Mode dòric: diferència entre les revisions

El '''mode dòric '''o''' mode dori''' és una [[Escala musical |escala tonal]] rep el seu nom dels [[Doris (grup humà)|doris]] hel·lènics. Es pot designar també mitjançant el seu nom grec original, '''protus'''. Per raó de confusions històriques en la transcripció, aquest mode pot fer referència a dos [[mode (música)|modes]] o [[escales musicals|escales]] musicals molt diferents: el mode dòric grec i el mode dòric medieval. En la majoria dels contextos ([[música litúrgica]], música moderna, [[impressionisme]], [[jazz]], etc.) En parlar de mode dòric es fa al·lusió al mode dòric medieval.

[[Fitxer: C dorian.png|thumb|300px|Mode dòric sobre do]]

L'[[església ortodoxa|Església bizantina]] va desenvolupar en els seus orígens un sistema de vuit modes musicals (els [[octoechos|octoechoi]]), que van servir com model perquè els teòrics del [[cant pla]] medieval europeu desenvoluparan el seu propi sistema de classificació modal a partir del s. IX. <ref> Harold S. Powers, "Mode, § II: Medieval modal theory, 2: Carolíngia synthesis, 9th-10th centuries", The New Grove Dictionary of Music and Musicians '', second edition, edited by Stanley Sadie and John Tyrrell (London: Macmillan Publications; New York: Grove's Dictionaries of Music, 2001). ISBN 978-1-56159-239-5 </ref> De l'èxit d'Occident a sintetitzar aquest sistema amb elements del quart llibre de la sèrie De institutione musica de [[Boeci]] va néixer la falsa impressió que els oktōēchos bizantins eren herència directa de l'antiga Grècia. <ref> Peter Jeffery, "Oktōēchos", The New Grove Dictionary of Music and Musicians '', second edition, edited by Stanley Sadie and John Tyrrell (London: Macmillan Publications, New York: Grove's Dictionaries of music, 2001). ISBN 978-1-56159-239-5 </ref> El terme va ser usat originalemte per a designar a una de les harmoniai tradicionals de la teoria musical grega i tenia diversos significats, entre els quals s'incloïa el sentit d'octava formada per vuit sons. Aquest nom va ser pres en el s. II (juntament amb altres sis) per [[Claudi Ptolemeu|Ptolemeu]] per a designar els seus set tonoi o tonalitats de transposició. Quatre segles més tard, Boeci va interpretar a Ptolemeu en Llatí, encara amb el sentit de tonalitats de transposició, no escales. Quan es va formular la teoria del cant en el s. XIX aquests set noms més un vuitè mode, Hipermixolidi (més tard modificat a Hipomixolidi), van ser presos novament en el tractat anònim Alia Musica ''. Un dels comentaris sobre aquest tractat, anomenat Nova Expositio '', els va donar per primera vegada el sentit de [[: en: octave species|espècies d'octaves]] diatòniques, o escales. <ref> Harold S. Powers, "Dorian", The New Grove Dictionary of Music and Musicians '', second edition, 29 vols., Edited by Stanley Sadie and John Tyrrell (London: Macmillan Publications, New York: Grove's Dictionaries of Music, 2001): 7: 507. ISBN 978-1-56159-239-5 </ref>

A la pràctica, el mode dòric és una [[escala diatònica]] o [[mode (música)|mode musical]] que pot formar-se de manera senzilla a partir les tecles blanques del piano de "Re" a "Re". Pot ser considerat com "extret" a partir d'una [[escala major]] executada des del so situat un to per sobre de la [[Tònica (música)|tònica]] d'una escala major, és a dir, des del seu segon [[grau musical|grau]] (en la tonalitat de Dodo major seria, re, mi, fa, sol, la, si, do, re). L'escala resultant és, però, menor (o té un caràcter o "sensació" d'escala menor) perquè, en convertir-se el "re" en nou pol o centre tonal, la tercera menor existent entre re i fa ens produeix una sensació de mode menor en escoltar-ho. Si construïm un ''acord tríada'' sobre la tònica el resultat és un acord menor.

