|
==Llengües documentades==
Encara que sembli que els [[celtes]] parlaven desenes de llengües diferents i dialectes per tot Europa en [[època preromana]], només hi ha cinc llengües amb suficient documentació i testimoni escrit.
* El '''[[lepòntic]]''' (segles VIIaC - IVaC)<ref>L{{midasmallcaps|1=<small>AMBERTLambert}}</small>, Pierre-Yves (1994). ''La langue gauloise''. Editions Errance, p. 14.</ref> es parlava a la part meridional dels [[Alps]]. Generalment es considera un dialecte primerenc del gal, i el gàlata podria tractar-se d’un dialecte posterior. Hi ha proves en diverses inscripcions i topònims.
* El '''[[Gal (llengua)|gal]]''' o '''gàl·lic''' (segles IIIaC – IIaC?)<ref>L{{midasmallcaps|1=<small>AMBERTLambert}}</small> (1994), p. 14.</ref> era la llengua que es parlava a la [[Gàl·lia]]. Sovint es considera una llengua dividida en dos [[Dialecte|dialectes]] principals: cisalpí (en territori actualment italià) i transalpí (en territori actualment francès). S’han trobat testimonis de la seva presència en un gran nombre d’inscripcions, en topònims i en noms tribals en alguns escrits dels autors clàssics. D’altra banda, aquesta llengua podria tractar-se del substrat del [[bretó]].
* El '''[[Llengua gàlata|gàlata]]''' era la llengua que es parlava a la zona al voltant d’[[Ankara]], capital actual de [[Turquia]]. Els autors clàssica esmenten que aquesta llengua era molt similar a la que es parlava a la Gàl·lia. A més, hi ha proves d’invasió i assentament en aquesta zona de tribus celtes provinents del continent Europeu.
* El '''nòric''', que és el nom donat molts cops als dialectes celtes parlats a l’[[Europa central]] i [[Europa de l'Est|oriental]], era la llengua parlada a [[Àustria]] i [[Eslovènia]]; només s’han conservat dos fragments de textos, plens de noms propis i de topònims.
* El '''[[celtibèric]]''' o '''hispano-celta nord-oriental''' (segles IIIaC – IaC)<ref>L{{midasmallcaps|1={{mida|1=AMBERTLambert}}</small> (1994), p. 14.</ref> és el nom donat a la llengua que es parlava al nord-est d’Ibèria, entre el naixement dels rius [[Duero]], [[Tajo]], [[Xúquer]] i [[Túria]], i el del riu [[Ebre]]. Està documentat en prop de dues-centes inscripcions i topònims. Cal, però, no confondre aquesta llengua amb la [[llengua ibèrica]]. D’altra banda, els [[Tartessos|pobles tartessis]], al sud-oest d’Ibèria podrien haver parlat una altra llengua cèltica<ref>K{{midasmallcaps|1=Koch}}OCH}}</small>, John T (2010). ''Celtic from the West''. "Chapter 9: Paradigm Shift? Interpreting Tartessian as Celtic". Oxbow Books, Oxford, UK. pp. 292–293.</ref>. El '''[[tartessi]]''' està documentat en unes noranta-cinc inscripcions amb vuitanta-dos signes llegibles en la inscripció més llarga<ref>K{{midasmallcaps|1={{mida|1=OCHKoch}}</small>, John T (2011). ''Tartessian 2: [http://www.oxbowbooks.com/bookinfo.cfm/ID/91450//Location/Oxbow The Inscription of Mesas do Castelinho ro and the Verbal Complex. Preliminaries to Historical Phonology]''. Oxbow Books, Oxford, UK. pp. 1–198.</ref>. Aquestes dues llengües s’han agrupat en el grup ''hispano-celta''<ref>C{{midasmallcaps|1=Cólera}}ÓLERA}}</small>, Carlos Jordán (2007). "[http://www4.uwm.edu/celtic/ekeltoi/volumes/vol6/6_17/jordan_6_17.pdf The Celts in the Iberian Peninsula: Celtiberian]". e-Keltoi 6: 749–750.</ref><ref>C{{midasmallcaps|1=<small>UNLIFFECunliffe}}</small>, Barry (2003). ''The Celts – A Very Short Introduction''. Oxford University Press. pp. 51–52.</ref>.
Hi ha dues llengües més que es podrien agrupar en el grup “hispano-celta”<ref>C{{midasmallcaps|1={{mida|1=UNLIFFECunliffe}}</small>, Barry (2003), pp. 51–52.</ref><ref>W{{midasmallcaps|1=Wodtko}}ODTKO}}</small>, Dagmar S (2010). ''Celtic from the West''. "Chapter 11: The Problem of Lusitanian". Oxbow Books, Oxford, UK. pp. 360–361.</ref>:
* El '''galaic''' (del llatí ''Gallaecii'') o '''hispano-celta nord-occidental''' és una llengua coneguda a partir del corpus llatí d’inscripcions que contenen algunes característiques lingüístiques que el fan inscriure sense dubtes a la branca cèltica, formant part del ''continuum cèltic'' lingüístic, mentre que d’altres trets lingüístics arcaics l’apropen al lusità<ref>C{{midasmallcaps|1=<small>ÓLERACólera}}</small>, Carlos Jordán (2007). "[http://www4.uwm.edu/celtic/ekeltoi/volumes/vol6/6_17/jordan_6_17.pdf The Celts in the Iberian Peninsula: Celtiberian]". e-Keltoi 6: 749–750.</ref>.
* El '''lusità''' es parlava en l’àrea situada entre els rius Duero i Tajo, en els territoris que actualment són [[Portugal]] i part de l’[[Estat espanyol]]. Només està documentat en cinc inscripcions, juntament amb diversos [[Toponímia|topònims]]<ref>W{{midasmallcaps|1={{mida|1=ODTKOWodtko}}</small>, Dagmar S (2010), pp. 360–361.</ref>. Si bé és una llengua clarament indoeuropea, alguns acadèmics han proposat que, atès el seu caràcter arcaic, s’hauria de considerar com una forma primerenca de la branca cèltica<ref>B{{midasmallcaps|1=Ballester}}ALLESTER}}</small>, X. (2004). "'Paramo' o del problema del la /p/ en celtoide". ''Studi Celtici 3'', pp. 45–56</ref>. D’altres discrepen amb la designació com a llengua primerenca o [[protocèltic]] i hi veuen certs contactes amb les llengües itàliques i europees més arcaiques.<ref>''Indoeuropeos y no Indoeuropeos en la Hispania Prerromana'', Salamanca: Universidad, 2000</ref><ref>"The inscription of Cabeço das Fráguas revisited. Lusitanian and Alteuropäisch populations in the West of the Iberian Peninsula". ''Transactions of the Philological Society'', vol. 97 (2003)</ref>
==Ús de la designació ''cèltic continental''==
|
