Xirvan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{polisèmia|Xirvan (desambiguació)}}
'''Xirvan''' era un territori equivalent a la moderna república d'[[Azerbaidjan]] i el sud de [[Daguestan]]. El nom s'aplica tradicionalment a la part oriental del [[Caucas]], i als territoris que baixen des de la cadena fins al riu [[Kura (Geòrgia)|Kura]]; els sobirans de la zona van intentar al llarg dels segles el control dels territoris més propers de la costa, anant entre [[Quba]], al districte de [[Maskat]], [[Maskut]] o [[Mashkut]],<ref>derivat del antic poble dels [[massagetes]]</ref> al nord), i [[Bakú]] (al sud). A l'extrem nord, ja fora del control dels sobirans de Xirvan, hi havia [[Bab al-Abwad]], la moderna [[Derbent]]; i a l'oest [[Shaki (Azerbaidjan)|Shakki]]. Els límits del Xirvan no es van modificar i encara es mantenien gairebé inalterats en temps dels [[ilkhànides]]. Els sobirans de Xirvan, anomenats [[xirvanxah]]s, van subsistir fins que foren eliminat per [[Tahmasp I]], [[xa]] [[safàvida]] de [[Pèrsia]] però el país va subsistir com a província persa sota administració d'un khan, ''berlebegi'' o ''amir al-umara''.<ref>segons les diferents denominacions del càrrec que apareixen a les fonts </ref>
==Geografia==
Línia 12:
El 1607 els perses van recuperar el territori. Al llarg del segle XVII els territoris de [[Quba]] i [[Layzan]] (aquest formava encara un principat) foren abandonats als [[kaytaks]] que havien emigrats cap al sud. El 1722 el [[khanat de Quba|khan de Quba]] es va sotmetre a [[Pere I el Gran]] de [[Rússia]] del que va quedar com a vassall. En el tractat de 1724 amb l'[[Imperi Otomà]], la zona costera del Xirvan amb Bakú, ocupada pels russos, va ser separada de la resta que va quedar en mans dels turcs amb capital a Xemakha. Quan poc temps després els territoris russos i trucs van retornar a Pèrsia, la divisió administrativa com a dues entitats, es va mantenir; al tractat de 1732 els territoris al nord de la desembocadura del Kura foren deixats altre cop als russos i la part occidental del Xirvan i el [[Daguestan]] foren pels turcs. Però no gaire després [[Nadir Xah]] de Pèrsia imposava nous termes: els territoris turcs foren conquerits militarment (conquesta de Xemakha el [[22 d'octubre]] de [[1734]]) i els russos van abandonar els seus territoris de manera voluntària al [[tractat de Gandja]] de [[21 de març]] de [[1735]].
Però a la mort de Nadir Xah el [[1747]], el domini persa es va enfonsar i els diversos khanats van esdevenir independents; el territori del [[khanat de Xemakha|khan de Xemakha]] fou conegut com [[khanat de Xirvan]]. El khan de Quba, Fath Ali (1758-1789) va poder dominar també a Xemakha i a Derbent i va arribar a planejar la conquesta de Pèrsia i la seva proclamació com a xa, però els [[
El general rus Zobow, enviat per [[Catalina II de Rússia|Catalina II la Gran]], va arribar fins al riu [[Kura (Geòrgia)|Kura]] el 1796, però fou cridat per l'emperador [[Pau I de Rússia|Pau]], que tenia una nova política. El khan de Xemakha es va sotmetre a Rússia el [[1805]] i el 1806 els russos van entrar a [[Derbent]] i a [[Bakú]]; el khan de Xemakha, alarmat, va buscar el ajut dels perses, però al [[tractat de Gulistan]] de [[24 d'octubre]] de [[1813]], Pèrsia va haver de renunciar a Quba, Derbent, Xemakha i Bakú. El khan de Xemakha, Mustafà Khan (1796-1820), va conservar el tron i després de 1813 encara va tenir alguns contactes amb els perses fins que el 1820 el territori fou ocupat i annexionat a Rússia i el khan va fugir a Pèrsia. L'antic Xirvan es va dividir en tres districtes o cercles: Xemakha, Gökčay i Djawad. La guerra del 1826 va permetre a Mustafà i al antic khan de Quba, Husayn, de revoltar temporalment els seus antics territoris. Després de 1840 els territoris de Xemakha, Quba i Bakú es van unificar en una entitat administrativa anomenada "Territori de la Càspia", nom canviat el 1846 per "Govern de Xemakha" i el 1859, quan Xemakha fou destruïda per un terratrèmol, i la capital va passar a Bakú, es va anomenar "[[Govern de Bakú]]"; en aquest temps Xemakha tenia més habitants que Bakú (el 1865 eren 21.550 habitants a Xemakha i 10.600 habitants a Bakú), situació que aviat va canviar (el 1880 a Bakú hi havia 45.679 habitants i a Xemakha 28.545).
| |||