* el mode dòric sobre re conté les mateixes notes que l'[[escala major|escala de do major]], començant per la nota re.

* el mode dòric sobre sol conté les mateixes notes que l'escala de fa major, començant per la nota sol.

* "Along Comes Mary" de The Association <ref name="RS">{{ref-llibre |url = http://www.leonardbernstein .com/studio/element2.asp? id = 395|títol = Bernstein's Studio - Young People's Concerts - What is model?|Fechaacceso = 2008.06.06|cognom = Bernstein|nom = Leonard|enlaceautor = Leonard Bernstein|editorial = Amberson Holdings LLC}}</ref>

* "Drunken Sailor" <ref name=Tillekens>{{ref-llibre |nom = Ger|cognom = Tillekens|url = http://www.icce.rug.nl/# soundscapes/VOLUME05/Dorian_family.shtml|títol = Marks of the Dorian family|mes = November|any = 2002|fechaacceso = 30 juny 2009|editorial = Soundscapes}}</ref>

* "[[Eleanor Rigby]]" de [[The Beatles]] <ref>{{ref-llibre |url = http://www.icce.rug.nl/# soundscapes/DATABASE/AWP/er.shtml|títol = Notes on "Eleanor Rigby"|fechaacceso = 2008.08.11|nom = Alan W.|Cognom = Pollack|enlaceautor =: en: Alan W. Pollack}}</ref>

* "[[Scarborough Fair]]" <ref name=Tillekens/>

* " Milestones" de [[Miles Davis]] - The composition takes the form aabb with the a sections in G Dorian and the b sections in A Aeolian. <ref>{{ref-llibre |first = Barry Dean|last = Kernfeld|title = The New Grove dictionary of jazz|publisher = Macmillan Publishers |location = [[New York City]]|year = 2002|page = 785|isbn = 1-56159-284-6|OCLC = 46956628}}</ref>

* "[[Smoke on the Water]]" de [[Deep Purple]] <ref name=guitar-nut>{{ref-llibre |url = http://guitar-nut.com/mode_dorian.php|títol = Dorian Mode|editorial = Guitar Nut|nom = A|cognom = McFarland|fechaacceso = 03-26-2009}}</ref>

* "The Way I Feel" de [[Gordon Lightfoot]] <ref name=guitar-nut/>

* "The Wreck of the Edmund Fitzgerald" de [[Gordon Lightfoot]] <ref>{{ref-llibre |url = http://www.traditionalmusic.co.uk/traditional-music/ency/m3.htm|títol = Traditional & Folk Music - Encyclopedic Dictionary|fechaacceso = 2008.09.05}}</ref>

* So What de [[Miles Davis]] Escrita en re i mi bemoll dòrics. <ref>{{ref-llibre |nom = Richard|cognoms = Lawn|coautors = Jeffrey L. Hellmer|títol = Jazz: theory and practice|editorial = [[: en: Alfred Publishing|Alfred Publishing]]|ubicació = [[Los Angeles]]|any = 1996|pàgina = [http://books.google.cat/books ? id = mjaITr2NdkEC & pg = PA190 190]|isbn = 0-88284-722-8}}</ref>

* "Gimme some more" de [[Fred Wesley & The JB's]] compost i dirigit per [[James Brown]].

* "Et Incarnatus est" en el moviment del Credo a la [[Missa Solemnis (Beethoven)|Missa Solemnis]] de [[Beethoven]]. <ref>{{ref-llibre |first = Michael|last = Steinberg|authorlink = Michael Steinberg |chapter = Notes on the Quartets|editor = Robert Winter and Robert Martin|title = The Beethoven Quartet Companion|location = Berkeley, Califòrnia |publisher = University of California press |year = 1994|page = 270|isbn = 978-0-520-20420-1|OCLC = 27034831}}</ref>