Poc després de la creació dels Voluntaris, el [[parlament britànic]] prohibí la importació d'armes a Irlanda. Els Voluntaris de l'Ulster foren capaços d'aconseguir-ne sense problemes, i els Voluntaris Irlandesos pensaren que sense elles no podrien ser una força seriosa. Molts comentaristes de l'època afirmaven que de fet els "lleials" ulsterians s'estaven armant per a desafiar el govern britànicperbritànic per la força. [[Patrick Pearse]] va replicar que "un [[Ordre d'Orange|orangista]] amb una arma no és tan divertit com un nacionalista sense una." Aleshores O'Rahilly, Sir [[Roger Casement]], i [[Bulmer Hobson]] coordinaren una marxa armada cap el port de [[Howth]], al nord de [[Dublín]]. El pla sortí a la perfecció, i [[Robert Erskine Childers|Erskine Childers]] els sproporcionà uns 1.000 rifles a la platja que foren distribuïts entre els voluntaris sense interferències de les autoritats. distributed. Quan els Voluntaris tornaren a Dublín, tanmateix, es trobaren amb una patrulla nombrosa de la [[Policia Metropolitana de Dublín]] i de l'[[exèrcit britànic]]. Els Voluntaris escaparen sense donar cap arma, però quan l'exèrcit retornà a Dublín disparà un grup de civils desarmats que els havia escridassat. Aquesta massacre provocà enllistaments massius als Voluntaris. La resta d'armes comprades a Alemanya per als Voluntaris Irlandesos foren entregades a [[Kilcoole]] una semana més tard per [[Sir Thomas Myles]].
