Eurocomunisme: diferència entre les revisions

L'eurocomunisme, en definitiva, considera que és extremadament difícil realitzar una revolució socialista als països capitalistes. Per aquest motiu, el partit havia d'exercir el paper de lideratge a través d'una avantguarda proletària i d'una organització basada en quadres, per a convertir-se en un partit de masses. Aquesta tàctica conduiria en un futur, segons els eurocomunistes, a ampliar la seva base social, amb el que seria possible arribar al govern en eleccions pluripartidistes. Cal assenyalar que l'eurocomunisme, com indica [[Santiago Carrillo]], no renega de la revolució; la seva aposta per la reforma és tàctica, davant el que consideren una enorme dificultat de revolució en els països capitalistes. Abans que la fi de la [[Guerra Freda]] posés a pràcticament tots els partits d'esquerra d'Europa a la defensiva i les reformes neoliberals estiguessin a l'ordre del dia, molts partits comunistes van tenir escissions,{{cal citació}} amb l'ala dreta{{cal citació}} (com els Demòcrates d'Esquerra o [[Iniciativa per Catalunya]]) adoptant sincerament{{cal citació}} la socialdemocràcia, mentre que les ales esquerra es van esforçar a mantenir identificables posicions comunistes{{cal citació}} (com el [[Partit de la Refundació Comunista]] o el PCC a Catalunya).