Diferència entre revisions de la pàgina «Capella Reial de Granada»

millora contingut
(millora contingut)
Els [[Reis Catòlics]] van escollir com a lloc d'enterrament la ciutat de [[Granada (Andalusia)|Granada]], creant, mitjançant Reial Cèdula de data [[13 de setembre]] de [[1504]], la Capella Reial com a lloc d'enterrament.
 
VaEs començar ava construir-se l'anyentre [[1505]] i 1517 per [[Enrique Egas]] en [[Arquitectura gòtica|estil gòtic]] i està dedicada als sants Joans, el Baptista i l'Evangelista. Van intervenir en la seva construcció, a més, [[Juan Gil de Hontañón]], [[Juan de Badajoz el Vell]] i [[Lorenzo Vázquez de Segòvia]].
 
Al segle XVI s'identifiquen tres etapes en la seva evolució: el seu naixement amb un esperit medieval i la sobrietat de l'edifici i de tota la institució subratllat pel desig de la reina que va voler ser sepultada «vestida en l'hàbit del benaventurat pobre de Jesucrist, Sant Francesc»; seguidament un període florit amb l'emperador Carles I qui adorna el temple i engrandeix la institució. És l'enterrament d'una dinastia i l'aparició del renaixement, la mostra humanista de la grandiositat de la gesta històrica. Acaba el segle amb Felip II qui, tot i mantenir el llegat, inicia la construcció de l'Escorial i Simancas com a projectes de futur, i on són traslladats la meitat de les restes reials i la llibreria de la Capella.
El Museu va ser creat l'any [[1913]]. Amb el desenvolupament del turisme a Espanya la segona meitat del segle XX es va convertir en un dels centres d'atracció turística de la ciutat de Granada. Recentment s'ha produït una restauració amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura de la [[Junta d'Andalusia]] i de la Fundació [[Caja Madrid]], al costat d'altres aportacions públiques i privades.
 
La institució viu un període decadent amb alguns canvis en el temple de gust barroc durant el segle XVII, fins a la segona meitat del segle XVIII en que Ferran VI es proposa recuperar-la. Però els canvis polítics de començaments el segle XIX porta noves torbacions a la institució junt amb les dificultats econòmiques i a la profunda modificació de les relacions Església-Estat. El règim liberal va acabar amb el règim de Patronat i amb els fonaments originals de la Institució que passa a ser una entitat totalment eclesiàstica.
 
Amb el Concordat de 1851 s'aconsegueix certa estabilitat seguida d'un Decret Reial de reorganització de les Capelles Reials. Isabel II, que va visitar la Capella el 1862, impulsà un nou ordenament. Amb la Restauració s'aconsegueix un nou equilibri i neix l'interès per la investigació històrica, per la restauració artística i museística. Es manifesta aquesta orientació des dels anys del IV Centenari de la capitulació de Granada i el descobriment d'Amèrica. Queden com a fruit d'aquest període les primeres publicacions científiques sobre la Capella i els seus fons artístics.
 
Ja al segle XX creix l'interès historiogràfic i artístic, arxivístic i musical per la Capella. Per Reial Decret de 1913 és creat el museu capitular. Va cobrant importància el fenomen turístic. Apareixen nous estudis. Es ressalta el significat espiritual de la Capella per a la consciència hispànica. El Concordat de 1953 no canvia el règim de la Capella establert el 1851. La projecció internacional es veu recolzada amb això i amb la sortida d'algunes de les seves obres per a exposicions a l'estranger, valorant especialment la col·lecció de pintura flamenca.
 
ElEn Museuels vaúltims seranys, creatles l'anyintervencions [[1913]].de Ambrestauració elde desenvolupamentl'immoble deli turismedels aseus Espanyafons lasón segonaconstants. meitatSobresurten della seglenova XXpresentació esde vala convertirLlotja eni unde delsla centresSagristia-Museu d'atracció turística dei la ciutatrestauració dedel Retaule Granadamajor. Recentment s'ha produït una restauració amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura de la [[Junta d'Andalusia]] i de la Fundació [[Caja Madrid]], al costat d'altres aportacions públiques i privades.
 
== Descripció artística ==
Al camí al presbiteri es crea un efecte lluminós preconcebut com idea per simbolitzar el sol i la llum amb la justícia (sentit albertià-neoplatònic). Existeix una jerarquització del transsepte dedicat a mausoleu separat per un reixat decorat.
 
