Bé Giffen: diferència entre les revisions

5.262 bytes afegits ,  fa 10 anys
cap resum d'edició
m (Robot substitueix 'bens' per 'béns')
Cap resum de modificació
 
Marshall va escriure en l'edició de 1895 de ''Principles of Economics'':
<!--
 
:''As Mr. Giffen has pointed out, a rise in the price of bread makes so large a drain on the resources of the poorer labouring families and raises so much the marginal utility of money to them, that they are forced to curtail their consumption of meat and the more expensive farinaceous foods: and, bread being still the cheapest food which they can get and will take, they consume more, and not less of it.''
 
Un ''' Bé de Giffen ''' és un producte que posseeix una corba de [[demanda]] amb pendent positiu. Això significa que a mesura que el preu del bé augmenta, els consumidors desitjaran adquirir una major quantitat de dita bé, i quan el preu d'aquests béns comenci a descendir, voldran adquirir una quantitat cada vegada menor del mateix.
== Anàlisi dels béns Giffen ==
Es pot discutir l'existència d'aquests béns en el món real, però hi ha un model econòmic que explica com una cosa així pot existir.
Aquests béns reben el seu nom de [[Robert Giffen]], al qual atribueix aquesta idea [[Alfred Marshall]] en el seu llibre '' Principles of Economics ''.
 
Per a la majoria dels productes, la [[elasticitat (economia)|elasticitat]] en el preu de la demanda és negativa. En altres paraules, preu i [[demanda (economia)|demanda]] es mouen en direcció contrària, si el preu puja, la quantitat demandada baixa, ia la inversa. Els béns de Giffen són una excepció a això. La seva elasticitat en el preu de la demanda és positiva. Quan el preu puja, la demanda augmenta, i al revés. Per ser un veritable bé Giffen, el preu ha de ser l'única cosa que canviï per a obtenir una variació en la quantitat demandada, quedant els béns de luxe al marge.
L'exemple clàssic de Marshall és el bé inferior dels aliments bàsics, la demanda ve definida per la pobresa, que no permet als seus consumidors consumir menjar de millor qualitat. Segons augmenta el preu dels aliments bàsics, els consumidors no es poden permetre adquirir altres tipus d'aliments, per la qual cosa han d'augmentar el seu consum d'aliments bàsics.
#
# El bé ha de representar una part important del pressupost del consumidor. si la precondició #1 es canvia a "el bé en qüestió ha de ser tan inferior que l'efecte renda sigui major que l'efecte substitució", llavors la llista és condició necessària i suficient.
 
Marshall va escriure:
-->
{{Cita|As Mr Giffen has pointed out, a rise in the price of bread makes sobre large a drain on the resources of the poorer labouring families and raises so much the marginal utility of money to them, that they are Forced to curtail their consumption of meat and the more expensive farinaceous foods: and, bread being still the cheapest food which they can get and will take, they consumeix more, and not less of it.|col2 = Com ha assenyalat Mr Giffen, un augment en el preu del pa genera una pèrdua de recursos a les famílies treballadores més pobres, i provoca un augment en la utilitat marginal dels diners tals que obliguen a aquestes famílies a retallar el seu consum de carn i aliments més cars. Sent el pa encara l'aliment més barat al qual poden accedir, les famílies consumiran més del mateix.|Alfred Marshall - '' Principles of Economics '' Edició de 1895}}
 
== Anàlisi dels béns de Giffen ==
{{ORDENA:Be Giffen}}
 
S'han de complir dues condicions perquè es doni un d'aquests béns:
#El bé en qüestió ha de ser un bé inferior;
#El bé ha de representar una part important del pressupost del consumidor.
# El bé ha de representar una part important del pressupost del consumidor. siSi la precondiciópre-condició #1. es canvia a "el bé en qüestió ha de ser tan inferior que l'efecte renda sigui major que l'efecte substitució", llavors la llistacondició 1 és condició necessària i suficient.
 
== Discussió sobre l'existència dels béns de Giffen ==
Després de la definició d'Alfred Marshall sobre l'existència dels béns Giffen són diversos els autors que han posat de manifest que no existeixen en la realitat (Dwyer i Lindsey 1984). Posteriorment s'han realitzat estudis tant en el camp experimental com en l'anàlisi empírica sobre la seva existència. El 1991, Battalio, Kagel i Kogut realitzen experiments amb sis rates variant les quantitats d'aigua de quinina i cervesa d'arrel disponibles diàriament. El 2002, Jensen i Miller desmuestran que poden considerar béns Giffen l'arròs al sud de la Xina i les tallarines al nord del mateix país.
 
En el [[escola neoclàssica|anàlisi neoclàssic]], on es aximatiza una [[funció d'utilitat]] <math> \scriptstyle f_U </math> conjunta un nombre finit de [[bé econòmic|béns]], es pot veure que la derivada:
{{Equació|
<math> \frac{\part q_i}{\part P_i}=
\phi \left (\frac{\part^2 f_U (Q_j^*)}{\part q_i^2}, \frac{\part f_U (Q_j^*)}{\part q_i}, P_j \right) \ge 0 </math>
||Left}}
Si la funció d'utilitat no és [[funció convexa|estrictament convexa]] pel fet que per a algunes combinacions de béns no hi hagi [[rendiments marginals decreixents]], on les funcions <math> \scriptstyle Q_j^* (P_1, \dots , P_n; R) </math> són les quantitats d'equilibri que maximitzen la utilitat fixats els preus i la renda disponible.
 
== Referències ==
{{amaga}}
 
=== Bibliografia ===
*{{cita llibre|cognom = DeGrandpre|nom = R. J.|Last2 = Bickel|first2 = W. K.|Last3 = Rizvi|first3 = S. A.|Last4 = Hughes|first4 = J. R.|Any = 1993|títol = Effects of income on drug choice in humans|publicació = Journal of the Experimental Analysis of Behavior|volum = 59|nombre = 3|pàgines = 483-500|doi = 10.1901/jeab.1993.59-483}}
*{{Cita notícia|cognom = Abramsky|nom = Sasha|url = http://www.thenation.com/doc/20051017/abramsky|títol = Running on fumis|obra = [[The Nation]]|Data = 17 d'octubre de 2005|pàgines = 15-19}}
*{{cita llibre|last = Jensen|first = Robert|last2 = Miller|first2 = Nolan|year = 2007|Title = Giffen Behavior: Theory and Evidence|publisher = KSG Faculty Research Working Paper RWP07-030}}
*{{cita llibre|last = Baruch|first = Schmuel|last2 = Kannai|first2 = Yakar|year = 2001|url = http://home.business.utah.edu/finsb/giffen.pdf|title = Inferior Goods , Giffen Goods, and shochu}}
*{{cita llibre|cognom = Bopp|nom = Anthony|any = 1983|títol = The Demand for Kerosene: a Modern Giffen Good|publicació = [[Applied Economics]]|volum = 15|nombre = 4|pàgines = 459 -467|doi = 10.1080/00036848300000017}}
 
{{ORDENA:Be Giffen}}
[Categoria:Tipus de béns|Giffen]]
[[Categoria:Microeconomia]]
[[Categoria:Paradoxes econòmiques]]
 
[[cs:Giffenův statek]]
163.582

modificacions