Esteve Monegal i Prat: diferència entre les revisions

Fou secretari del [[Cercle Artístic de Sant Lluc]]. Amplià estudis a París (1911-12), on seria deixeble de [[Josep Clarà]]. Evolucionà cap a un classicisme molt depurat, que va fer d'ell durant un temps l'escultor català més ortodoxament noucentista. De la seva obra, centrada sobre totsobretot en nus femenins i retrats, destaca ''Noia que es pentina'' del 1914, al vestíbul de la fàbrica [[Myrurgia]], i col·laborà amb l'arquitecte [[Rafael Masó]], figura central del Noucentisme a Girona. El 1917 hagué de fer-se càrrec del negoci familiar de perfumeria, que l'acabà convertint en una empresa -[[Myrurgia]]- d'ambit internacional, en la que aplicà el seu gust artístic vetllant personalment -i a través de dissenyadors triats per ell- el disseny dels flascons, envoltoris i publicitat. Tot i que la seva tasca industrial l'apartà de l'escultura, en la seva maduresa realitzà algunes imatges religioses, que són a les esglésies parroquials de [[Santa Coloma de Farners]] i a la de [[Santa Anna de Barcelona]].