Nicolau I de Lorena: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Jolle ha desplaçat la pàgina Nicolau de Lorena a Nicolau I de Lorena
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Nicolau I de Lorena-Anjou, [[duc de Lorena]] ( [[1470]]- [[1473]])''', nascut i mort a [[Nancy]] ( [[1448]]- [[1473]]) fou el fill de [[Joan II de Lorena|Joan II de Lorena-anjou, Duc De Lorraine]], i de Marie de Bourbon. Forma part de la segona casa capétienne d'Anjou.
{{Traducció|fr|Nicolas de Lorraine}}
{{confusion|Nicolas de Mercœur}}
 
== Un príncep cobejat: esposalles amb [[Anna de França]] i després amb [[Maria de Borgonya]] ==
{{confusion|Nicolas de Mercœur}}
 
Nét del famós [[Renat I d'Anjou]], duc de Bar i d'Anjou, comte del Maine i de Provença i rei titular de Nàpols i de Sicília, el jove príncep es va prometre el 27 de novembre de 1461 a la seva cosina [[Anna de França]], filla gran de [[Lluís XI de França]] i de [[Carlota de Savoia]] <ref> Jean Cluzel, ''Anne de France, fille de Louis XI, duchesse de Bourbon'', pàg. 34, Fayard, París 2002 </ref> que acaba de néixer feia poc temps. El 1469, Lluís XI va atribuir el [[Vescomtat de Thouars]] a la seva filla Anna; Nicolau, a conseqüència de les seves esposalles amb la princesa, va esdevenir el 33è [[vescomtat de Thouars|vescomte de Thouars]]. Les esposalles no obstant no van reeixir i fou amb [[Pere II de Borbó|Pere de Borbó, senyor de Beaujeu]], vint anys més gran que Nicolau, germà segon del duc [[Joan II de Borbó]], amb qui Anna de França, futura regenta del regne, es casarà.
 
En efecte, Nicolau, esdevingut duc de Lorena a la mort del seu pare el 1470, es va separar de l'aliança francesa i es va acostar al duc de Borgonya que, el 1472, li va prometre la seva filla i hereva en matrimoni.
 
== Els reptes de la política europea ==
'''Nicolas I{{er}} de Lorraine-Anjou, [[Liste des ducs de Lorraine|duc de Lorraine]] ([[1470]]-[[1473]])''', né et mort à [[Nancy]] ([[1448]]-[[1473]]) est le fils de [[Jean II de Lorraine|Jean II de Lorraine-Anjou, duc de Lorraine]], et de Marie de Bourbon. Il fait partie de la seconde maison capétienne d'Anjou.
 
Nicolau I de Lorena es va trobar agafat entre les intrigues de [[Lluís XI de França]] i de [[Carles I de Borgonya]].
'''Nicolas I{{er}} de Lorraine-Anjou, [[Duc de lorraine]] ( [[1470]]- [[1473]])''', nascut i mort a [[Nancy]] ( [[1448]]- [[1473]]) és el fill de [[Joan II de Lorena|Texans Ii De Lorraine-anjou, Duc De Lorraine]], i de Marie de Bourbon. Forma part de la segona casa capétienne d'Anjou.
 
En tant que futur gendre del rei de França, Lluís XI el va enviar a combatre a [[Francesc II de Bretanya]], [[Llista de governants de Bretanya|duc de Bretanya]] el [[1468]]. Va prendre sobretot [[Champtocé-sur-Loire|Chantocé]] i [[Ancenis]].
 
Sobirà d'un Estat enclavat en les possessions borgonyones, el [[1472]] va acceptar l'aliança de [[Carles I de Borgonya]] que li va oferir casar-se amb la seva filla i hereva [[Maria de Borgonya]] i va participar a la invasió de [[Picardia|Picardie]] i al setge de [[Beauvais]].
 
