Manuel Blancafort i de Rosselló: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Biografia: enllaç
Cap resum de modificació
Línia 4:
Els seus pares foren Joan Baptista Blancafort i Carme Roselló. Manuel va ser el quart dels deu fills del matrimoni. El seu pare fou un home erudit i músic de molt bona formació, especialista en [[Cor (música)|música coral]]. Va ser el primer que va dirigir les aptituds musicals del seu fill.
 
Propietaris del [[Balneari Blancafort]] de la Garriga, un establiment d'aigües termals molt reputat i encara avui dempeus, Manuel Blancafort va tenir una infantesa envoltada per molts intel·lectuals i polítics catalans de les primeres dècades del [[segle XX]] ([[Jacint Verdaguer]], [[Francesc Cambó]], [[Santiago Rusiñol]], [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]], etc.).{{sfn|Estruch |2012|p=1 del suplement ''Amindola''}}
[[Fitxer:Compositors Independents de Catalunya.jpg|thumb|El Grup dels Vuit o [[Compositors Independents de Catalunya]]. D'esquerra a dreta: [[Robert Gerhard]], [[Agustí Grau]], [[Joan Gibert Camins]], [[Eduard Toldrà]], Manuel Blancafort, [[Baltasar Samper]] i [[Ricard Lamote de Grignon]]. Hi falta [[Frederic Mompou]]. (1931)]]
 
Manuel Blancafort va ser un autodidacta i un fet cabdal en la seva formació musical el representà la creació, el [[1905]], de la fàbrica de rotlles per a [[pianola]] Victòria, coneguda com "La Solfa", a la mateixa població de la Garriga. Ubicada en unes naus obra de [[Joaquim Raspall]], aquesta fàbrica arribà a tenir, entre [[1919]] i [[1930]], un catàleg d'unes quatre mil obres i va arribar a exportar rotlles de pianola a Europa, Amèrica i Oceania.{{sfn|Muns|2005|p=8}} Fou una autèntica escola per a Manuel Blancafort, que hi treballà traslladant les notes dels pentagrames a les cintes contínues de la pianola.<ref>{{Citar publicació |cognom=Muns |nom=Eva |enllaçautor= |coautors= |article= LA PIANOLA: UNA ALTRA FORMA DE GAUDIR DE LA MÚSICA|url=http://www.associaciowagneriana.com/pdfarticles/lapianola.pdf |format=PDF |llengua=català |consulta= |publicació=WAGNERIANA CATALANA |lloc= |volum= |exemplar=núm.23|data= 2005|pàgines= |id= |issn= |citació= |ref= }}, pàg.8</ref> Deixeble més tard de [[Joan Lamote de Grignon]], també el marcà profundament la seva amistat amb el compositor [[Frederic Mompou]], amb qui van compartir gustos i aficions i qui li va facilitar el contacte amb l'editor Sénart qui és va fer càrrec de l'edició de les primeres obres del compositor. A la seva música s'hi troben trets coincidents amb Mompou com l'amor per la natura, l'evocació de records de la infància amb uns certs trets de melangia, unes peces intimista, de format curt que ressalten el seu amor per la simplicitat.{{sfn|Estruch |2012|p=1 del suplement ''Amindola''}}
 
Manuel Blancafort es casà amb Helena París el [[1920]] i tingueren onze fills. Això, i el tancament de la fàbrica de rotlles per a pianola, el van portar a haver de treballar en diversos negocis i empreses fins a la seva jubilació. Juntament amb la seva família van viure a la Garriga fins a l'acabament de la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]], moment en què es van instal·lar a una espaiosa casa del barri barceloní de [[Sarrià (Barcelona)|Sarrià]].
Linha 21 ⟶ 22:
== Referencies ==
<references />
==Bibliografia==
 
*{{Citar publicació |cognom= Estruch |nom= Marta |enllaçautor= |coautors= |article= Manuel Blancafort, la música des de la intimitat |url= http://www.ametlla.org/documents/Diari_Ametlla_juliol.pdf |format= |llengua= |consulta= 6 de juliol de 2012|publicació= Diari de l'Ametlla |editorial= Ajuntament de l'Ametlla del Vallès |lloc= |volum= |exemplar= juliol-12|data= 2012 |pàgines= |issn= |citació= |ref=harv }}
*{{Citar publicació |cognom=Muns |nom=Eva |enllaçautor= |coautors= |article= LA PIANOLA: UNA ALTRA FORMA DE GAUDIR DE LA MÚSICA|url=http://www.associaciowagneriana.com/pdfarticles/lapianola.pdf |format=PDF |llengua=català |consulta= |publicació=WAGNERIANA CATALANA |lloc= |volum= |exemplar=núm.23|data= 2005|pàgines= |id= |issn= |citació= |ref=harv }}
==Enllaços externs==
*[http://www.manuelblancafort.org/ Pàgina de la Fundació Manuel Blancafort]