A la capçalera del temple destaquen, a banda i banda del presbiteri, dues capelletes-fornícules laterals abans de l'altar major que allotgen uns retaules dedicats a santa ApolòniaApol·lònia i a sant Miquel.
 
=== Cripta ===
 
Al centre del creuer els sepulcres d'Isabel i Ferran de [[Doménico Francelli]] i els de Joana i Felip fets per [[Bartolomé Ordoñez]].
 
 
[[Fitxer:Catholic Monarchs-Coffins.jpg|thumb|Fèretres dels Reis Catòlics a la Capella Reial]]
 
El mausoleu dels Reis Catòlics és obra de l'escultor florentí [[Domenico Fancelli]] conclosa en 1517. És una peça exempta de forma troncopiramidal. La figura jacent del rei presenta una iconografia militar amb armadura completa mig coberta per un mantell; les mans descansen sobre la seva espasa. La figura jacent de la reina està vestida amb senzillesa recollint suaument les seves mans superposades sobre el cos.
A la cripta també hi ha el sarcòfag de l'infant [[Miquel da Paz|Miguel da Pau de Portugal]], nét dels Reis Catòlics, mort nen.
 
Als peus dels reis dos petits lleons ajaguts, símbols de la fidelitat i de la vigilància. Als costats del llit sepulcral quatre tondos amb el baptisme de Crist, la Resurrecció, Sant Jordi i el drac i Santiago. Flanquegen els tondos una successió de fornícules amb imatges sedents dels dotze apòstols. A les cantonades del mausoleu hi ha estàtues sedents de quatre doctors de l'Església llatina: sant Gregori, sant Ambròs, sant Jeroni i sant Agustí.
 
Sota les tombes hi ha una petita i austera cripta on estan dipositats els fèretres reials, de plom, identificats per la inicial de cada nom sobre la coberta. Al centre, els dels Reis Catòlics sobre una plataforma de pedra, als costats, sobre el pedrís corregut que circumda l'interior, els fèretres de Joana i Felip i el petit taüt del [[príncep d'Astúries]], [[Miquel da Paz|Miguel da Pau de Portugal]]. A la paret frontal un petit crucifix de fusta d'estil gòtic presideix la cripta. També van estar dipositats aquí, abans del seu trasllat a l'Escorial el 1754, els cadàvers de l'emperadriu, Isabel de Portugal, de la princesa Maria i dels infants Ferran i Joan, fills de l'emperador.
 
===Retaule Major===
El retaule major (1520-1522), obra de [[Felipe Bigarny]], està considerat un dels primers retaules platerescs llaurats a Espanya. Presenta reminiscències ogivals i ordenació gòtica junt amb naturalisme i riquesa dels elements ornamentals platerescs, una combinació que reflecteix el moment de transició entre dues èpoques -medieval i moderna- i entre dos estils: gòtic i renaixement.
Les peces més destacades de l'interior del temple són el seu [[retaule]] major, la reixa i la cripta amb els cinc taüts de plom que contenen les restes mortals dels reis i del petit infant, recognoscibles, cada un per la inicial dels seus respectius noms.
 
A banda i banda, dues estàtues orants dels reis catòlics són talles de [[Diego de Siloé]].
 
==Museu==
A laLa Sagristia-Museu va ser creada l'any [[1913]], amb el llegat dels Reis Catòlics,. destacaDestaca la seva galeria de pintures amb obres de les [[Pintura flamenca|escoles flamenca]], italiana i espanyola, amb quadres d'autors com [[Rogier van der Weyden]] i [[Hans Memling]] a més d'un raríssim exemple de [[Sandro Botticelli]] (''[[L'oració de l'hort]]''). Destaquen també les peces d'[[orfebreria]], com la corona i el [[ceptre]] dels [[Reis Catòlics]]; teixits i llibres de la Reina.
 
En l'angle que forma la Capella Reial amb el Sagrari es va construir, l'any [[1518]], la Llotja, dedicada a la banca i al comerç. Recentment s'ha rehabilitat i pot visitar-se, tant pel seu interès arquitectònic (la façana, els [[teginats)teginat]]s) com pels objectes que exposa en el seu interior (pintures, mobiliari).
 
 
143.729

modificacions