|
== Biografia ==
esEs va formar en [[filosofia]], en un ambient filojansenista, a la [[Universitat de València]]. El 1767 i el 1768, després de finalitzar els estudis, va opositar, sense èxit, a la càtedra de filosofia tomista. Va tornar a provar sort l’any següent, el 1769, aquesta vegada amb la càtedra de matemàtiques, també a la Universitat de València, però de nou va fracassar en l’intent. Va ser llavors quan va començar a exercir de preceptor dels fills de Teodomiro Caro de Briones. Amb ell, va viatjar a Oviedo i va ser allí on, el 1771, va rebre la primera tonsura per, l’any següent, el 1772, ser consagrat prevere. Poc després, el 1774, va morir el seu mentor, la qual cosa el va conduir a treballar com a professor de lògica al seminari de San Fulgencio, a Múrcia. El 1776 va ser finalment contractat com a preceptor i capellà de la Casa de l’Infantat.
Al servei dels de l’Infantat, es va traslladar a París, on va residir entre els anys 1777 i 1789. Un cop allà, va participar en diverses tertúlies i gabinets, però va ser el 1783 quan va acudir al Jardí del Rei, lloc on començaria el seu camí com a botànic, sota la tutela d’André Thouin i Antoine-Laurent de Jussieu. És l’època en què comença també a mantenir correspondència amb els principals naturalistes europeus, que no van tardar a reconèixer els seus mèrits, així com amb societats científiques, que aviat el van acollir al seu si.
|
