Icària: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2) (Robot afegeix: vi:Ikaria
Cap resum de modificació
Línia 9:
El [[350 aC]] un nadiu de l'illa, [[Epàrkides]], va escriure'n la història, però sense donar dades rellevants: només es va dedicar a lloar el vi que s'hi produïa. Després de la mort d'[[Alexandre el gran]] va esdevenir-s'hi una base militar i se va construir una torre i una fortalesa a Drakonon, prou ben conservades encara ara. L'illa fou incorporada als dominis romans (província d'[[Àsia (província romana)|Àsia]]) juntament amb Samos (probablement) l'any [[129 aC]]; però els romans, de fet, la van ignorar i va esdevenir-s'hi un niu de pirates. L'emperador August va entregar l'illa a Samos amb l'ordre de desenvolupar-la, però ni [[Estrabó]] ni després [[Plini el jove]] van observar-hi cap desenvolupament, senzillament la utilitzaren per a la pastura (el nom ''Icària'' segurament deriva de la paraula jònica "kara" que vol dir "pastura").
 
Durant el període bizantí Samos es va ocupar de defensar l'illa. El [[1081]] l'emperador Aleix Comnè va fundar el monestir de Sant Joan a la propera illa de [[Patmos]]. A la caiguda del imperi, el [[1204]], les illes de la [[mar Egea]] van haver de defensar-se de diversos atacs i a Icària es van bastir les fortaleses de Paliokastro i Koskino. Al segle següent, des del [[1349]] o [[1350]], foren possessió dels [[Giustiniani]], una societat comercial genovesa amb el centre principal a [[Quios]]. El [[1481]] els [[Giustiniani]] van abandonar Samos i van entregar Icària als [[Orde_de_Malta|Cavallers de Sant Joan]], als que ja havien cedit [[Kos|Cos]]. Aquestes illes no tenien bons ports i tenien poc interès tant pels [[Giustiniani]] com pels otomans. Els cavallers van haver d'entregar l'illa als otomans el [[1521]].
 
Els otomans no hi van establir una administració regular. Era una illa molt pobra i llavors tenia menys de mil habitants. El [[1827]] l'illa es va revoltar contra els otomans, als que va expulsar, però al final de la guerra va quedar fora del territori assignat a [[Grècia]] pel [[Protocol de Londres]] ([[1830]]).