Sureda (bosc): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Suro usant HotCat |
+ |
||
Línia 4:
Les capçades esparses de les sureres fan de la sureda un bosc obert, que ajudat per les estassades habitualment dutes a terme a l'estrat arbustiu, donen lloc a un sotabosc assimilable a les [[brolla|brolles]], amb abundància de [[bruc boal]], [[estepa (botànica)|estepes]], [[Genista triflora|ginesta triflora]] i [[Ulex|gatosa]].
Les suredes creixen sobre sòls silicis o més o menys àcids i amb precipitacions força elevades pel context [[clima mediterrani|mediterrani]]. Atès que la surera és una espècie [[termòfil]]a, no es troben suredes a les contrades on les gelades són freqüents. Es calcula que en tot el món hi ha entre dos milions i dos milions i mig d'hectàrees de sureda. Als [[Països Catalans]] la seva distribució es limita doncs a les serres silícies del litoral: [[Penyagolosa]], [[serralada del Maestrat|Maestrat]], [[Ports de Beseit]], [[Montnegre (Vallès)|Montnegre]], [[massís del Montseny|Montseny]], [[Massís de les Gavarres|Gavarres]], [[Alberes]] i puntualment a les planes que les envolten ([[la Selva]], l'[[Empordà]] i el [[Rosselló]]). La importància econòmica mundial que adquirí la indústria del suro ha provocat molts intents, poc reeixits, d'aclimatació d'alzines sureres en altres contrades.
Fitosociològicament forma part dels [[alzinar]]s i per tant a l'aliança [[Quercion ilicis]]. Alguns autors no l'inclouen dins l'associació dels alzinars típics (''[[Viburno tini-Quercetum ilicis]]''), sinó en una associació diferenciada (''Carici oedipostylae-Quercetum suberis'').
| |||