Oleguer de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 28:
Sota [[Ramon Berenguer III]], és nomenat bisbe de Barcelona el [[1116]], essent consagrat pel cardenal llegat Boson a la catedral de [[Magalona]] ([[Provença]]), sota el papa [[Pasqual II]]. El [[1117]] va anar a [[Roma]] i va prestar obediència al papa [[Gelasi II]]. Amb la conquesta de [[Tarragona]], va ser investit [[arquebisbe de Tarragona]], sense perdre per això la mitra barcelonina, i a partir d'aleshores va actuar com a metropolità amb plens drets, rebent a més, com a administrador eclesiàstic, els territoris de l'encara no restaurada diòcesi de [[Tortosa]].
[[Fitxer:Catedral de Barcelona - Sepulcre de Sant Oleguer - 001.jpg|thumb|300px|left|Sepulcre del sant a la [[Catedral de Barcelona]]]]▼
Fou una personalitat cabdal del moment, amb gran influència en la política, bon conseller i col·laborador de [[Ramon Berenguer III]] i [[Ramon Berenguer IV]], als qui va aconsellar en els respectius enllaços matrimonials amb [[Dolça de Provença]] i [[Peronella d’Aragó]]. Va participar activament en la renovació que l'Església de Roma realitzà en aquest temps, per tal de tenir més independència del poder civil. Va tenir conflictes amb el [[comte de Tarragona]] [[Robert d'Aguiló]]. Li ha estat atribuït un paper preponderant el desembre de [[1134]] quan, juntament amb d'altres personatges civils i eclesiàstics, anà a Saragossa per posar pau entre el rei [[Ramir II d'Aragó]] i [[Alfons VII de Castella]].
Línia 34:
==Veneració==
▲[[Fitxer:Catedral de Barcelona - Sepulcre de Sant Oleguer - 001.jpg|thumb|300px|left|Sepulcre del sant a la [[Catedral de Barcelona]]]]
Venerat a Barcelona des de la seva mort, per haver estat una persona pietosa i de vida modèlica, fortament arrelat al poble i als estaments eclesiàstics. Va ser canonitzat oficialment el [[1675]]. Arran d'això, es decidí de dedicar l'antiga sala capitular a capella del sant, traslladant-s'hi el seu sepulcre. Sota l'escultura jacent gòtica, feta per [[Pere Sanglada]] el 1406, i reubicada sobre el sagrari de la capella, es construí un nou sepulcre barroc, amb un cambril intern, esculpit per [[Francesc Grau]] i [[Domènec Rovira II]]. L'entrada i escales del cambril estan decorades amb pintures barroques. La seva despulla reposa a la capella del Crist de Lepant, a la [[catedral de Barcelona]].
| |||