Cosme III de Mèdici: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Bot:Desambiguació assistida: Livorno - Canviant enllaç(s) per Liorna |
||
Línia 27:
El [[1672]] Margarida Lluïsa abandonà per a sempre el [[Palau Pitti]] per a refugiar-se a la vila de ''Poggio a Caiano'' i, el [[1675]] retornà definitivament a [[Regne de França|França]] on va morir el [[1721]]. Els successius anys de govern de Cosme III van estar caracteritzats per la seva religiositat patològica, que va dur a la [[Gran Ducat de Toscana|Toscana]] a la vora de la ruïna: es recorden, entre les decisions més extravagants, l'ordre de treure de l'Església de San Giovannino degli Scolopi l'espasa i l'elm de [[Guglielmino Ubertini]], el bisbe guerrer de la diòcesi d'[[Arezzo]] mort a la [[batalla de Campaldino]] el [[1289]], que es trobava allí des dels temps de la batalla, perquè el gran duc no considerava convenient recordar a un bisbe dedicat a les armes; el retir de l'altar de la [[catedral de Florència]] de l'escultura de [[Baccio Bandinelli]] que representava a ''Adam i Eva'' nus perquè la considerava pornogràfica, i la prohibició de celebrar l'antiga festa del [[Calendimaggio]].
Al costat d'aquestes disposicions ridícules però innòcues es van prendre altres de condicions encara més greus: es recorden els edictes contra els [[jueu]]s, que fins a aquell moment havien gaudit a la Toscana, i especialment a [[Liorna|Livorno]], d'una gran tolerància (es va arribar a prohibir qualsevol contracte entre famílies catòliques i hebrees), i que van arribar a pressions inaudites per a induir-los al [[baptisme]]; la institució del ''Ufficio del Decoro Pubblico'', dotat d'una guàrdia especial contra les prostitutes, els "amors il·lícits" i els sodomites; i una forta pressió fiscal sobre el poble.
Enfront de tanta pietat religiosa, feien contrast les exorbitants despeses del gran duc, finançats amb sempre noves taxes que gravaven sobre el poble (i on els religiosos estaven exempts), del fast de la cort amb la finalitat d'aparentar enfront dels visitants estrangers. Així destaca una gran festa en honor del rei [[Frederic IV de Dinamarca]] el [[1709]].
| |||