Rasès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
El '''Rasès''' és una regió de [[França]], al sud-oest del departament de l'[[Aude]]. La capital és [[Limós]] (o Limoux). L'antiga Rhedae estava situada no gaire lluny de Limós, potser a l'actual [[Rènnas dels Banhs]] (Rennes-les-Bains).
Linha 26 ⟶ 25:
Bernat va ser destituït el [[832]], després de sumar-se a la rebel•lió de [[Pipí d'Aquitània]]. Tots els seus "honors" (és a dir possessions territorials, comtats en general, que quan n’incloïen de fronterers donaven dret al seu titular a ser anomenat marquès) van passar al duc [[Berenguer de Tolosa|Berenguer]], comte de Tolosa, conseller de Pipí, però que l’havia desaconsellat de rebel•lar-se i havia estat lleial a l'emperador [[Lluís el Pietós]]. El seu títol de duc se li donava per la gran concentració territorial de Tolosa i la Septimània, i el de marquès perquè alguns comtats de Gòthia eren fronterers. Sembla que Gaucelm, el germà gran de Bernat, va intentar resistir a Conflent i al Rasès, comtats que havia d'administrar per encàrrec del seu germà, però el 833 se'n va negociar la retirada. Aquests comtats van passar, doncs, també a Berenguer de Tolosa.
El 835, Berenguer va morir sobtadament. L’emperador va tornar a nomenar Bernat, que mentrestant s’havia distingit a les lluites civils, en les quals havia mort Gaucelm, el seu fidel Sanila i la germana de Gaucelm i Berenguer, [[Gerberga]], una monja. Berenguer, doncs, hagué de tornar a administrar el Rasès i Conflent. Absent força anys, l'administració real del Rasès, com el d’altres honors, degué quedar en mans d’un [[vescomte]]. De tota aquesta època n'apareixen documentats alguns vescomtes, però cap en relació al Rasès. Segurament, seguint la tradició, va encomanar l’administració dels dos comtats al seu fill [[Guillem de Septimània|Guillem]], però aquest també va estar quasi sempre absent, fins a la derrota i execució del 850 a les lluites civils de l'Imperi. El [[844]] [[Argila]], fill de Berà, germà de Guillemó, fou restituït en els seus honors de Conflent i el Rasès, però degué morir dos anys després, avançat el [[845]], o màxim en començar el [[846]]. El seu fill i successor fou [[Berà II]], que és mencionat ja com a comte en una carta datada el febrer del 846. No se sap quant de temps va governar, però no devia ser gaire. En una data desconeguda, cap al [[850]], el seu fill i successor [[Miró Eutili]] va veure confiscats els dos comtats per haver participar en una rebel•lió contra Carles el Calb, segurament la rebel•lió de Pipí II d'Aquitània ([[849]]), a la qual donava suport el comte [[Fredeló de Roergue]], que finalment va capgirar l’aliança i va tornar a ser fidel a [[Carles el Calb]]: va empresonar Guillem, fill de Bernat de Septimània, que dominava Tolosa i altres llocs, i va ser executat. Segurament Miró Eutili el va seguir i va perdre el comtat, ja que apareix només com a jutge. Així doncs, el [[850]] aquesta dinastia s’acaba. Després el Rasès fou unit al comtat de Carcassona, que en aquestes dates estava unit al de Tolosa i
| |||