Ordinador de programa emmagatzemat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 4:
''Ordinador de programa emmagatzemat'' de vegades és usat com a sinònim de l'[[arquitectura de von Neumann]], <ref name="Page2009b">{{cita llibre|autor = Daniel Page|títol = A Practical Introduction to Computer name = "Grattan-Guinness2003">{{cita llibre|autor = [[Ivor Grattan-Guinness]]|títol = Companion encyclopedia of the history and philosophy of the mathematical sciences|url =http://books.google.com/books?id=2hDvzITtfdAC&pg=PA705|any = 2003|editorial = JHU Press|isbn = 978-0-8018-7396-6|pàgina = 705}}</ref> no obstant això el professor [[Jack Copeland]] considera que és "històricament inapropiat referir-se als ''computadors electrònics digitals de programa emmagatzemat'' com ''"màquines de von Neumann"''. <ref name="Copeland">{{Cita llibre|last = Copeland|first = Jack|author-link = Jack Copeland|title = A Brief History of Computing: ENIAC and EDVAC|year = 2000|url = http://www.alanturing.net/turing_archive/pages/reference%20Articles/BriefHistofComp.html #ACE|accessdate = 27 gener 2010}}</ref> Hennessy i Patterson escriuen que les primeres màquines de Harvard van ser considerades com "reaccionàries" pels defensors dels "equips de programa emmagatzemat". <ref name="HennessyPatterson2003">{{cita llibre|author1 = [[John L. Hennessy]]|author2 = [[David A. Patterson]]|author3 = David Goldberg|títol = Computer architecture: a quantitative approach|url = http://books.google.com/books?id=XX69oNsazH4C&pg=PA68|año=2003|editorial=Morgan Kaufmann|isbn = 978 -1-55860-724-8|pàgina = 68}}</ref>
 
Un '' ordinador de programa emmagatzemat '' és el que emmagatzema les [[Conjunt d'úsinstruccions|instruccions del programa]] a la [[memòria d'ordinador|memòria]] electrònica. <ref>{{Citation|last = Allison|first = Joanne|title = stored-program Computers|year = 1997|url = http://www.computer50.org/mark1/stored.html|accessdate = 24 August 2011}}</ref> Sovint la definició és estesa amb el requeriment que el tractament de la memòria de dades i programes sigui intercanviable o uniforme. <ref name="GilreathLaplante2003">{{cita llibre|author1 = William F. Gilreath|author2 = Phillip A. Laplante|títol = Computer Architecture: A Minimalist name = "Reilly2003">{{cita llibre|autor = Edwin D. Reilly|títol = Milestones in computer science and information technology|url = http://books.google.com/books?id=JTYPKxug49IC&pg=PA245|año=2003|editorial=Greenwood Publishing Group|isbn = 978-1-57356 - 521-9|pàgina = 245}}</ref> <ref name="POCA">{{cita llibre|nom = Milers J.|cognoms = Murdocca|coautors = Vincent P. Heuring|any = 2000|títol = Principles of Computer Architecture|editorial = Prentice-Hall|id = ISBN 0-201-43664-7|pàgines = 5}}</ref>
 
Un ordinador amb una [[arquitectura de von Neumann]] emmagatzema les dades i les instruccions del programa en la mateixa memòria. Un ordinador amb una [[arquitectura Harvard]] té memòries separades per emmagatzemar les dades i els programes. <ref name="Page2009">{{cita llibre|autor = Daniel Page|títol = A Practical Introduction to Computer Architecture|any = 2009|editorial = Springer|isbn = 978-1-84882-255-9|pàgina = 148}}</ref> <ref name="Balch2003">{{cita llibre|autor = Mark Balch|títol = Completi digital design : a comprehensive guide to digital electronics and computer system architecture|url = http://books.google.com/books?id=uFSRT-OIxyoC&pg=PA149|fechaacceso=18 de maig de 2011|any = 2003|editorial = McGraw- Hill Professional|isbn = 978-0-07-140927-8|pàgina = 149}}</ref>