Sagàs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
m Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP)
Línia 33:
== Història ==
En la època pre-romana, Sagàs era poblat per la tribu dels [[bargusis|bergistans]], un poble [[íbers|íber]].<ref>http://www.ajsagas.org/historia.htm</ref> Al llibre XXXIV d'[[Ab Urbe Condita|''Ab Urbe Condita'']], [[Titus Livi|Tit Livi]] parla de ''Segestica'', "una ciutat important i opulenta"(''"Segesticam [...] grauem atque opulentam ciuitatem"''),<ref name="thelatinlibrary">Livius, T. "Ab Urbe condita Libri" (en Llatí). The Latin Library. Retrieved 17 February 2011. http://www.thelatinlibrary.com/livy/liv.34.shtml#17</ref> la qual correspon, segurament, a l'actual Sagàs.<ref>Montenegro Duque, Ángel. España Romana. Madrid: Editorial Gredos, 1986. P. 47</ref> Segons Livi, quan [[Cato el Vell]] va ordenar la destrució de les muralles de totes les ciutats íbers entre els [[Pirineus]] i l'[[Ebre]], només ''Segestica'' s'hi va resistir, i els romans van haver de menester maquinària de guerra per a conquerir-la (''"Segesticam tantum [...] uineis et pluteis cepit."'').<ref>Livius, T. name="Ab Urbe condita Librithelatinlibrary" (en Llatí). The Latin Library. Retrieved 17 February 2011. http://www.thelatinlibrary.com/livy/liv.34.shtml#17</ref> La importància d'aquesta ciutat podria explicar el gran nombre de topònims prellatins --com ara [[la Quar]], [[Olvan]] o [[Santa Maria de Merlès|Merlès]]-- que es troben en aquesta zona del Berguedà.<ref>Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae. Vol VI, p.45, s.v. Olvan.</ref>
 
En època medieval, la primera referència escrita a Sagàs es troba en un document de l'any 903, el qual descriu la consagració de l'església de Sant Andreu per part del [[Bisbe d'Urgell]]. El document especifica que l'església es troba ''"in territorio Bergitanensi in locum vocitatum Sagasse"'' (En territori berguedà, en un lloc anomenat ''Sagasse'').<ref name="ReferenceA">''Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà.'' Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1985</ref> L'església actual es va construir al mateix lloc en una època més tardana, i només es conserven unes poques restes dels fonaments de l'estructura original. De totes formes, excavacions arqueològiques han localitzat tretze tombes corresponents al cementiri de l'església original.