Diferència entre revisions de la pàgina «Conrad Roure i Bofill»

cap resum d'edició
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
'''Conrad Roure i Bofill''' ([[Barcelona]] [[1841]] - [[1928]]) va ser un autor dramàtic i periodista català.
 
El seus articles de records i vivències publicats al diari "[[El Diluvio]]" van ser recollits en tres volums amb el títol de "Recuerdos de mi larga vida".
 
Llicenciat en dret, autor dramàtic i periodista.
Formà part del grup de defensors "Del català que ara es parla", juntament amb [[Anton Ferrer i Codina|Anton]] i [[Josep Feliu i Codina]], [[Frederic Soler]], [[Eduard Vidal i Valenciano]], [[Albert de Sicília Llanas i Castells|Albert Llanas]]... Aquesta tendència cultural s'oposava al català Jocfloralesc que proposaven els prohoms de la [[Renaixença]].
 
Fou seguidor de [[Valentí Almirall]], com molts d'aquest joves amics que van fer una evolució ideològica semblant, passant del Progressisme al Republicanisme[[republicanisme Federalfederal]].
 
Fou director i únic redactor de la publicació ''El noy de la mare''.
Sota el pseudònim de Pau Bunyegas va participar a nombroses publicacions de l'època: "[[Un Tros de Paper]]", "[[Lo Gay Saber]]", "[[La Renaixensa]]", "[[La Ilustració Catalana]]", "[[La Campana de Gràcia]]", "[[L'Avenç]]", "[[L'Esquella de la Torratxa]]", entre d'altres.
 
A ell es deu la primera traducció completa al català (si bé indirecta, a través del francès) de la [[Ilíada]].
386.338

modificacions