La mort del seu pare el 1470 no sol el va fer pujar al tron de Lorena. En tant que el més gran dels hereus del rei Renat d'Anjou, ja vell, va esdevenir l'hereu presumpte del ducat d'Anjou, del comtat de Provença i dels drets sobre els regnes de Nàpols i Sicília.
==Un prince convoité : fiançailles avec [[Anne de France]] puis [[Marie de Bourgogne]]==
 
El [[1473]], preocupat per reforçar la potència dels seus Estats, intenta prendre la puixant ciutat de [[Metz]] per fer-ne la seva capital. Els burgesos de la ciutat van rebutjar el seu atac sorpresa i el setge fou aixecat.
== Un príncep cobejat: esposalles amb [[Anna de França|Anne De França]] després [[Maria de Borgonya|Casa De Bourgogne]] ==
 
Mentre que es preparava a reiterar aquesta empresa, va morir de sobte a l'edat de 25 anys. Alguns pretenen que el jove duc hauria estat enverinat per ordre del rei de França que temia l'aliança loreno-borgonyona.
 
En efecte, era l'únic fill que sobrevivia en línia masculina de [[Joan II de Lorena]] (també conegut sota el nom de Joan de Calàbria), i per això l'únic hereu del seu avi Renat d'Anjou. La seva mort va permetre a Lluís XI recuperar el [[vescomtat de Thouars]] i posar la ma des de 1474 sobre l'Anjou.
 
Malgrat les seves dues esposalles no s'havia casat. Va deixar tanmateix una filla, Margarida, bastarda d'Anjou, casada amb Joan IV de Chabannes († 1503), comte de Dammartin.
Petit-fils du fameux [[René Ier d'Anjou|Roi René]], duc de Bar et d'Anjou, comte du Maine et de Provence et roi titulaire de Naples, de Sicile et d'Aragon, le jeune prince est fiancé le 27 novembre 1461 à sa cousine [[Anne de France]], fille aînée de [[Louis XI]] et de [[Charlotte de Savoie]]<ref>Jean Cluzel, ''Anne de France, fille de Louis XI, duchesse de Bourbon'', p.34, Fayard, Paris 2002</ref>, laquelle vient à peine de naître. En 1469, Louis XI attribue la [[vicomte de Thouars|Vicomté de Thouars]] à sa fille Anne ; Nicolas, du fait de ses fiançailles avec la princesse, devient le 33{{ème}} [[liste des vicomtes de Thouars|vicomte de Thouars]]. Les fiançailles n'aboutiront cependant pas et c'est [[Pierre II de Bourbon|Pierre de Bourbon, sire de Beaujeu]], de plus de vingt ans son aîné, et frère cadet du duc [[Jean II de Bourbon]], qu'Anne de France, future régente du royaume, épousera.
 
== El futur del ducat de Lorena ==
Nét del famós [[Renat I|Rei Renascut]], duc de Bar i d'Anjou, comte de Maine i de Provence i rei titular de Naples, de Sicile i d'Aragon, el jove príncep és promès el 27 de novembre de 1461 a la seva cosina [[Anna de França|Anne De França]], noia gran de [[Lluís XI de França|Louis Xi]] i de [[Carlota de Savoia|Coca De Savoie]] <ref>. Jean Cluzel, ''Anne de França, noia de Louis Xi, duquessa de Bourbon'', p.34, Faig, París 2002 </ref>. Quina acaba de néixer a penes. El 1469, Louis Xi atribueix la [[Vescomtat De Thouars]] a la seva noia Anne; Nicolas, a conseqüència de les seves esposalles amb la princesa, es fa el 33 {{ème}} [[vescomtat de Thouars|Vescomte de thouars]]. Les esposalles no portaran tanmateix i és [[Pere II de Borbó|Pedra De Bourbon, Senyor De Beaujeu]], de més de vint anys el seu gran, i germà segon del duc [[Joan II de Borbó|Texans Ii De Bourbon]], amb qui Anne de França, futura regenta del regne, es casarà.
 
