Diferència entre revisions de la pàgina «Richard Trevithick»

cap resum d'edició
Trevithick també va començar a experimentar amb la idea de construir una locomotora de vapor. Al principi va fer algun projecte petit, on posava metall molt calent a la caldera i aquesta aconseguia la pressió per generar una mica de moviment del tren.
 
El 1801 va aconseguir construir a [[Camborne]] una [[locomotora]] de carretera<ref name="buchanan">{{cite book |author=C.D. Buchanan |title=Mixed Blessing: The Motor in Britain |publisher=Leonard Hill |year=1958 |chapter=1 |llengua=anglès}}</ref> que podia portar 8 persones, es va fer famosa amb el nom de “Puffinng Devil” (Diable que fa pufs). Aquesta locomotora però només podia fer petits trajectes a causa de la impossibilitat de produir vapor.
 
Després de tots els problemes Travithick va viatjar a Londres, allàon construeix el London Steam Carriage per 10 passatgers,<ref name="buchanan"/> i va ser criticat per James Watt, que denunciava les seves investigacions com a molt perilloses i amb alt risc d’explosió. Això va fer que des del govern se li prohibissin les investigacions.
 
Finalment però, va trobar inversors i va poder seguir investigant, el 1804, va construir la primera locomotora de la història que corria satisfactòriament per carrils,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hodge |nom=James |títol=Richard Trevithick |url=http://books.google.es/books?id=0iWuIFJkxHUC&pg=PA21&lpg=PA21&dq=Richard+Trevithick+railways+1804&source=bl&ots=ZQAYSMlGdI&sig=E6Rv0zUaWV57HmO37zA9E8AGNCk&hl=ca&sa=X&ei=kksfUIacDoOChQexjIGIBA&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=Richard%20Trevithick%20railways%201804&f=false |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2008 |pàgines=p.21 |isbn=0852631774 }}</ref> aquesta locomotora ja complia amb el disseny bàsic de totes les locomotores de vapor, s’anomenava “Penydarren” funcionava amb un pistó, podia portar 10 tones i 70 homes feia un trajecte de 14,5 km i arribava a la velocitat de 8 km/h. Aquesta locomotora només va fer 3 viatges ja que cada vegada el seu alt pes trencava les vies, això li va fer perdre els inversors.
 
Finalment, després de més intents fallats a causa del descarrilament de les locomotores (el més important va ser la locomotora “catch me who can” amb la qual va crear un circ a la plaça Euston de londres, que també va haver de tancar a causa del descarrilament del tren) va treballar a l’Amèrica del sud d'enginyer i propietari de mines.
 
==Referències==
{{referències|2}}
 
== Enllaços externs ==
104.889

modificacions