Antoni Josep Cavanilles i Palop: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Bibliografia: {{millorar referències}} |
|||
Línia 2:
[[Fitxer:Antoni Josep Cavanilles, quadre del cercle de Marià Salvador Maella (1739-1819)..jpg|thumb|dreta|upright:1|alt:Retrat d'Antoni Josep de Cavanilles|Retrat d''''Antoni Josep de Cavanilles''']]
'''Antoni Josep Cavanilles i Palop''' ([[València]], [[1745]] - [[Madrid]], [[1804]]) va ser un sacerdot, botànic i naturalista [[País Valencià|valencià]]. Va fer contribucions a l'estudi de la natura del [[Regne de València]] i de tota la [[Península Ibèrica]]. Les seues obres són encara una font fonamental de la història, toponímia, geografia i, per descomptat, flora i fauna del [[País Valencià]]. Va ser autor de "''Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del reino de Valencia (1795-1797)''", que es coneixen popularment amb el nom de "''Observaciones de Cavanilles''". Científicament, va seguir la classificació sistemàtica de [[Carl von Linné|Linneu]] per tal de fer un inventari de la flora peninsular i dirigí el [[Jardí Botànic de Madrid]]. El premi Cavanilles és un premi anual destinat a persones o entitats vinculades a la recerca, protecció i promoció del món de l'[[excursionisme]] i del patrimoni cultural i natural Valencià.
== Biografia ==
es va formar en filosofia, en un ambient filojansenista, a la Universitat de València. El 1767 i el 1768, després de finalitzar els estudis, va opositar, sense èxit, a la càtedra de filosofia tomista. Va tornar a provar sort l’any següent, el 1769, aquesta vegada amb la càtedra de matemàtiques, també a la Universitat de València, però de nou va fracassar en l’intent. Va ser llavors quan va començar a exercir de preceptor dels fills de Teodomiro Caro de Briones. Amb ell, va viatjar a Oviedo i va ser allí on, el 1771, va rebre la primera tonsura per, l’any següent, el 1772, ser consagrat prevere. Poc després, el 1774, va morir el seu mentor, la qual cosa el va conduir a treballar com a professor de lògica al seminari de San Fulgencio, a Múrcia. El 1776 va ser finalment contractat com a preceptor i capellà de la Casa de l’Infantat.
Al servei dels de l’Infantat, es va traslladar a París, on va residir entre els anys 1777 i 1789. Un cop allà, va participar en diverses tertúlies i gabinets, però va ser el 1783 quan va acudir al Jardí del Rei, lloc on començaria el seu camí com a botànic, sota la tutela d’André Thouin i Antoine-Laurent de Jussieu. És l’època en què comença també a mantenir correspondència amb els principals naturalistes europeus, que no van tardar a reconèixer els seus mèrits, així com amb societats científiques, que aviat el van acollir al seu si.
El 1789, la Revolució Francesa va truncar el seu desig de dirigir el Jardí Reial i el va obligar a retornar a Madrid. De tornada ja, a principi del 1791, la cort espanyola el va allunyar amb la comissió d’elaborar una ‘Historia natural de España’, que ell va acabar per restringir a València. Va ser així com, entre 1791 i 1793, durant el recorregut per la seva terra natal, va plasmar, en la descripció dels seus viatges, un clar programa reformista. Alhora que es qüestionava l’estructura social de l’antic règim, Cavanilles va acumular dades sobre la producció i població del territori. La seva interpretació sobre les coses que anotava, sempre crítica, es va orientar a oferir a la pagesia els mitjans adequats per desenvolupar-se. Un cúmul de reflexions que no va dirigir als pagesos, sinó als propietaris que volien millorar les terres. Tanmateix, es va reservar les crítiques més dures per als terratinents –incloent-hi els ordes religiosos–,especialment per a aquells que jugaven amb la salut de la població amb la intenció de potenciar el cultiu de l’arròs en zones artificialment pantanoses. Però no tot va quedar aquí, perquè Cavanilles va saber utilitzar els corresponsals perquè divulguessin per tot Europa les seves opinions sobre aquest cultiu.
El 1799 va rebre del secretari d’estat, Mariano Luis de Urquijo, l’encàrrec d’editar una revista científica, els ‘Anales de historia natural’, que va durar fins al 1804. Es tractava d’un projecte gestat per José Clavijo i portat a la pràctica per Christian Hergen, Louis Proust, Domingo García Fernández i el mateix Antonio José Cavanilles. Seria en aquests ‘Anales de historia natural’, transformats a partir de l’estiu del 1800 en ‘Anales de ciencias naturales’, on va deixar una àmplia producció escrita.
A mitjan juny del 1801, va aconseguir el seu anhel més gran: la direcció única del Reial Jardí Botànic de Madrid i, amb aquesta, el control de les activitats botàniques a tot el territori de la monarquia. No obstant això, gairebé no va poder gaudir de la glòria. Va morir la nit del 10 de maig de 1804.<ref>''[http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=8e03255cb06d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=8e03255cb06d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=1300a78d91f48210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD Antonio José Cavanilles]''</ref>
== Bibliografia ==
| |||