Concili de Clarmont (1095): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Nova clau d'ordenació a Categoria:Concilis: "Clermont 1095" usant HotCat
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{Polisèmia|Concili de Clermont (535)|Per l'anterior Concili de Clermont}}
[[fitxer: CouncilofClermont.jpg|thumb|prèdica de l'papa Urbà II al Concili de Clermont. Il·lustració d'estil gòtic tardà, extreta del '' Livre des passages d'outros-mer '' (cap a 1490), conservat a la [[Biblioteca Nacional de França|BnF]].]]
El ''' [[Concili]] de Clermont ''' va ser un [[Llista de Concilis nacionals|sínode mixt]], d'eclesiàstics i laics de la l'[[Església catòlica]] que va tenir lloc el [[novembre]] de [[1095]] i que va desencadenar la [[Primera Croada]].
 
elEl [[1095]], l'emperador bizantí [[Aleix I Comnè]] va enviar llegats a occidentOccident demanant ajuda militar contra els [[seljúcides]]. El missatge va ser rebut pel papa [[Urbà II]];, aquestque es trobava en aquells moments en elal Concili de Piacenza, i el novembre d'aquell any va convocar el Concili de Clermont per debatre l'assumpteafer. En convocar el concili, Urbà II va demanar als bisbes i abats que portessin amb ells alsels senyors locals d'importància.
El ''' [[Concili]] de Clermont ''' va ser un [[Llista de Concilis nacionals|sínode mixt]], d'eclesiàstics i laics de la [[Església catòlica]] que va tenir lloc el [[novembre]] de [[1095]] i que va desencadenar la [[Primera Croada]].
 
El Concili va durar des del [[18 de novembre|18]] fins el [[28 de novembre]] de 1095 i van assistir-hi uns 30 arquebisbes i 225 bisbes.<ref>{{en}} Edward Gibbon, ''[http://books.google.cat/books?id=YAEGAAAAQAAJ&pg=PA182&dq=clermont+council&hl=ca&ei=vsBoTP7QFIyTjAfO7fjUBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=clermont%20council&f=false The history of the decline and fall of the Roman empire]'', Volume 7, p.182-184</ref> Urbà va tractar les [[Orde de Cluny|reformes de Cluny]] i va confirmar l'[[excomunió]] del rei francès [[Felip I de França|Felip I]] pel seu segon matrimoni. El dijous [[27 de novembre]], Urbà II va parlar per primera vegada dels problemes a l'est i va declarar la guerra santa (''bellum sacrum'') contra els musulmans que ocupaven [[Terra Santa]], designant [[Ademar de Le Puy|Adhemar de Monteil]], bisbe de [[Lo Puèi de Velai]] com el seu llegat.
el [[1095]], l'emperador bizantí [[Aleix I Comnè]] va enviar llegats a occident demanant ajuda militar contra els [[seljúcides]]. El missatge va ser rebut pel papa [[Urbà II]]; aquest es trobava en aquells moments en el Concili de Piacenza, i el novembre d'aquell any va convocar el Concili de Clermont per debatre l'assumpte. En convocar el concili, Urbà va demanar als bisbes i abats que portessin amb ells als senyors locals d'importància.
 
Segons l'historiador contemporani [[Fulqueri de Chartres]], Urbà II també va parlar de diversos abusos de l'Església com la [[simonia]] i l'incompliment de la [[Treva de Déu]]. Després va demanar als cristians occidentals, pobres i rics, que acudissin a l'est en auxili dels [[Imperi bizantí|grecs]], ja que '' Deus lo volt '' ('Déu ho vol'), exclamació amb què el papa va acabar el seu discurs i que va passar a ser el crit de guerra dels croats. Fulqueri recull que Urbà II va prometre la remissió dels pecats per a aquells que realitzaranrealitzessin el viatge a Terra Santa, encara que probablement no es referia al que amb el temps s'anomenaria [[indulgència]].
El Concili va durar des del [[18 de novembre|18]] fins el [[28 de novembre]] de 1095 i van assistir uns 30 arquebisbes i 225 bisbes.<ref>{{en}} Edward Gibbon, ''[http://books.google.cat/books?id=YAEGAAAAQAAJ&pg=PA182&dq=clermont+council&hl=ca&ei=vsBoTP7QFIyTjAfO7fjUBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=clermont%20council&f=false The history of the decline and fall of the Roman empire]'', Volume 7, p.182-184</ref> Urbà va tractar les [[Orde de Cluny|reformes de Cluny]] i va confirmar l'[[excomunió]] del rei francès [[Felip I de França|Felip I]] pel seu segon matrimoni. El dijous [[27 de novembre]], Urbà va parlar per primera vegada dels problemes a l'est i va declarar la guerra santa (''bellum sacrum'') contra els musulmans que ocupaven [[Terra Santa]], designant [[Ademar de Le Puy|Adhemar de Monteil]], bisbe de [[Lo Puèi de Velai]] com el seu llegat.
 
Segons l'historiador contemporani [[Fulqueri de Chartres]], Urbà també va parlar de diversos abusos de l'Església com la [[simonia]] i l'incompliment de la [[Treva de Déu]]. Després va demanar als cristians occidentals, pobres i rics, que acudissin a l'est en auxili dels [[Imperi bizantí|grecs]], ja que '' Deus lo volt '' ('Déu ho vol'), exclamació amb què el papa va acabar el seu discurs i que va passar a ser el crit de guerra dels croats. Fulqueri recull que Urbà va prometre la remissió dels pecats per a aquells que realitzaran el viatge a Terra Santa, encara que probablement no es referia al que amb el temps s'anomenaria [[indulgència]].
 
==Referències==