Revisió del 06:42, 2 juny 2012 modifica ZéroBot (discussió \| contribucions) Bots 139.601 edits m r2.7.1) (Robot afegeix: es:Catalán nororiental ← Edició anterior		Revisió del 15:05, 24 jul 2012 modifica desfés Ryba g (discussió \| contribucions) 38 edits m →‎Descripció fonètica: escota -> escotar; iniformització de l'ús de la cursiva; puntuació Edició següent →
Línia 20: * El tret més característic del català rossellonès és la pronúncia de la "o" tancada tònica com si fos una "u", com ho fa l'occità tot. Així, la frase "El pont del Canigó" s'hi pronuncia "El punt del Canigú". * Igual que en castellà, el sistema vocal del rossellonès es redueix a cinc vocals: [a], [e], [i], [o], [u]. Però, no es tracta pas d'una influència del castellà. * Les paraules esdrúixoles no existeixen en rossellonès. Aquesta característica provoca canvis ortogràfics importants. Així, "''època"'' es pronuncia [e'poka] i "''música"'' [mu'zikə]. A més, adjectius com ''fàcil'', ''difícil'', ''científic'' esdevenen en rossellonès ''facil·le'', ''dificil·le'' i ''cientifique''. * La "l", quan és al davant d'una "t", tendeix a desaparèixer, fenomen que explica l'existència de paraules com [esku'ta] (per ''escoltar'') i [mu'tu] (per ''moltó''), com en occità (~~escota~~''escotar'', ''moton'') * Tal com en mallorquí, en català popular i en occità de Provença, moltes paraules que s'acaben en "''-ia"'' en els dialectes centrals tendeixen a reduir-se en "i", així es pronuncia ''història'' [is'tori], ''ràbia'' ['rabi] i ''gràcia'' ['grasi]. * Cal notar la desaparició de la lletra "x" en moltes paraules com "''peix"'' i "''calaix"'' que solen pronunciar-se ~~"pei"~~[pej] i ~~"calai"~~[ka'laj], però al plural apareix ("''peixos"'' i "''calaixos"'') o no (''peixs'' i ''calaixs'', pronunciats [~~peis~~pejs] i [~~calais~~ka'lajs]. == Morfosintaxi ==

Català septentrional: diferència entre les revisions