Amb Nicolau I es va acabar la dinastia dels «Angevins»,no va quedar cap hereu. Els Estats Generals de Lorena van oferir el tron de Lorena a la filla gran del rei [[Renat I d'Anjou]], [[Violant d'Anjou]], vídua del comte [[Ferri II de Vaudémont]]. Violant va abdicar a favor del seu fill Renat que va prendre el nom de [[Renat II de Lorena]].
 
 
En effet, Nicolas, devenu duc de Lorraine à la mort de son père en 1470, se détache de l'alliance française et se rapproche du duc de Bourgogne qui, en 1472, lui promet sa fille et héritière en mariage.
 
En efecte, Nicolas, fet duc de Lorraine a la mort del seu pare el 1470, se separa de l'aliança francesa i s'acosta al duc de Bourgogne que, el 1472, li promet la seva noia i hereva en matrimoni.
 
 
 
== Les rêts de la politique européenne ==
 
== Els rêts de la política europea ==
 
 
 
Nicolas I{{er}} de Lorraine fut pris entre les intrigues de [[Louis XI de France|Louis XI]] et de [[Charles le Téméraire]].
 
Nicolas I{{er}} de Lorraine va ser pres entre les intrigues de [[Lluís XI de França|Louis Xi]] i de [[Carles I de Borgonya|Charles El Temerari]].
 
 
 
En tant que futur gendre du roi de France, Louis XI l'envoie combattre [[François II de Bretagne|François II]], [[Liste des ducs de Bretagne|duc de Bretagne]] en [[1468]]. Il prit notamment [[Chantocé]] et [[Ancenis]].
 
En tant que futur gendre del rei de França, Louis Xi l'envia combatre [[Francesc II de Bretanya|François Ii]], [[Llista de governants de Bretanya|Duc de bretagne]] el [[1468]]. Va prendre sobretot [[Champtocé-sur-Loire|Chantocé]] i [[Ancenis]].
 
 
 
Souverain d'un État enclavé dans les possessions bourguignonnes, en [[1472]], il accepte l'alliance de [[Charles le Téméraire]] qui lui offre d'épouser sa fille et héritière [[Marie de Bourgogne|Marie]] et participe à l'invasion de la [[Picardie]] et au [[siège de Beauvais]].
 
Sobirà d'un Estat englobat en les possessions borgonyones, el [[1472]], accepta l'aliança de [[Carles I de Borgonya|Charles El Temerari]] que li ofereix casar-se amb la seva noia i hereva [[Maria de Borgonya|Casa]] i participa en la invasió de [[Picardia|Picardie]] i a la [[Seu de beauvais]].
 
 
 
La mort de son père en 1470 ne le fait pas seulement monter sur le trône de Lorraine. En tant qu'aîné des héritiers du roi René d'Anjou vieillissant, elle fait de lui l'héritier présomptif du duché d'Anjou, du comté de Provence et des droits sur les royaumes de Naples, de Sicile et d'Aragon.
 
La mort del seu pare el 1470 no ho fa només pujar sobre el tron de Lorraine. En tant que gran hereus del rei René d'Anjou envellint, fa d'ell l'hereu presumpte del ducat d'Anjou, del comtat de Provence i dels drets sobre els regnes de Naples, de Sicile i d'Aragon.
 
 
 
En [[1473]], soucieux de renforcer la puissance de ses États, il tente de prendre la florissante ville de [[Metz]] pour en faire sa capitale. Les bourgeois de la ville repoussent son attaque surprise et le [[siège de Metz (1473)|siège]] est levé.
 
El [[1473]], preocupat per reforçar la potència dels seus Estats, intenta prendre la puixant ciutat de [[Metz]] per fer-ne la seva capital. Els burgesos de la ciutat rebutgen el seu atac descobert i la [[seu]] és aixecada.
 
