Llengües cèltiques continentals: diferència entre les revisions

* El '''[[celtibèric]]''' o '''hispano-celta nord-oriental''' (segles IIIaC – IaC)<ref name="smallcaps"/> és el nom donat a la llengua que es parlava al nord-est d’Ibèria, entre el naixement dels rius [[Duero]], [[Tajo]], [[Xúquer]] i [[Túria]], i el del riu [[Ebre]]. Està documentat en prop de dues-centes inscripcions i topònims. Cal, però, no confondre aquesta llengua amb la [[llengua ibèrica]]. D’altra banda, els [[Tartessos|pobles tartessis]], al sud-oest d’Ibèria podrien haver parlat una altra llengua cèltica.<ref>{{smallcaps|Koch}}, John T (2010). ''Celtic from the West''. "Chapter 9: Paradigm Shift? Interpreting Tartessian as Celtic". Oxbow Books, Oxford, UK. pp. 292–293.</ref>. El '''[[tartessi]]''' està documentat en unes noranta-cinc inscripcions amb vuitanta-dos signes llegibles en la inscripció més llarga.<ref>{{smallcaps|Koch}}, John T (2011). ''Tartessian 2: [http://www.oxbowbooks.com/bookinfo.cfm/ID/91450//Location/Oxbow The Inscription of Mesas do Castelinho ro and the Verbal Complex. Preliminaries to Historical Phonology]''. Oxbow Books, Oxford, UK. pp. 1–198.</ref>. Aquestes dues llengües s’han agrupat en el grup ''hispano-celta''.<ref name="www4">{{smallcaps|Cólera}}, Carlos Jordán (2007). "[http://www4.uwm.edu/celtic/ekeltoi/volumes/vol6/6_17/jordan_6_17.pdf The Celts in the Iberian Peninsula: Celtiberian]". e-Keltoi 6: 749–750.</ref><ref>{{smallcaps|Cunliffe}}, Barry (2003). ''The Celts – A Very Short Introduction''. Oxford University Press. pp. 51–52.</ref>.

Hi ha dues llengües més que es podrien agrupar en el grup “hispano-celta”:<ref>{{smallcaps|Cunliffe}}, Barry (2003), pp. 51–52.</ref><ref>{{smallcaps|Wodtko}}, Dagmar S (2010). ''Celtic from the West''. "Chapter 11: The Problem of Lusitanian". Oxbow Books, Oxford, UK. pp. 360–361.</ref>:

* El '''galaic''' (del llatí ''Gallaecii'') o '''hispano-celta nord-occidental''' és una llengua coneguda a partir del corpus llatí d’inscripcions que contenen algunes característiques lingüístiques que el fan inscriure sense dubtes a la branca cèltica, formant part del ''continuum cèltic'' lingüístic, mentre que d’altres trets lingüístics arcaics l’apropen al lusità.<ref name="www4"/>.

* El '''lusità''' es parlava en l’àrea situada entre els rius Duero i Tajo, en els territoris que actualment són [[Portugal]] i part de l’[[Estat espanyol]]. Només està documentat en cinc inscripcions, juntament amb diversos [[Toponímia|topònims]].<ref>{{smallcaps|Wodtko}}, Dagmar S (2010), pp. 360–361.</ref>. Si bé és una llengua clarament indoeuropea, alguns acadèmics han proposat que, atès el seu caràcter arcaic, s’hauria de considerar com una forma primerenca de la branca cèltica.<ref>{{smallcaps|Ballester}}, X. (2004). "'Paramo' o del problema del la /p/ en celtoide". ''Studi Celtici 3'', pp. 45–56</ref>. D’altres discrepen amb la designació com a llengua primerenca o [[protocèltic]] i hi veuen certs contactes amb les llengües itàliques i europees més arcaiques.<ref>''Indoeuropeos y no Indoeuropeos en la Hispania Prerromana'', Salamanca: Universidad, 2000</ref><ref>"The inscription of Cabeço das Fráguas revisited. Lusitanian and Alteuropäisch populations in the West of the Iberian Peninsula". ''Transactions of the Philological Society'', vol. 97 (2003)</ref>