Vaca pirinenca: diferència entre les revisions

La '''vaca pirinenca''' procedeix dels [[boví|bovins]] rossos de d'[[Europa Central]], que van arribar a la [[Penínsulapenínsula Ibèricaibèrica]] a través dels [[Pirineus]] cap al [[1700 aC|1700]]-[[600 aC]], en onades diverses de la migració dels [[pobles indoeuropeus]].

Tot i que és als Pirineus occidentals i darrers contraforts de la [[Serralada Cantàbrica]] on es troba en major puresa, l'àrea geogràfica d'aquesta raça s'estenia pels dos vessants del [[Pirineu]], des del [[País Basc]] fins a [[Catalunya]], i per l'[[Arieja]], els [[Alts Pirineus]] i l'[[Alta Garona]]. A mitjans de [[segle XX]] s'estenia al llarg de tot [[Baztan]], [[Hezcona]], [[Roncal]] i [[Burguete]], a [[Navarra]]; [[Canfranc]] i [[Ansó]], a [[Osca]], i també per [[Lleida]]. Als [[anys quaranta]], també n'hi havia a la [[Garrotxa]]. També se la pot trobar a les pastures de muntanya de la comarca de [[Els [[Ports]] al [[País Valencià]].

La raça pirinenca s'explotava tradicionalment en triple aptitud: treball, [[llet]] i [[carn]]. Una bona constitució muscular i gran temperament li donaven una bona aptitud mecànica per al [[conreu]] de la terra i per a l'arrossegament; tenien molta fama les parelles de bous. Les vaques de les valls també eren munyides. A causa d'una millor alimentació, no donaven llet solament per al consum propi, sinó també per elaborar [[formatge]] -bé amb llet només de vaca, bé mesclada amb llet d'[[ovella]]-. Donaven uns 8-10 litres de llet al dia, amb un contingut en [[greix]] de més del 5%, característica genèrica que s'ha mantingut fins avui dia. Els [[vedellvedella |vedells]]s o les vedelles se sacrificaven al voltant dels sis mesos, amb un pes viu d'uns 150 quilos.