Manuel Blancafort i de Rosselló: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Biografia: enllaç |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
Els seus pares foren Joan Baptista Blancafort i Carme Roselló. Manuel va ser el quart dels deu fills del matrimoni. El seu pare fou un home erudit i músic de molt bona formació, especialista en [[Cor (música)|música coral]]. Va ser el primer que va dirigir les aptituds musicals del seu fill.
Propietaris del [[Balneari Blancafort]] de la Garriga, un establiment d'aigües termals molt reputat i encara avui dempeus, Manuel Blancafort va tenir una infantesa envoltada per molts intel·lectuals i polítics catalans de les primeres dècades del [[segle XX]] ([[Jacint Verdaguer]], [[Francesc Cambó]], [[Santiago Rusiñol]], [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]], etc.).{{sfn|Estruch |2012|p=1 del suplement ''Amindola''}}
[[Fitxer:Compositors Independents de Catalunya.jpg|thumb|El Grup dels Vuit o [[Compositors Independents de Catalunya]]. D'esquerra a dreta: [[Robert Gerhard]], [[Agustí Grau]], [[Joan Gibert Camins]], [[Eduard Toldrà]], Manuel Blancafort, [[Baltasar Samper]] i [[Ricard Lamote de Grignon]]. Hi falta [[Frederic Mompou]]. (1931)]]
Manuel Blancafort va ser un autodidacta i un fet cabdal en la seva formació musical el representà la creació, el [[1905]], de la fàbrica de rotlles per a [[pianola]] Victòria, coneguda com "La Solfa", a la mateixa població de la Garriga. Ubicada en unes naus obra de [[Joaquim Raspall]], aquesta fàbrica arribà a tenir, entre [[1919]] i [[1930]], un catàleg d'unes quatre mil obres i va arribar a exportar rotlles de pianola a Europa, Amèrica i Oceania.{{sfn|Muns|2005|p=8}} Fou una autèntica escola per a Manuel Blancafort, que hi treballà traslladant les notes dels pentagrames a les cintes contínues de la pianola.
Manuel Blancafort es casà amb Helena París el [[1920]] i tingueren onze fills. Això, i el tancament de la fàbrica de rotlles per a pianola, el van portar a haver de treballar en diversos negocis i empreses fins a la seva jubilació. Juntament amb la seva família van viure a la Garriga fins a l'acabament de la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]], moment en què es van instal·lar a una espaiosa casa del barri barceloní de [[Sarrià (Barcelona)|Sarrià]].
Linha 21 ⟶ 22:
== Referencies ==
<references />
==Bibliografia==
*{{Citar publicació |cognom= Estruch |nom= Marta |enllaçautor= |coautors= |article= Manuel Blancafort, la música des de la intimitat |url= http://www.ametlla.org/documents/Diari_Ametlla_juliol.pdf |format= |llengua= |consulta= 6 de juliol de 2012|publicació= Diari de l'Ametlla |editorial= Ajuntament de l'Ametlla del Vallès |lloc= |volum= |exemplar= juliol-12|data= 2012 |pàgines= |issn= |citació= |ref=harv }}
*{{Citar publicació |cognom=Muns |nom=Eva |enllaçautor= |coautors= |article= LA PIANOLA: UNA ALTRA FORMA DE GAUDIR DE LA MÚSICA|url=http://www.associaciowagneriana.com/pdfarticles/lapianola.pdf |format=PDF |llengua=català |consulta= |publicació=WAGNERIANA CATALANA |lloc= |volum= |exemplar=núm.23|data= 2005|pàgines= |id= |issn= |citació= |ref=harv }}
==Enllaços externs==
*[http://www.manuelblancafort.org/ Pàgina de la Fundació Manuel Blancafort]
|