Desamortitzacions espanyoles: diferència entre les revisions

Es declaraven en venda totes les propietats de l'Estat, del clergat, de les Ordres Militars ([[Orde de Sant Jaume|Sant Jaume]], [[Orde d'Alcántara|Alcántara]], [[Orde de Calatrava|Calatrava]], [[Orde de Montesa|Montesa]] i [[Orde de Sant Joan de Jerusalem|Sant Joan de Jerusalem]]), cofradies, obres pies, santuaris, de l'ex infant [[Carles Maria Isidre de Borbó|Don Carles]], de propis i comuns dels pobles, de la beneficència i de la instrucció pública, amb algunes excepcions. Igualment es permetia la desamortització dels censos pertanyents a les mateixes organitzacions. Va ser la qualque va arribarproduir un major volum de vendes i va tenir una importància superior a totes les anteriors, no obstant això els historiadors s'han ocupat tradicionalment molt més de la de Mendizábal.

La seva importància resideix en la seva durada, el gran volum de béns mobilitzats i les grans repercussions que va tenir en la societat espanyola. Després d'haver estat motiu d'enfrontament entre conservadors i liberals, tots els partits polítics reconeixerenreconeixeran la necessitat d'acabar amb les mans mortes per a arribar a un major desenvolupament econòmic del país. Es va suspendre l'aplicació de la llei el 14 d'octubre de 1856, reprenent-se de nou dos anys després, el 2 d'octubre de 1858, sent president del Consell de Ministres [[Leopoldo O'Donnell|O'Donnell]], no cessant les vendes fins a fi de segle i continuant tot i els diferents canvis de govern.

Al 1867 s'havien venut en total 198.523 finques rústiques i 27.442 urbanes. L'estat va ingressar 7.856.000.000 reals entre 1855 i 1895, gairebé el doble de l'obtingut amb la desamortizacióndesamortització de Mendizábal. Aquests diners es va dedicar fonamentalment a cobrir el dèficit del pressupost de l'Estat, amortització de Deute públic i obres publiques, reservant-se 30 milions de reals anuals per a la reedificació i reparació de les esglésies de l'estat.

Tradicionalment a aquest període se l'ha anomenat al període que tractem desamortizaciódesamortització civil, nom inexacte, doncs si bé és cert que es van subhastar gran nombre de finques que havien estat propietat comunal dels pobles, la qual cosa constituïa una novetat, també es van vendre molts béns fins a llavors pertanyents a l'església, sobretot les que estaven en possessió del [[clergat|clergat secular]]. En conjunt, es calcula que de tot el desamortitzat, el 30% pertanyia a l'església, el 20% a beneficència i un 50% a les propietats municipals, fonamentalment dels pobles.