Diferència entre revisions de la pàgina «Simfonia Sevillana»

m
cap resum d'edició
m
Un ''solo'' vibrant de [[violí]] obra el quadre amb un alè de passió poques vegades tant estremida en l'obra de Turina com ara. Entre uns deliciosos [[Acord (música)|acords]] d'[[arpa]], la melodia sembla ansiejà un màxim limit de confessió personal. Aquest és el pròleg. Després ja estem sobre el riu [[Guadalquivir]], sobre la seva mansa corrent, verda i blanca com les oliveres i la tarongina. Sobre el riu, sobre el vapore't les quals hèlices imiten els violoncels, si canta un idil·li: {{Cita|<br />Y brota en los labios<br />soberbia y senzilla,<br />como brotan el agua en la fuente,<br />la sangre en la herida.}} Així, com la inoblidable poesia de [[Manuel Machado]], sorgeix des del [[corn]] [[anglès]] aquesta meravellosa [[petenera]], el qual febrós tret no assoleix a descompondre`s, perquè hi ha un fons impressionista de dolces arpes què, amb les violes i [[violoncel]]s en sordina, composen una encantadora unitat.
 
Després, l'idil·li uneix en les seves paraules, dalt del vapore't, el record de la remor de les vores. Així. darrera l'exposició completa de la petenera, sobre-ve un primer episodi. [[FlauteFlauta|flautes]]s, [[flautí]], [[clarinet]]s i violins dividits porten a un deliciós cascavell, com un aletejar d'àngels sobre l'escuma, que serveix d'entrada al tema generador de la ''Simfonia'', netament madrileny, potent i ara profund.
 
Torna altra volta la petenera, cantada ja per la massa dels violins. Quan el violí ''solo'' sembla arrencar les últimes raons ardents d'ella, una graciosa presència d'endevinades sevillanes donen origen a un nou episodi. La sevillana va i ve, com el plàcid onejar del riu. Després s'esvaeix lentament i el temps acaba amb una ''coda'' sentimental marcada pel violí pel tema generador.
 
La ''Simfonia Sevillana'' passa de seguida a formar part del repertori de totes les orquestres europees. A [[París]], especialment, assoleix un èxit ressonant. [[Vincent d'Indy]] vivia encara i podia veure, en un camp pintoresc, el triomf de les seves ensenyances. Com Turina, per altra banda, negant-se a tot criteri tancat d'escola, va saber assimilar-se les corrents impressionistes, la unanimitat en l'elogi fou total. Ja abans, el poema simfònic ''La procesión del Rocío'' havia assolit un gran èxit a París, en els famosos concerts de música espanyola dirigits per [[Enrique Fernández- Arbós]] i patrocinats pel rei [[Alfons XIII]]; ara ja es tractava d'una obra gran, d'una ''Simfonia'', feta amb arranjament a un patró acusada-ment europeu però amb un segell meravellós d'autenticitat pintoresca.
 
A Espanya, la ''Simfonia Sevillana'' va exercir una decisiva influència en el que respecta a la depuració d'elements andalusos i andalusistes i en el domini i familiaritat amb el llenguatge simfònic europeu.
7.675

modificacions