 
 
Alors qu'il s'apprête à réitérer cette entreprise, il meurt subitement à l'âge de 25 ans. D'aucuns prétendent que le jeune duc aurait été empoisonné sur ordre du roi de France qui craignait l'alliance lotharingo-bourguignonne.
 
Mentre que es prepara a reiterar aquesta empresa, mor de sobte a l'edat de 25 anys. Alguns pretenen que el jove duc hauria estat enverinat sobre ordre del rei de França que temia l'aliança lotharingo-bourguignonne.
 
 
 
En effet, il était le seul enfant survivant en ligne masculine de [[Jean II de Lorraine]] (aussi connu sous le nom de Jean de Calabre), et à ce titre le seul héritier de son grand-père René d'Anjou. Sa mort permet à Louis XI de récupérer la [[vicomte de Thouars|Vicomté de Thouars]] et de mettre la main dès 1474 sur l'Anjou.
 
En efecte, era l'únic nen que sobrevivia en línia masculina de [[Joan II de Lorena|Texans Ii De Lorraine]] (tan coneguts sota el nom de Jean de Calabre), i a allò titula l'únic hereu del seu avi René d'Anjou. La seva mort permet a Louis Xi recuperar la [[Vescomtat De Thouars]] i posar la mà des de 1474 sobre l'Anjou.
 
 
 
Malgré ses fiançailles il ne s'était pas marié. Il laissa cependant une fille, Marguerite, bâtarde d'Anjou, mariée à Jean IV de Chabannes († 1503), comte de Dammartin.
 
Malgrat les seves esposalles no s'havia casat. Va deixar tanmateix una noia, Margarida, bastarda d'Anjou, núvia a Jean Iv de Chabannes ( ? 1503), comte de Dammartin.
 
 
 
== L'avenir du duché de Lorraine ==
 
== El futur del ducat de Lorraine ==
 
 
 
Avec Nicolas I{{er}} s'achève la dynastie des « Angevins », aucun héritier n'est laissé. Les États généraux de Lorraine offrent à la fille aînée du roi [[René d'Anjou]], [[Yolande| Yolande d'Anjou]], veuve du comte [[Ferry II de Vaudémont]], le duché de Lorraine. Yolande abdique en faveur de son fils René qui prit le nom de [[René II de Lorraine|René II]].
 
Amb Nicolas I{{er}} s'és acabat la dinastia dels «Angevins», cap hereu no és deixat. Els Estats Generals de Lorraine ofereixen a la noia gran del rei [[Renat I|Renascut d'anjou]],[[ yolande d'anjou]], vídua del comte [[Ferri II de Vaudémont|Transbordador Ii De Vaudémont]], el ducat de Lorraine. Yolande abdica a favor del seu fill René que va prendre el nom de [[Renat II de Lorena|Renascut Ii]].
 
 
 
== Notes et références ==
 
== Notes i referències ==
<references />
 
{{Début dynastie}}
 
{{Insérer dynastie
| couleur1 = #ffffff
| couleur2 = #ffff11
| couleur3 = #ffffff
| icone = Lorraine Arms 1430.svg
| nom = [[Liste des ducs de Lorraine|duc de Lorraine]]
| avant = [[Jean II de Lorraine|Jean II]]
| après = [[Yolande d'Anjou|Yolande]]
}}
 
{{Insérer dynastie
| couleur1 = #ffffff
| couleur2 = #ffff11
| couleur3 = #ffffff
| nom = [[Liste des vicomtes de Thouars|vicomte de Thouars (1469-1472)]]
| avant = [[Louis d'Amboise]]
| après = [[Louis XI|Louis XI roi de France]]
}}
 
{{Fin dynastie}}
 
{{Portail|Cliopédia|Lorraine|Royaume de France}}
 
 
Linha 132 ⟶ 38:
[[Categoria:Robertians]]
[[Categoria:Ducs de Lorena]]
[[Categoria:Deux-Sèvres]]
[[Categoria:Vescomtes de França]]
[[Categoria:Persones de Nancy]]