Diferència entre revisions de la pàgina «Molló»

161 bytes afegits ,  fa 7 anys
actualitzo dades demogràfiques
m (Afegint plantilla Commonscat)
(actualitzo dades demogràfiques)
 
==Entitats de població==
{{capentcat||2006}}
{{entcat|[[Can Solà]]|29codi=1710701}}
{{entcat|[[Espinavell]]|46codi=1710702}}
{{entcat|Fabert[[Favars]]|6codi=1710703}}
{{entcat|Favars[[Fabert]]|24codi=1710704}}
{{entcat|[[Ginestosa]]|24codi=1710705}}
{{entcat|Els [[Grells]]|5codi=1710706}}
{{entcat|Moixons'''Molló'''|12codi=1710707}}
{{entcat|Molló[[Moixons]]|179codi=1710708}}
{{entcat|Riberal, el Riberal|14codi=1710709}}
{{fientcat|idescat}}
 
El nucli de Molló està situat en un turó o serrat, erigit per damunt de les conques del Ritort (a l'esquerra) i el torrent de la Font Vella (a la dreta). Es tracta d'un nucli de població concentrada, documentat ja al [[936]], any de l'acta de consagració de l'església de [[Santa Cecília (Molló)|Santa Cecília]]. La localitat apareix esmentada amb el nom de ''Mollione'', mot llatí que ha derivat al català com a molló, fita o terme que marca un límit. Aquest topònim es creu que fa referència a l'abundància de pedres en forma de fita (piramidals) existents a la zona, i no, com molts creuen, al fet de designar un lloc de frontera o límit, ja que la frontera internacional data del [[Tractat dels Pirineus]] ([[1659]]), i per tant molt posterior a la formació del [[topònim]]. El nucli de Molló té una forma urbana de tipus radial, amb centre a la Plaça Major del poble, i amb carrers adaptats a la topografia. Així cap a migjorn s'ha configurat el carrer de Sant Sebastià, a ponent, el de la Font Vella, a llevant, el de l'Església, i a tramuntana el de la Guardiola, que posteriorment es bifurca, donant sortida al carrer de Setcases. Posteriorment, s'ha configurat la zona d'eixample ([[dècada dels 80]]) amb l'obertura dels carrers Mossèn Joan Giramé i Solà Morales.
El veïnat de Favars ocupa la part oriental del municipi, i es tracta del conjunt de cases situades més enllà de la Plaça de la Font Vella, a Molló. Hi destaca un seguit de masos o cases de pagès disseminades (Can Moi, Can Burrat, Can Porqué, El Bertran, La Masó, El galceran, El Sitjar, La Torre del Sitjar, l'Avellaneda, les Barmeteres) i una nova àrea d'urbanització, can Gassiot, derivada de l'execució de corresponent Pla Parcial de can Gassiot, amb cases aparellades. Aquest un sector d'enorme importànica en cases de segona residència.
 
Can Solà és el veïnat que es trona als entorns de la carretera C-38, des del límit amb el terme de Camprodon i fins al nucli de Molló. Es tracta d'una sèrie de masies i cases rurals, moltes d'elles deshabitades. L'Hostal de l'Arengada, Can Solà, el Racó, Can Dillaire, Can Julià, o el Matadero, ... són algunes de les cases d'aquest sector.
 
Moixons es troba situat a l'extrem més meridional del terme de Molló, a llevant del [[GR-11]] que creua el municipi. És un veïnat molt proper a la urbanització de Font Rubí –al municipi de Camprodon-, i travessa la carretera que condueix a [[Rocabruna (Camprodon)|Rocabruna]] i [[Beget]]. Hi destaquen el Carol, la Boixeda, Can Marsal o La Casilla.
 
Els Grells és un veïnat situat al nord de la carretera de França, des de la Font de les Vernedes i fins a Espinavell. Agrupa les masies de Can Sau, Can Freixa, El Grell de Dalt, El Grell de Baix, entre d'altres...
 
Finalment, Ginestosa, és el veïnat situat a l'altra vessant del Ritort, des del desviament de Fabert i fins al Coll d'Ares. És el segon veïnat més poblat del municipi, després de Favars, i hi podem trobar les cases de Roca Salou, Can Pairó Vell, Can Pairó Nou, Can Illa, Can Jana, Can Rodà, Can Bac, Can Sant, Can Bacada, Can Ferrada, L'escorpion,entre ..d'altres.
 
==Símbols==
 
== Demografia ==
{{DemogCat| 1497=22| 1515=32| 1553=33| 1717=380| 1787=875| 1857=1.094| 1877=916| 1887=984| 1900=996| 1910=1.048| 1920=967| 1930=883| 1940=764| 1950=750| 1960=637| 1970=530| 1981=401| 1990=369| 1992=367| 1994=354| 1996=333| 1998=338| 2000=339| 2002=322| 2004=343| 2006=329 | 2008=349| 2010=354| 2011=358}}
 
==Vegeu també==
50.080

modificacions