Rasès: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
El '''Rasès''' és una regió de [[França]], al sud-oest del departament de l'[[Aude]]. La capital és [[Limós]] (o Limoux). L'antiga Rhedae estava situada no gaire lluny de Limós, potser a l'actual [[Rènnas dels Banhs]] (Rennes-les-Bains).
 
 
 
Linha 26 ⟶ 25:
Bernat va ser destituït el [[832]], després de sumar-se a la rebel•lió de [[Pipí d'Aquitània]]. Tots els seus "honors" (és a dir possessions territorials, comtats en general, que quan n’incloïen de fronterers donaven dret al seu titular a ser anomenat marquès) van passar al duc [[Berenguer de Tolosa|Berenguer]], comte de Tolosa, conseller de Pipí, però que l’havia desaconsellat de rebel•lar-se i havia estat lleial a l'emperador [[Lluís el Pietós]]. El seu títol de duc se li donava per la gran concentració territorial de Tolosa i la Septimània, i el de marquès perquè alguns comtats de Gòthia eren fronterers. Sembla que Gaucelm, el germà gran de Bernat, va intentar resistir a Conflent i al Rasès, comtats que havia d'administrar per encàrrec del seu germà, però el 833 se'n va negociar la retirada. Aquests comtats van passar, doncs, també a Berenguer de Tolosa.
 
El 835, Berenguer va morir sobtadament. L’emperador va tornar a nomenar Bernat, que mentrestant s’havia distingit a les lluites civils, en les quals havia mort Gaucelm, el seu fidel Sanila i la germana de Gaucelm i Berenguer, [[Gerberga]], una monja. Berenguer, doncs, hagué de tornar a administrar el Rasès i Conflent. Absent força anys, l'administració real del Rasès, com el d’altres honors, degué quedar en mans d’un [[vescomte]]. De tota aquesta època n'apareixen documentats alguns vescomtes, però cap en relació al Rasès. Segurament, seguint la tradició, va encomanar l’administració dels dos comtats al seu fill [[Guillem de Septimània|Guillem]], però aquest també va estar quasi sempre absent, fins a la derrota i execució del 850 a les lluites civils de l'Imperi. El [[844]] [[Argila]], fill de Berà, germà de Guillemó, fou restituït en els seus honors de Conflent i el Rasès, però degué morir dos anys després, avançat el [[845]], o màxim en començar el [[846]]. El seu fill i successor fou [[Berà II]], que és mencionat ja com a comte en una carta datada el febrer del 846. No se sap quant de temps va governar, però no devia ser gaire. En una data desconeguda, cap al [[850]], el seu fill i successor [[Miró Eutili]] va veure confiscats els dos comtats per haver participar en una rebel•lió contra Carles el Calb, segurament la rebel•lió de Pipí II d'Aquitània ([[849]]), a la qual donava suport el comte [[Fredeló de Roergue]], que finalment va capgirar l’aliança i va tornar a ser fidel a [[Carles el Calb]]: va empresonar Guillem, fill de Bernat de Septimània, que dominava Tolosa i altres llocs, i va ser executat. Segurament Miró Eutili el va seguir i va perdre el comtat, ja que apareix només com a jutge. Així doncs, el [[850]] aquesta dinastia s’acaba. Després el Rasès fou unit al comtat de Carcassona, que en aquestes dates estava unit al de Tolosa i seguiràn’era comte Frèdol al que va succeir [[Ramon I de Tolosa]]. El [[863]] es va apoderar de la regió [[Humfrid]] de Barcelona, marqués de [[Septimània]], fins el [[864]]. Per un any el [[comtat de Carcassona]] i el de Rasès restaren vacants fins que el [[865]] el rei els va atribuir a Oliba II, fill del antic comte Oliba I. Oliba II va morir el [[877]] i el comtat va seguir unit a Carcassona (tot i una breu i mai efectiva deposició d'Oliba II el [[872]]) amb el germà d'Oliba, Acfred I ([[877]]-[[906]]), el seu nebot Bencio ([[906]]-[[908]]) fill d'Oliba II, i el germà de Bencio, Acfred II ([[908]]-[[934]]). A la seva mort va passar a la seva filla [[Arsenda de Carcassona]] i Rasès casada amb Arnau I de [[Comenge]] (mort el [[957]]) que co-governava amb el seu germà Roger I (mort el [[965]] i tronc dels comtes de Comenge i [[Bigorra]]). A la mort de Arnau I, la seva meitat del comtat de Comenge va passar a dos fills (Ramon i Amali Simplici), el [[Aura]] (amb títol comtal) a un altra fill (Garcia), Carcassona a Roger I dit ''el vell'' (que cal no confondre amb el seu oncle Roger I de Comenge), i Rasès a un fill anomenat Odó. Aquest va governar el comtat fins la seva mort el [[1011]] i el va succeir el seu fill Arnau II casat amb Llúcia de [[Provença]], que va morir el [[1037]]. El seu successor fou el seu fill Ramon I casat amb Beliarda de [[Montpeller]], mort el [[1059]] deixant un únic fill i hereu, Ramon II que fou comte de Rasès fins a la seva mort el [[1066]]. Llavors l’herència va recaure en el seu parent Ramon II comte de Carcassona i vescomte de [[Besiers]] i [[Agde]], que va morir uns dos anys mes tard. L’herència recaigué en les germanes Garsenda, Ermessenda i Adelaida que vengueren els drets cap el [[1069]] al comte [[Ramon Berenguer I]] de Barcelona que fou comte de Rasès i Carcassona i vescomte de Besiers i Agde ([[1069]]-[[1076]]); a la mort d’aquest el seu fill Ramon Berenguer II de Barcelona fou comte i vescomte ([[1076]]-[[1082]]). Des el [[1082]] els [[Trencavell]] es titularen vescomtes de Rasès amb Bernat Ató I (de facto [[1082]]-[[1129]]), Roger IV ([[1129]]-[[1150]]), Ramon Trencavell I ([[1150]]-[[1167]]), Roger V ([[1167]]-[[1194]]) Ramon Trencavell II (associat [[1167]]-?), i Ramon Roger I ([[1194]]-[[1209]]). A la partició dels dominis el [[1129]] entre dues branques dels Trencavell, el Rasès va romandre unit al [[Carcassonès]]. Va passar per conquesta a [[Simó de Montfort]] cap el [[1209]]. Del [[1224]] al [[1227]] va ser recuperat pels Trencavell. El [[1247]] el darrer Trencavell, Ramon Trencavell III, va vendre els seus drets al aixírei forçade tempsFrança.