guerra civil, del [[1635]] al final del segle els kaysites tornaren a dominar. Amb els [[shihabites]], successors dels maànides, els iemenites van exercir el poder ([[1709]]) però foren derrotats totalment a la [[batalla d'Ayn Dara]] el [[1711]] i la família Alam al-Din fou totalment exterminada. Després d'això les faccions ja no s'anomenen més kaysites i iemenites sinó pel nom de la família dominant.
 
Aquesta divisió a [[Palestina]] es va mantenir viva; els kaysites dominaven al sud de [[Nablús]] i els iemenites al nord; hi havia rivalitat i encara al segle XVI es produïen combats aïllats. Als segles XVIII i XIX es van fer guerres locals en nom d'aquestes faccions a Nablús i [[Jerusalem]], al Djabal Nablús entre les famílies Tukan o Nimr (1704-1823 o 1840-1850). A [[Judea]] els kaysites estaven dirigits per les famílies Samhan, Lahham, Amr i Bayhuti i els iemenites pel clan Abu Ghosh; els cristians de [[Betlem]] eren iemenites i els cristians i musulmans d'[[Hebron]] eren kaysites. Generalment els otomans donaven suport a la facció més dèbil contra l'altra. Aquestes lluites es van extingir a la segona meitat del segle XIX.
104.889

modificacions