Mort a la foguera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 11:
Sota l'[[Imperi Bizantí]], la crema fou present com a càstig pels [[zoroastrisme|zoroastristes]] desobedients, a causa de la creença que ells adoraven el foc. L'emperador bizantí [[Justinià I]] ([[527]] - [[565]]) va ordenar que la mort a la foguera, la successió intestada i la confiscació de tots els béns per l'Estat fos el càstig per l'heretgia contra la fe cristiana en seu ''[[Codex Iustiniani]]''.
 
El [[1184]], l'[[Església Catòlica Romana]] va legislar que la crema seria a ser el càstig oficial per [[heretgia]]. També es creia que, en ser cremat, el condemnat no tindria cos per ser ressuscitat en el [[Més enllà|Més Enllà]]. Aquest decret va ser posteriorment confirmat pel [[Concili del Laterà IV]] el [[1215]], el [[Sínode de Tolosa]] el [[1229]] i per nombrosos líders del [[segle XVII|segle XVII]].
 
Les autoritats civils van cremar persones considerades heretges sota la [[Inquisició|Inquisició medieval]], incloent-hi [[Giordano Bruno]]. L'historiador [[Hernando del Pulgar]], contemporani dels [[Reis Catòlics]], estima que en la [[Inquisició espanyola]] es van cremar a la foguera unes 2.000 persones cap a [[1490]] (tan sols una dècada després que la Inquisició comencés).