Qualitat de servei: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2+) (Robot modifica: id:Mutu layanan
m "nombre"
Línia 33:
Els mecanismes de qualitat de serveis són diversos. Podríem dir que el més bàsic i simple a nivell d'implementació és sobredimensionar amb un marge de seguretat adient els recursos de la xarxa, per tal que aquests puguin fer front els moments de pic màxim de trànsit. Aquest mecanisme és simple i econòmic per a xarxes amb un trànsit predictible i una càrrega de trànsit reduïda, en les que tenim uns requeriments realitzables.
 
L'ordre de magnituds a l'hora de sobredimensionar una xarxa per tal de garantir la QdS depèn directament del númeronombre d'usuaris i del seu consum de trànsit. En molts casos, com és el cas de la xarxa mare de [[commutació de paquets]], [[Internet]], les seves característiques fan inviable la possibilitat de sobredimensionar la xarxa, sobretot en un hipotètic futur on les comunicacions VoIP siguin més comuns.
 
D'altre banda algunes empreses o organitzacions que treballen en banda estreta el cost de disposar de banda ample pot ser prohibitiu. En aquestes situacions s'acostuma a adoptar dues filosofies.
Línia 39:
Els primers treballs en aquest àmbit van utilitzar [[IntServ]], basat en que les aplicacions utilitzessin el Protocol de reserva de recursos (RSVP) per tal de demanar i reservar recursos a través de la xarxa. Tot i que els mecanismes [[IntServ]] funcionaven, es podia apreciar que a les xarxes de banda ample típiques de grans proveïdors, els [[enrutador|encaminadors]] del nucli havien de gestionar una gran quantitat de reserves (de l'ordre de 10³ o 10⁴). Per aquestes raons es va creure que aquesta aproximació no seria escalable de cara al creixement imminent d'[[Internet]], a més aquesta filosofia era contraria a la tendència a deisenyar xarxes on els [[enrutador|encaminadors]] del nucli tinguessin que realitzar les mínimes funcions possibles per tal de no introduir més retards.
 
La segona filosofia es el conjunt de mecanismes [[DiffServ]] o serveis diferenciats. Aquesta filosofia, actualment acceptada, basa el seu funcionament en marcar els paquets segons el tipus de servei que necessiten. Tenint en consideració aquestes marques, els [[enrutador|encaminadors]] i [[Commutador de xarxa|commutadors]] usen varies estratègies de encuament per aproximar l'actuació als requeriments. Els [[enrutador|encaminadors]] que suporten [[DiffServ]] utilitzen diverses cues per als paquets que esperen ser transmesos. Els distribuïdors d'[[enrutador|encaminadors]] ofereixen diferents característiques per configurar el seu comportament, tals com el númeronombre de cues suportades, les prioritats relatives de les cues i la banda reservada per a cada cua.
 
Quan un paquet s'ha de transmetre amb usant [[DiffServ]], els paquets que requereixen un menor retard o jitter (com VoIP o VTC) reben una prioritat més alta respecte altres paquets. Normalment, es reserva un ample de banda per a els missatges de control per defecte de la xarxa (per exemple ICMP) mentre a la resta d'ample de banda se li aplica únicament un servei tant-com-puc.