Walerà I de Limburg: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m traducció automàtica feta a petició de Usuari Discussió:Jolle pendent de revisió per l'usuari
mCap resum de modificació
Línia 37:
Aquest matrimoni li va aportar en dot el comtat de la Len o de Lengau, un antic districte del [[Comtat de li]]ÈGE. Waléran es va instal·lar en aquesta terra, i va fer construir un castell que va designar Limbourg (=''Len-burg'' ). Aquest castell i la ciutat que l'envolta es van fer la capital del comtat de Lengau, que va prendre llavors el nom de comtat de Limbourg. Va ser igualment reconegut de l'abadia de Saint-Trond, dependent del bisbat de Metz, que el seu sogre ja havia tingut, i de la qual va transmetre la càrrega als seus descendents.
 
'''Walerà II d'Arlon''' i '''I de Limburg''' de malnom Udó (+ vers 1082) fou [[comtat d'Arlon|comte d'Arlon]] i més tard [[comtat de Lengau|comte de Lengau]] (Limburg).
 
Era fill de [[Walerà I d'Arlon]] i d'Adelaida de Lotaríngia, però no el va succeir segurament perquè era molt jove a la mort del seu pare (abans de [[1032]]) i segurament la mare devia exercir la regència. Va rebre el comtat abans del 1052 potser junt amb el seu germà Folc que hauria mort vers el [[1078]]. La consideració de Folc com a comte indivís amb el seu germà és incerta doncs no es coneixen molts casos d'indivisió a l'època i encara que Folc participa a les donacions és esmentat només com a comte a una carta de [[1093]] que seria apòcrifa ja que esmenta als dos comtes quan se sap que Walera havia mort el 1081 o 1082. En tot cas alguns historiadors dubten d'aquesta genealogia i el fan membre d'una branca col·lateral dels [[comtat de les Ardenes|comtes de les Ardenes]].
 
Es va casar amb Jutta (''Iuttam'') o Judit filla de [[Frederic de Baixa Lotaríngia]] (Frederic de Luxemburg) i de Gerberge de Boulogne, que li va aportar com a dot vers [[1065]] el Lengau. En aquest territori va construir vers [[1070]] el castell de Lenburg derivat a Limburg, Aquest castell i la ciutat que l'envoltà va esdevenir la capital del comtat de Lengau, que prengué a continuació el nom de [[comtat de Limburg]] i va ser la seva residència. En endavant el comtat d'Arlon i el de Limburg van quedar units de fet. També fou procurador o abat laic de l'abadia de Sant Tron, depenent del [[bisbat de Metz]], càrrec que el seu sogre ja havia tingut, i que Walerà va transmetre als seus descendents.
 
Walerà i la seva esposa van tenir un fill, [[Enric I de Limburg]] (1059 † 1119) que el va succeir. La ''Gesta Treverorum'' no obstant assenyala a Enric com el marit de la filla de Walerà II.
 
==Referència==
*[http://fmg.ac/Projects/MedLands/LIMBURG.htm#WaleranIIdied1081]
[[Categoria:Comtes]]