Desastre d'Oroquieta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 4:
'''Desastre d'Oroquieta''' (Celebre per la victòria assolida pel general [[Domingo Moriones i Murillo|Moriones]] sobre les tropes de [[Carles]] en l'última [[guerra civil]].
 
El [[duc de la Torre]], encarregat de la direcció de l'[[exercit del Nord]] l'abril de [[1872]], confià el comandament de la columna que havia de maniobrar en l'extrema esquerra del teatre d'operacions al general Moriones, el qual, marxant a l'encontre dels carlins capitanejats per [[Fulgencio de Carasa|Carasa]], s'assabentà el [[2 de maig]], en arribar vers [[Echarri]]- [[Aranaz]] practicant un reconeixement, que aquell cap es trobava als voltants de [[Madoz]] i [[Astiz]], ocupant posicions molt avantatjades. En vista d'això pernoctà a [[Lecumberri]], des on cobria perfectament l'esquerra de l'exercit i estava en condicions de perseguir l'enemic anant al seu abast. El dia 3 va saber que Carasa esperava passar de [[Saldias]] a [[Ezcurra]], i, cobrint sempre l'esquerra, anà a ocupar aquest últim poble, retrocedint el general carlí vers [[Aranaz]] en assabentar.se del moviment del seu enemic.
 
Assabentat Moriones què Carles havia entrat a [[Espanya]], per [[Vera de Bidasoa|Vera]], el 2 de maig, comprengué que Carasa tractaria d'unir-se als seus, al cap del qual si trobava Carles, per a internar-se tots a [[Navarra]], i en ves de marxar vers [[Zubieta]] per Saldias, com havia pensat, s'aturà a [[Eratsun]], rebent confidències segures vers la ubicació d'En Carles. el [[4 de maig]] arribà a [[Beintza-Labaien|Labaien]] a les poques hores d'haver sortit En Carles camí de [[Urroz de Santesteban|Santesteban]], vers on també es dirigia Carasa, sumant entre ambdues partides uns 3.000 homes, tots armats. Sense parar-se Moriones vers [[Urroz de Santesteban|Urroz]]; allà va saber que els carlistes no es trobaven a Santesteban, sinó a Oroquieta, arribant a la vista d'aquest poble a les sis de la tarda del mateix dia 4, després de passar per aspres i pendents [[Transhumància|camins ramaders]], travessar espessos [[fageda|fagedes]] i salvar el [[Congost (hidrografia) |congost]] al final del qual si troba el caseriu, més que poble, d'[[Oroquieta]].
 
TanTant aliens es trobaven els carlins, soldats i mossos que acudien al clam de Carles, de l'apropament de Moriones, que ni tan sols havia col3locatcol·locat llocs avançats que impedissin qualsevol sorpresa, i aquest oblit de les més elementals nocions de l'art militar, unit a la rapidesa amb que operà Moriones, feu que el desastre dels carlistes fos complet. La presència de les tres columnes d'atac del general Moriones produí un gran pànic i confusió entre les forces carlines, que apressadament tractaren d'organitzar-se. Després d'un intent de resistència per part d'un petit grup, comandat per un sergent, que s'avançà a l'encontre dels liberals totes les forces carlistes es refugiaren en el caseriu. Moriones feu avançar l'[[artilleria]], i al tercer [[tret]] Carles, acompanyat d'un reduït seguici, abandonà el poble en precipitada fuga verscap a [[Ilarregui]].
 
Les forces carlines seguiren, tant mateix, resistint-se tenint Moriones d'atacar dues vegades per aconseguir la victòria, que fou completa, doncs els carlins escaparen desordenadament envers els turons d'Ilarregui i [[Alcoz]], deixant 38 morts i 749 presoners en el camp. Carles, no tant sols abandonà precipitadament Oroquieta als primers trets, sinó que, per camins dolents, entrà a França el dia següent.