Joan Jordi I de Saxònia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 3:
Va ser [[marcgravi]] de Meissen i Mísnia a partir de [[1611]], finalment va succeir el seu germà [[Criatià II de Saxònia|Cristià II]] com a comte palatí de [[Saxònia]].
 
El començament del regnat de Joan Jordi I va coincidir amb l'empitjorament de les tensions entre protestants i catòlics al si l'imperi, i com a sobirà del territori protestant més poderós, semblava predestinat a dirigir els estats protestants. Amb tot, la [[Wettin|Casa de Wettin]] i el seu govern va mantenir amb fermesa les polítiques de compensació tradicionals de [[Saxònia]], per tal de preservar l'[[statu quo]] establert en la [[Pau d'Augsburg]]. Aquesta actitud contemporitzadora va reduir les seves possibilitats d'accedir a la corona de [[Bohèmia]], el [[1619]], cosa que li hauria comportat enfrontar-se amb l'emperador [[Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic|Ferran II]]. En conseqüència, va optar per aliar-se amb les tropes imperials en contra del nou rei de [[Bohèmia]], el canvinista [[Frederic V]].<ref name=Whaley>{{Ref-llibre |cognom=Whaley |nom=Joachim |títol=Germany and the Holy Roman Empire: Volume I: Maximilian I to the Peace of Westphalia, 1493-1648 |url=http://books.google.es/books?id=QXdPzWXCphkC&pg=PA573&lpg=PA573&dq=saxonia+bohemia+lusatia+o%C3%B1ate&source=bl&ots=NL42rhEGbq&sig=KF-mFG_udIoT56cLLS3hnxGAkwo&hl=ca&sa=X&ei=wwYeUIWFIIjLhAewuIGoCA&ved=0CEMQ6AEwAw#v=onepage&q=saxonia%20bohemia%20lusatia%20o%C3%B1ate&f=false |llengua=anglès |editorial=Oxford University Press |data=2011 |pàgines=p.573 |isbn=0198731019 }}</ref>
 
Les relacions amb l'emperador, però, no van ser tampoc fàcils. Despres de la [[Guerra dels Trenta Anys]] va tornar a mantenir una posició de neutralitat, fins que noves tensions amb els catòlics van provocar que l'elector de Saxònia s'aliés amb el rei [[Gustau II Adolf]] de Suècia. Però després de la mort d'aquest en la batalla de Lützen ([[1632]]) i intimidats per la victòria de les tropes imperials en la batalla de Nördlingen ([[1634]]), Joan Jordi I va reconciliar-se amb l'emperador en la [[Pau de Praga (1635)]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ronen |nom=Dov |títol=The Challenge of Ethnic Conflict, Democracy and Self-determination in Central Europe |url=http://books.google.es/books?id=XIN6QmozBE0C&pg=PA14&lpg=PA14&dq=saxonia+lusatia+prague+1635&source=bl&ots=t40VHioGKs&sig=_ZJZ-r6kNY5NjBLWaxdIqE3-MAM&hl=ca&sa=X&ei=PBAeUJ6qN9GDhQfyn4GwBg&ved=0CDYQ6AEwAQ#v=onepage&q=saxonia%20lusatia%20prague%201635&f=false |llengua=anglès |editorial=Routledge |data=1997 |pàgines=p.14 |isbn=0714647527 }}</ref> i va tornar a ajudar-lo a expulsar les tropes franceses i sueques. Un any després Joan Jordi I es va trobar assetjar per les tropes sueques a la ciutat de [[Magdeburg]], on havia fixat temporalment la seva residència, i es va veure obligat a rendir-se el [[3 de juliol]] de [[1636]]. La guerra s'allargà ocasionant nombroses pèrdues a l'[[electorat de [[Saxònia]] fins que en la [[Pau de Westfàlia]] va ser confirmada la seva posició acordada a [[Praga]].
 
Tot i que el país va patir enrmes danys durant la guerra i es trobava fortament endeutat, Joan Jordi es lliurava sovint a les seves aficions com la caça i la beguda, fins al punt de rebre el sobrenom de ''Jordi cervesa''
 
 
==Matrimoni i fills==
Linha 27 ⟶ 26:
* Enric, nascut i mort el [[1622]].
 
==Referències==
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
Linha 33 ⟶ 34:
* Eintrag bei Friedemann Bedürftig: ''„Taschenlexikon Dreißigjähriger Krieg“''; Piper Verlag GmbH; München; Oktober 1998; ISBN 3-492-22668-X
* Karl August Müller: [http://books.google.de/books?id=vG0RAAAAYAAJ&hl=de&pg=PP7 Kurfürst Johann Georg der Erste, seine Familie und sein Hof] / Forschungen auf dem Gebiete der neueren Geschichte 1, Dresden und Leipzig, bei Gerhard Fleischer 1838
 
 
== Enllaços externs ==