Robert I de Flandes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 1:
'''Robert I de Flandes''' .<ref>[http://fmg.ac/Projects/MedLands/FLANDERS,%20HAINAUT.htm#_Toc212185312 Robert de Flandes al lloc web de la Fundació per a la genealogia medieval] </ref>. dit '''Robert el Frisó''' (vers [[1035]] - † 13 d'octubre de 1093 al castell de Wynendaele]]), fill segon del comte [[Balduí V de Flandes]] i d'[[Adela de França (1009-1079)|Adela de França]]. Germà petit de [[Balduí VI de Flandes]], va desposseir al fill d'aquest darrer i va esdevenir [[Comtat de Flandes|comte de Flandes]] de [[1071]] a [[1093]].
 
== Biografia ==
 
En la seva joventut va participar a [[Galícia]] a l'anomenada [[Reconquesta]], i tempta d'establir-se allí, però fou expulsat pels [[Sarraí|sarraïns]]. Una segona temptativa va portar a un naufragi, i Robert va abandonar el projecte .<ref>Henri Martin a [http://books.google.fr/books?id=bdQvAaaamaaj&pg=Pa131&dq=Robert+c%C3% B4tes+de+Galice#v=onepage&q=Robert%20c%C3%B4tes%20de%20Galice&f=false ''Histoire de France, depuis les temps les plus reculés jusqu'en 1789'' ], volum 3, 1860, pàg. 131, 132 </ref>. També va fracassar una expedició a Grècia.
 
Va intervenir a la regió de Frísia cridat pels barons holandesos que s'han revoltat contra la comtessa [[Gertruda de Saxònia]], filla del duc [[Bernat II de Saxònia]] i vídua recent del comte de [[comtat d'Holanda|Frísia Occidental]], [[Florenci I d'Holanda|Florenci I]] (1017 † 1061). El [[1063]] va aconseguir vèncer als rebels, i Gertruda va acceptar casar-se amb ell i li va confiar la tutela del seu fill [[Teodoric V d'Holanda|Teodoric V]] sobre el comtat de [[Comtat d'Holanda|Frísia Occidental]]. D'això deriva el seu sobrenom de «Frisó».
 
Del seu pare va rebre en herència el [[comtat d'Aalst|comtat d'Alost]], el país dels [[Quatre-Oficis]] (municipis d'Assenede, Boekhoute, Axel i Hulst) i les cinc illes de [[Zelanda]], terres del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] .<ref>Léon Vanderkindere, ''La Formation territoriale des principautés belges au Moyen Âge'', volum I, H. Lamertin, 1902, pàg. 118 </ref>.
 
Va prestar jurament de no perjudicar al seu germà gran, [[Balduí VI de Flandes]]. Aquest últim, abans de trobar la mort prematurament el [[1070]], el va designar com a tutor del seu fill gran [[Arnold III de Flandes]]. No comptava amb l'ambició de [[Riquilda d'Hainaut]], mare d'Arnold III i tutora d'[[Comtat d'Hainaut|Hainaut]] pel seu fill segon [[Balduí II d'Hainaut|Balduí]]. Va agafar la tutela d'Arnold III i dels feus de Robert, mentre que el comtat d'Holanda fou envaït per [[Godofreu el Geperut]] (Godofreu III de Baixa Lotaríngia) i el bisbe Guillem d'[[Utrecht]], el qual havia obtingut de l'emperador [[Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic I]] la investidura del comtat. Les tropes loreneses es van apoderar llavors de l'heretatge holandès dels gendres de Robert i van derrotar a aquest a [[Leiden]]. Robert es va refugiar amb la seva esposa Gertruda i els seus fills amb el seu cunyat, el duc [[Ordulf de Saxònia]]. És allà que Robert va rebre la crida dels flamencs revoltats contra Riquilda. Ordulf de Saxònia li va donar tropes i Robert va entra a Flandes.
 
[[Gant]] i després [[Ieper|Ypres]] i les ciutats flamenques el van reconèixer. Robert va derrotar a Riquilda i ca aconseguir prendre [[Lilla]]. Riquilda va cridar en ajut al rei de França [[Felip I de França|Felip I]], qui hi va anar tot i ser ple hivern, i va prendre posició al peu del [[Cassel|Mont Cassel]] no lluny de [[Bavinchove]] on Robert s'havia parapetat. El 22 de febrer de 1071, Robert i els [[piquer|piquers]] flamencs van derrotar als francesos. En el transcurs d'aquesta batalla, Riquilda fou feta presonera i el seu fill Arnold III va trobar la mort. Quan perseguia als fugitius, Robert fou capturat pel comte [[Eustaqui II de Boulogne]] sent tancat a [[Saint-Omer]], però fou alliberat pels propis habitants de la ciutat que, sense advertir-ne el rei de França, el va bescanviar per Riquilda. En represàlia, Saint-Omer fou llavors destrossada i saquejada per Felip I, qui tanmateix va haver de fugir, tement l'arribada del duc de Saxònia. Riquilda, que havia reconegut entretant la sobirania feudal del bisbe de Lieja sobre l'Hainaut, fou definitivament vençuda després de la invasió d'Hainaut per Robert en el moment de la batalla de Brocqueroie ,<ref> Pàgina 43 a [http://books.google.fr/books?id=P5oAaaaayaaj&pg=Ra7-Pa43&dq=bataille+de+Brocqueroie&lr=#Pra7-Pa43,M1 ''Mémoires de l'Académie royale des sciences, des lettres et des beaux-arts de Belgique''] (1851) </ref>, prop de [[Mons]]. Robert fou definitivament reconegut per tots com a comte de Flandes i defensor de les llibertats flamenques. En quant a Godofreu el Geperut, va morir assassinat per enviats del comte de Flandes el [[20 de febrer]] de [[1076]] sense hereu. El gendre de Robert fou llavors restablert a Holanda.
 
El [[1077]] Robert el Frisó va associar al càrrec comtal al seu fill gran [[Robert II de Flandes|Robert]], que va governar sol el comtat quan el seu pare va efectuar el [[1085]] un pelegrinatge <ref>. Édouard André Joseph Le Glay [http://books.google.fr/books?id=23o2Aaaamaaj&pg=Pa190&dq=Robert+Frison+p%C3%A9lerinage+J%C3%A9rusalem#Ppa215,M1 ''Histoire des comtes de Flandre'' ], 1843, pàg. 215 </ref> a [[Terra Santa]]. L'absència de Robert el Frisó va durar prop de sis anys, en el transcurs dels quals va anar a Jerusalem i al [[Mont Sinaí]], i va ajudar a [[Aleix I Comnè]] en la seva lluita contra els búlgars i els sarraïns. Aquest tipus d'expedició prefigurava les [[Croades]], que seran llançades alguns anys només després de la tornada de Robert. El comte portava d'altra banda una carta de crida en ajut d'Alexis Comnène, reconeixent-se fins i tot vassall dels prínceps llatins, carta que va tenir un eco molt ampli.