[[Fitxer:BWV739.png|thumb|250px|Manuscrit de J.S. Bach del preludi coral "Wie schön leuchtet" BWV 739 ]]
Un '''coral''' és una [[composició musical]] [[religió|religiosa]], destinada a ésser cantada per un [[cor (música)|cor]]. Originalment s'anomenaven així els [[himne]]s de l'[[església luterana]] cantats per tota la [[congregació]]. En l'actualitat, aquest terme també inclou les [[harmonització|harmonitzacions]] o arranjaments d'aquests himnes.
== Estructura del coral ==
La gran majoria de corals tenen melodies fàcils i cantables per a poder ser interpretades per tota la [[congregació]]. Estan estructurats en [[estrofa|estrofes]] formades per versos que rimen entre ells. L'estrofa més freqüentment utilitzada segueix el patró AAB que es coneix com la [[forma Bar]] alemanya. Cada vers del coral, junt amb la seva melodia rep el nom de [[verset]], el final del qual és indicat amb un [[calderó]].
==Primers corals ==
Va ser el propi [[Martí Luter]] qui es va trobar amb la necessitat de crear un nou tipus de cant que s'adaptés a les característiques del [[Reforma protestant|culte reformat]] de tal manera que fos en la llengua del poble, o sigui en [[alemany]], i cantable per tota la congregació. Aquestes son doncs les característiques que el coral havia de tenir per tal d'afavorir la participació de tota l'[[assemblea]]. Per això ell mateix va compondre algunes melodies corals i per a altres va utilitzar melodies populars de l'època, fins i tot algunes extretes del repertori [[Cant gregorià|gregorià]] però adaptades a les particularitats de la llengua alemanya. Un exemple famós es el coral ''Christ lag in Todesbanden'', basat en la [[seqüència]] de [[Pasqua de Resurrecció|pasqua]] ''Victimae Paschali Laudes''.
En un principi els corals eren [[monodia|monòdics]] però ja el [[1524]] [[Johann Walter]] va publicà un llibre de corals a 4 o 5 veus. Aquesta pràctica es va generalitzar i en poc temps la majoria de corals es cantaven en la versió [[polifonia|polifònica]].
==Coral en l'època de Bach ==
El repertori del coral germànic es va completar en l'època de Bach. Ell mateix en va compondre una trentena, però va fer més de 400 [[harmonització|harmonitzacions]] de melodies corals ja existents, per a incorporar-los a les seves composicions per la [[litúrgia]], com ara les [[Passió (música) |passions]] i el coral final de les [[cantata|cantates]]. Aquestes versions s'han convertit en el repertori bàsic de l'església luterana que s'ha mantingut fins els nostres dies.
{{Audio|Bach - cantata 140. 7. chorale.ogg|Coral de la Cantata 140 J.S. Bach}}
==Preludi coral ==
Les melodies dels corals també han entrat a la [[música instrumental]], especialment en els [[preludi coral|preludis corals]], escrits habitualment per a [[orgue]] i que s'interpreten just abans que l'assemblea entoni el coral. Un preludi coral inclou la melodia original acompanyada d'altres veus de manera [[contrapunt|contrapuntística]]. [[Dietrich Buxtehude]], a qui Bach admirava com un mestre, va ser un dels primers compositors en compondre preludis corals. Molts dels preludis corals que va compondre J.S. Bach son els exemples més coneguts d'aquesta forma, que va ser continuada per [[Felix Mendelssohn]], [[Johannes Brahms]] i [[Max Reger]]. A [[França]] el principal compositor d'aquesta forma fou [[César Franck]] i ja en el [[segle XX]] destaca l'organista i compositor [[Marcel Dupré]].
Els corals han sigut la base de molts i diversos tractaments musicals, la majoria en la [[música barroca]] alemanya, però també en èpoques posteriors i en altres països. Un bon exemple d'aquesta expansió el podem trobar en els [[motet]]s, les [[missa|misses]] i fins i tot les [[simfonia|simfonies]] d'[[Anton Bruckner]].
== Enllaços externs ==
* [http://www.jsbchorales.net/ Partitures i arxius midi de corals de Bach]
* [http://www.cpdl.org/wiki/index.php/Main_Page CPDL. Partitures de corals harmonitzades per a cor]