Dominància genètica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Substitució de Autorecessive-cat.svg per Autorecessive-CC-cat.svg.
Polint traducció
Línia 1:
{{MT}}
[[Fitxer: Autorecessive-CC-cat.svg|thumb|Diagrama que mostra les possibilitats de no quedar afectat pel gen recessiu, de quedar afectat, o de ser portador del mateix.]]
La '''dominància genètica''' descriu la relació entre diferents parts ([[al·lel]]s) d'un [[gen]] en una localització física particular (''[[locus]]'') d'un [[cromosoma]].<ref name="Pierce">''Pierce'', Benjamin A. Genetics: A conceptual approach. 2a edición. W.H. Freeman. 2002. ISBN 1-5725-9160-9</ref> Els animals i plantes solen tenir dos grups de cromosomes, cadascun d'ells heretat d'un progenitor, el que es descriu com [[Diploide|diploides]]. Per tant, tenen dos al·lels en cada '' locus ''. Si els dos al·lels d'un mateix '' locus '' són idèntics, es diu que aquest individu és [[homozigosi|homozigòtic]], si en canvi els dos al·lels són diferents, l'individu és [[heterozigosi|heterozigòtic]]. L'organització genètica d'un organisme, tant pel que fa a un [[locus]] com sobre tots els seus gens col·lectivament es diu [[genotip]]. El genotip d'un organisme l'afecta, directament o indirectament, en la manifestació de trets a nivell molecular, físics i de comportament, en el que individualment o es diu [[fenotip]]. En els '' locus '' de gens heterozigòtics (diferents), els dos al·lels interactuen entre si per a produir un fenotip. Aquesta interacció pot sovint descriure com dominant o recessiva.
Linha 21 ⟶ 20:
 
== Criteris per reconèixer l'herència autosòmica dominant ==
* El fenotip apareix en cada generació (excepte mutacions ''ex novo'' o [[penetrància incompleta]] incompleta).
* Qualsevol fill d'un progenitor afecte té un 50% de risc d'heretar la malaltia.
* Les persones no afectes d'una família afecta no transmeten la malaltia (excepte en casos de penetrància incompleta).